dilluns, 22 de gener de 2018

A la caçera de la Llum Zodiacal

Canon EOS 6D, Tamron 15-30 mm f/2.8 @ 15 mm, ISO 3200, F2.8. Fusió de 3 imatges per mitjà de Photoshop.

La darrera lluna nova vam anar, juntament amb tres apassionats més de la fotografia nocturna (l'Eduard Marquès, en Manel Gallart i en José Jiménez), a "caçar" la llum zodiacal al Moixer, el cim més alt del massís de les Salines i de tot l'Alt Empordà. Pujar aquest cim per aquestes dates comença a ser una tradició almenys per un parell de nosaltres, i la veritat es que la visió del Canigó nevat, amb la Llum Zodiacal i la Via Làctia per sobre, bé que val una bona caminada.

La imatge és el resultat de la unió de 3 fotografies, per poder captar ben exposats els pobles del fons. Cliqueu-hi a sobre seguit de F11 per veure-la a millor resolució.

diumenge, 14 de gener de 2018

I el cel es va encendre

Canon EOS 1Ds II, Tamron 15-30 mm f/2.8 @ 15mm, ISO 200, F11, 0,6''

El lloc d'avui és d'aquells que volia visitar des de feia molt temps amb bones llums, ja que sempre que hi havia anat, el cel no havia sigut res de l'altre món. L'altre dia, aprofitant que estava per la zona buscant nous racons m'hi vaig apropar a provar sort. En un principi el cel estava molt ensopit i no prometia gaire. Però uns minuts abans de la posta de sol, va començar a agafar color i el que semblava que seria una tarda normal, va acabar en un festival de colors que va durar ben bé mitja horeta llarga.

dijous, 11 de gener de 2018

Malta (II)

Canon EOS 20D, Tokina 11-16/2.8 @ 11mm, ISO 100, F16, 1''

Des d'un punt de vista geològic, Malta està formada completament per roques sedimentàries calcàries formades fa entre 35 i 7 milions d'anys a mesura que s'anaven acumulant sediments marins; encara que des d'un punt de vista humà això pot semblar molt de temps, a escala geològica és relativament poc. Hem de tenir en compte que els dinosaures es van extingir fa uns 65 milions d'anys. Una de les roques més comunes a l'illa principal són les globigerines, molt utilitzades en la construcció i que donen a les cases el seu característic color daurat.

En contacte amb l'aigua del mar, aquestes roques agafen unes formes capricioses, i que per poc que el mar estigui una mica remogut donen molt de joc. La imatge d'avui és de la sortida de sol, al dia següent del pas d'una bona tempesta. Encara que no ho sembli el mar encara estava força remogut, amb alguna onada més gran que la resta, així que havia d'estar amb un ull al visor i l'altre al mar.

Cliqueu a la imatge i feu f11 per veure-la en gran.

dimarts, 9 de gener de 2018

De viatge per Malta


Fa uns quatre anys vaig fer un parell de viatges a Malta, per motius de feina. L'encàrrec en qüestió era mirar quines molses es feien en unes antigues catacombes i banys romans, juntament amb un company de la UB que mirava els líquens i les algues. Per als qui no ho conegueu, Malta és l'estat d'Europa amb una major densitat de població, i una de les principals activitats econòmiques és el turisme; lògicament això es reflecteix en el territori, que està trinxat a més no poder. 

Per sort (per desgràcia pel medi), just al costat de l'hotel on ens vàrem allotjar hi havia un tram de costa amb unes roques molt interessants (des de sortir de l'habitació fins arribar a lloc, 3 minuts de rellotge). La casualitat va fer que els dos viatges coincidissin amb el pas d'uns fronts molt potents, amb la qual cosa les llums al principi i final del dia eren espectaculars, gairebé cada dia. Les dues imatges que us deixo avui estan preses des del mateix lloc amb uns 20 minuts de diferència.

diumenge, 7 de gener de 2018

Reflexes metàl·lics

Canon EOS 20D, Canon EF 70-300 f/4-5.6 IS USM @ 210 mm, ISO 100, F11, 0,6'', 4700K

Les bassetes que es formen a la zona de la platja on trenquen les onades, donen una bona pila de motius per fotografiar. Son elements que depenen molt de la quantitat de sorra que hi ha, i que canvien de temporal en temporal. Quan ja gairebé era de nit i només quedava llum a l'horitzó, vaig posar la càmera arran de sorra, esperant que la roca quedés emergida entre el pas d'onada i onada.

