Mosquit (espècie indeterminada) descansant. Joensuu (Finlàndia), juny del 2011
A Finlàndia, i sobretot al nord del país, a Lapònia, els mosquits són d'allò més abundants. Estan pertot arreu. Vagis on vagis te'n trobes. Més ben dit, són ells els que et troben a tu.
A l'hivern, amb tota la neu i el gel que ho cobreixen tot, no n'hi ha ni un. Però a mesura que avança la primavera, les temperatures augmenten i la neu es fon, començen a fer la seva aparició. Pel que diu la gent del país, els pitjors mesos són juny i juliol (o sigui, precisament l'època en que hi he anat). A l'agost, sembla que la cosa ja no és per tant, i a la tardor ja desaparèixen, fins l'any vinent. Però no sense abans haver martiritzat als animals salvatges i també als finesos (els rens poden arribar a perdre mig litre de sang al dia per culpa d'aquestes xeringues amb ales).
Aquest ja tenia l'estómac ben ple de sang d'alguna víctima anteriror (qui sap, potser jo mateix). Aqui el veiem descansant sobre l'esporòfit d'una molsa (Polytrichum sp.)
És sobretot a dins del bosc on n'hi ha més. A fora també n'hi ha, pero és més suportable. El problema venia quan m'havia d'aturar dins del bosc a fotografiar alguna planta. En un centímetre quadrat del meu braç vaig arribar a tenir-ne tres, xuclant la meva sang. Si normalment fer macrofotografia exigeix un cert grau de concentració, en aquesta situació la cosa podia arribar a ser molt complicada, ja que mentre estava concentrat, enfocant bé, anava notant les seves punxades als braços i la cara.
Finalment, però, tot i aquesta desagradable companyia, vaig poder fer alguna fotografia prou potable, que es salvarà d'anar a la paperera.
3 comentaris:
Ja els conec ja...
i el record que en tinc (fa + de 30 anys) es de que son enooormes!!! els veia volar sense ulleres, i soc força miop!!! una nit vam fer vivac, i al matí teníem tos les cares deformades de picades!!!
l'any passat no va ser terrible, malgrat les altíssimes temperatures (a Joensuu es va arribar a 38º, rècord històric). Sí que recordo l'agobio sobretot en alguns trams de bosc madur, i el brunzir agut des de dins la tenda de campanya. Fer bivac em sembla una temeritat!!
El que em va semblar que les seves picades no eren tan "picants" com les dels mosquits d'aquí. No vaig tenir la sensació d'haver de rascar-me sense pietat. Molts, molts mosquits emprenyadors però pocs efectes secundaris.
Podria ser que des de pateixo el mosquit tigre, els mosquits europeus em facin poc efecte?
Deu n'hi do de fer vivac en aquells boscos!! Nosaltres vàrem plantar la tenda un parell de "nits" (per dir-ho d'alguna manera, a la 1 de la matinada podies llegir un llibre sense cap ajuda de llum artificial), i a mi em va costar molt dormir, escoltant tota l'estona el seu brunzit per fora la tenda. No em vull ni imaginar el que hagués estat haver de dormir fora...
El dia d'avui me l'he passat al bosc tot el dia, i es curiós, en el meu cas em feien més mal els mosquits finesos que els que m'han picat avui. O potser és que n'hi havien molts més, no sé. Això si, allà dalt totes les picades em desapareixien al cap de poca estona d'estar en un lloc tancat, mentre que a altra gent li duraven molt més temps. Potser és que ja hi estic acostumat dels d'aqui, qui sap...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada