dimarts, 16 d’agost del 2011

Pinedes


A Finlàndia, els pins són ben alts, i amb els troncs ben rectes. Aquests són Pinus sylvestris, el mateix pi que tenim a la muntanya mitjana de Catalunya. Això si, són una mica diferents, concretament d'una altra varietat. La nostra, és la varietat catalaunica, amb les fulles d'una tonalitat un xic més blavenca que no pas la varietat finlandesa.

Per cert, cada cop estic més espantat de la poca qualitat que tenen les imatges quan les pujo al bloc... millor que cliqueu a la imatge per veure-la millor.

diumenge, 14 d’agost del 2011

La vall de Fornils, a la llum de la lluna


Cassiopea, just sobre la cinglera del Far. Fixeu-vos, prop del marge dret de la foto a l'alçada de Cassiopea, hi ha un petit núvol difús. Algú sap què és?

Després de molts dies d'espera, aquesta setmana per fi han arribat unes quantes nits amb l'atmosfera ben neta. Així doncs, el dimecres, després de tot un dia de feina a la Facultat, vaig carregar la tenda de campanya al cotxe, i vaig enfilar la carretera d'Olot, en direcció a un dels meus indrets favorits: la vall de Fornils.

Jo ja m'imaginava que aquella no seria la nit ideal per fotografiar gaires estels ni la Vía Làctia (hi havia lluna quasi plena) pero de totes maneres vaig decidir provar sort. Total, després de tant temps sense sortir de nit, en comptes de quedar-me a casa millor em passo la nit a la fresca, que s'hi està molt millor!

A la motxilla, el més bàsic: unes quantes llaunes i un fuet per sopar, aigua, roba d'abric i una manta per si qualsevol raó m'havia de quedar a dormir al ras (cosa que finalment no va passar). I evidentment, el trípode i la càmera.

L'església de Sant Martí Sacalm, situada sobre un petit turó a l'entrada de la vall de Fornils

Per als que no conegueu gaire la zona, la vall de Fornils es troba sota els cingles del Cabrerès, més exactament entre la cinglera del Far i de Casadevall a la part alta, i l'embassament de Susqueda al fons. Aquesta vall, que algun dia va estar plena de masos habitats, avui dia ha quedat completament despoblada. També hi havia un castell medieval i uns quants molins d'aigua, però de tot això ara només en podem veure les ruines, fruit de dècades d'abandonament.

El Cinturó de Venus i la Lluna, sobre les Guilleries. A primer terme, la vella masia de Puiggalí

Una vegada allà vaig deixar el cotxe vora Sant Martí Sacalm i em vaig començar a endinsar a la vall. Aquella nit, el meu objectiu era Puiggalí, una vella masia situada a una mitja hora de camí a peu. Per sorpresa per mi (quasi mai ho aconsegueixo) hi vaig poder arribar amb les últimes llums del dia, per tant em va quedar una mica de temps per buscar els millors enquadraments. I també, per sopar amb calma, cosa important quan saps que t'espera una nit ben llarga.
 
 La cinglera del far, vista des d'un altre angle
 
Al final, tot i la lluna que ho inundava tot de llum, alguna cosa mínimament digne vaig poder fer. De fet, que hi hagués lluna em va anar molt bé, doncs vaig poder captar el paisatge ben il·luminat sota els estels. Evidentment, estar de nit rodejat de cingleres i boscos (i vaques!!), va ser una experiència molt millor que quedar-me a casa mirant programes de televisió idiotitzants. Per tant, a la que torni a venir alguna nit ben neta de núvols, ja sabeu on trobar-me!

 Vaques pasturant a la vall de Fornils. Darrere seu, la masia abandonada de Puiggalí i la cinglera del Far

divendres, 5 d’agost del 2011

Contrallum al cap Norfeu


Un simple contrallum al cap Norfeu, al matí següent de provar sort fotografiant la Vía Làctia.

dijous, 4 d’agost del 2011

La meva primera Vía Làctia de l'estiu

 Vía Làctia i contaminació lluminosa des del cap Norfeu (península del cap de Creus)

Aquest any està fent un estiu molt atípic... la majoria de les nits han estat més o menys tapades de núvols o amb pluja (almenys als voltants de Girona). I les poquíssimes nits que hem tingut un cel dels bons, no he pogut sortir per raons de feina. Ahir, però, em vaig decidir a provar sort al cap Norfeu, aviam què sortia. El resultat, doncs alguna foto mediocre, i poca cosa més. Aquesta d'avui és una de les que es salva una mica, sense ser cap gran cosa. La calitja que hi havia no em va permetre fer gaire res més, i això que just en aquell moment és quan vaig tenir més visibilitat.

