dijous, 13 d’octubre del 2011

Reflexes

 L'Estany Clot a la llum de la Lluna.

Estem tenint un principi de tardor ben atípic. Sembla com si últimament les estacions s'hagin retardat un o dos mesos: temps més propi de principis de setembre o finals d'agost en ple mes d'octubre, i el passat juliol que va ser ben poc estiuenc. I l'any passat, les famoses nevades quan ja gairebé estavem a la primavera.

Per això, a mitjans setembre, aprofitant aquest allargament de l'estiu fins i tot a l'alta muntanya, vaig fer una escapada al Pirineu, per tal de fer unes quantes fotografies nocturnes. Com que el pla era quedar-se a dormir al ras, sense tenda, sabia que si no hi anava aquells dies difícilment podria tornar-hi aquest any (tot i que veient el temps que està fent, veig que m'equivocava, a aquest pas encara podré fer vivac al desembre).

La foto d'avui està feta al l'Estanh Clot, prop del límit amb la Vall d'Aran. Tota l'escena estava il·luminada per la llum de la lluna, que aquells dies estava ben plena, i permetia fins i tot llegir sense llanterna.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Frustració

 
 La cinglera del Far, ahir a la nit. Siusplau, cliqueu a la imatge per veure-la en millor qualitat.

Aquest cop, tampoc ha pogut ser. Per la nit d'ahir anunciaven la pluja d'estels de les Dracònides. Segons  les previsions havia de ser una pluja espectacular (tot i la lluna quasi plena), amb un pic de fins a 500 estels fugaços per hora. I sembla ser que en els llocs on el cel va estar serè es van poder apreciar bé, amb un pic de 350 meteors per hora. Felicitats per als que ho van poder veure!

En el meu cas, però, una altra vegada vaig tenir mala sort. En el moment del màxim, el cel es va començar a tapar amb uns núvols prims, que deixaven veure els estels més brillants, pero que unit a la presència de la lluna, feien que el cel estigués molt lluminós. Cap pluja d'estels a veure, per tant. I aquest matí, anant cap a Girona, he pogut veure un cel transparent com feia molt temps que no veia. En fi, que porto tot el dia amb una amarga sensació de frustració.

Aquest any estic tenint molta mala sort amb els fenòmens astronòmics. A principis d'any, la pluja d'estels de les Quadràntides havia de ser espectacular, per això em vaig acostar al cap de Creus per observar-la. Resultat: cel completament núvol. Al dia seguent, cap al Montgrí a veure sortir el sol eclipsat darrere les illes Medes: resultat, cel ben núvol per on sortia el sol. A l'estiu, exactament el mateix resultat durant l'eclipsi total de lluna.

En fi, ja vindràn temps millors.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Fotografiant les llunes de Júpiter

 Júpiter i 3 de les seves llunes: d'esquerra a dreta, Calixt, Júpiter, Ío i Ganímedes. Feta a 300 mm de focal, i amb un retall posterior considerable.

Últimament no tinc gaire temps per sortir a fer fotos nocturnes (ni tampoc diurnes). La feina de tesi m'està absorbint completament les últimes setmanes (pero els resultats que estic obtenint s'ho mereixen). Sobre la taula, la càmera em mira amb cara de pena i en el fons de la seva ànima em demana que la tregui a passejar. En fi, ja vindràn temps una mica millors.

Pero ahir vaig poder dedicar una mica de temps a fotografiar una mica de cel. La foto que poso avui no és d'un paisatge astronòmic, ni d'una Via Làctia brillant. De fet, és tan dolenta que quasi bé em fa vergonya posar-la, pero en fi, es la única d'aquests últims dies.

De totes maneres, no em deixa de sorpendre que amb un teleobjectiu normalet i des del terrat de la facultat de ciències de la Universitat (en un lloc podrit de contaminació lluminosa) hagui aconseguit fotografiar tres de les llunes de Júpiter, a més d'apreciar-se el planeta com un disc ben definit, i no com un punt.

El proper repte: fotografiar els anells de Saturn.