Quines ganes de tenir un cel ben transparent i sense lluna!!!!

dimecres, 3 d’agost del 2011

Primeres imatges en detall de Vesta

Fixeu-vos en quina meravella d'imatges que està captant la sonda Dawn, que ara mateix es troba orbitant l'asteroide Vesta (que és un dels mes grans del cinturó d'asterioides, situat entre les òrbites de Mart i Júpiter). 

http://www.nasa.gov/mission_pages/dawn/multimedia/gallery-index.html

En aquest enllaç les podreu veure en tota la seva resolució i, de pas, anar seguint la missió moment a moment. Jo hi he fet una petita ullada, i de moment el que he vist no té desperdici.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Tunejant la EOS 400D

 Aquesta és la EOS 400D

Realment, els fabricants de càmeres ens ofereixen els millors productes que ens poden donar al preu que paguem? O bé, les càmeres que tenim tenen certes funcionalitats "capades" per a "obligar-nos" a que ens comprem models de càmeres superiors al cap de pocs anys? Evidentment ja podem suposar que la resposta és la segona, pero es que de vegades et trobes amb casos que t'ho demostren clarament.

La EOS 400D ha estat la meva primera reflex digital, des de ja fa més de tres anys, i m'ha donat, i em segueix donant, moltes alegries. Pero hi havien algunes coses que li trobava a faltar, coses que si que tenen els models de gama superior (i que per tant, són més cars). Si vols tenir aquestes característiques, doncs toca pagar.

Això, fins fa un parell de mesos. Resulta que per la xarxa corren uns arxius, que si te'ls instal·les a la càmera, doncs desvetllen algunes de les funcionalitats que venen amagades de fàbrica. I que no són poques...

Ara, amb la càmara "tunejada", puc fer les seguents coses:

- Sensibilitat ISO augmentada fins a 3200. Abans, només arribava a 1600.

- Seleccionar manualment la temperatura de color, en graus K. Abans, res de res.

- Medició puntual (o sigui, la capacitat del fotòmetre de la càmera de mesurar una àrea molt petita al centre de la imatge, per tenir més precisió en la medició). Abans, només medició puntual, molt menys precisa.

- Possibilitat de tenir seleccionats a la vegada diversos punts d'enfoc (els que jo vulgui), i no només un o tots a la vegada, com era fins ara.

- A més, menús ampliats, possibilitats de disparar sense tocar cap mena de botó, possibilitats de disparar com si la càmara tingués un intervalòmetre incorporat (o sigui, que automàticament va fent fotos, durant el temps que es vulgui, sense necessitat d'anar tocant el disparador cada vegada), visualització exacta de quantes fotos ha fet la càmera en total, visualització de la sensibilitat en el visor...

D'entre aquestes millores, la ISO 3200 no és real, és feta a través de software (és a dir, l'efecte seria el mateix que augmentar l'exposició amb algun programa informàtic, una vegada ets davant l'ordinador). Per tant no té massa importància si treballes en RAW, com és el meu cas. El tema de la temperatura de color tampoc és de gaire ajuda, doncs igualment es pot modificar a casa, tranquilament.

Pero el tema de la medició puntual si que m'ha salvat de moltes situacions. Per exemple, la nit de la celebració de la victòria del Barça, en què hi havien escenes molt contrastades i només amb la medició puntual m'hagués costat molt més exposar correctament (cosa que hagués estat un inconvenient, doncs hi havien fotos que les havia de fer ràpidament, o les hagués perdut). 

 Una de les fotos fetes gràcies a la medició puntual. En aquest cas, volia que les cares de la gent que hi ha just sota la llum sortíssin ben exposades

dilluns, 1 d’agost del 2011

Bolets finesos (IV) en format quadrat

Canon EOS 5D, EF 100/2.8 Macro. 1/250, f 2.8, ISO 400

Just en el moment que s'hi acostava un petit animaló.