La primera imatge és respectant els colors tal qual es veien, i les altres dues variant la temperatura de color (10000K i 3500K respectivament).

dimarts, 2 de gener de 2018

Margallons a l'alba

 Canon EOS 6D, Tamron 15-30 mm f/2.8 @ 15mm, ISO 1600, F11, 4''

El margalló és una de les plantes més emblemàtiques del massís del Garraf, i per als que venim del nord del Llobregat ens pot arribar a sorprendre la gran abundància que arriba a tenir en alguns llocs. De fet, el Garraf marca un dels límits de la distribució d'aquesta espècie, i més al nord només es troba en un sol punt, segurament plantat antigament, al massís del Montgrí.

Aprofitant una de les últimes tempestes fortes que hem tingut per aquí em vaig acostar a aquest racó, amb la intenció de captar aquestes plantes amb un mar embravit, una imatge molt diferent del que estava acostumat a veure. Quan vaig arribar al lloc un fort vent em va impedir captar la vegetació del primer pla sense moure, i constantment havia de netejar la lent de l'objectiu per l'aerosol marí que arribava fins aquí.

  Canon EOS 6D, Tamron 15-30 mm f/2.8 @ 15mm, ISO 200, F11, 0,6''

dimarts, 12 de desembre de 2017

Ciclogènesi explosiva

 Canon EOS 6D, Tamron 15-30 mm f/2.8 @ 15mm, ISO 200, F11, 1/25''

Aprofitant la "ciclogènesi explosiva" d'aquests dies, vaig decidir sortir cap a la costa de Sitges amb l'esperança de fer alguna foto amb el mar ben picat. Aquest tram de costa presenta penya-segats interessats, amb alguna caleta intercalada. La llàstima és que la visió de les construccions i la via del tren no te l'estalvia ningú, deu ser el preu a pagar per voler fotografiar aquests llocs tan propers a Barcelona.

Al arribar al lloc, les cortines de pluja tapaven completament la zona per on se suposava sortiria el sol, així que vaig decidir donar protagonisme al mar. Finalment vaig trobar un racó on les onades impactaven especialment fort, tant que en alguns cops de mar es sentia una lleugera vibració de la roca sota els peus. No cal dir que tant jo com la càmera vam acabar molls de dalt a baix, doncs els esquitxos arribaven fins aquí.

divendres, 8 de desembre de 2017

Reflexes a Cala Becs


Quan un s'inicia en això de la fotografia de natura i es comença a mirar fòrums d'internet, sovint llegeix allò típic que "els grans angulars són per paisatges, i els teleobjectius per fauna". Aquest és un dels majors errors que es poden cometre, i sempre que surto a fotografiar paisatge a la meva bossa mai falta un teleobjectiu, en el meu cas un 70-300 estabilitzat de Canon. I la veritat és que algun moment o altre l'acabo fent servir, així que seguirà a la meva bossa durant molt de temps.

Les imatges d'avui són de cala Becs, una de les dues que hi ha al Bosc de la Marquesa. Estan fetes amb les darreres llums del dia, amb la càmera arran de terra i entre 200 i 300 mm de focal. Em van cridar l'atenció els dibuixos que formava la sorra després del pas de les onades, i em vaig passar una bona estona jugant a fer aquestes abstraccions. Ara només espero que amb aquests colors la junta electoral no apliqui el 155 al meu blog :-)

dimarts, 5 de desembre de 2017

El bosc de la Marquesa


El fet de viure a Barcelona des de fa quasi un any fa que les cales de la Costa Brava em quedin una mica més lluny; en canvi, tinc força més aprop que abans la costa de Barcelona i Tarragona, i últimament estic fent l'exercici de buscar-hi racons que siguin atractius fotogràficament. Aquesta tasca de buscar localitzacions és per mi gairebé tan plaent com la de fotografiar-les: això d'arribar a un lloc que no has vist abans, i passejar-se amunt i avall imaginant com es veurà amb les llums del crepuscle, la veritat és que m'enganxa molt.

Les imatges d'avui són del tram de costa entre Tamarit i la Platja Llarga de Tarragona; aquest és un dels pocs que conserva l'aspecte primigeni que devia tenir la costa del Tarragonès, amb petits penya-segats calcaris i pinedes litorals de pi blanc, i amb alguna caleta de quan en quan. Pel que diuen, aquest espai era propietat d'una marquesa que no el va voler vendre, per allà els anys 60, conservant-ne així l'encant original. No sé si aquesta història de ser certa o no, però la veritat és que aquest lloc és d'una gran bellesa.

dijous, 9 de novembre de 2017

La bellesa amagada de les molses


Una de les coses que més m'agrada de la fotografia macro és que pots trobar tot un univers en miniatura, en el qual fer un munt de composicions diferents sense gairebé moure't del mateix lloc. I una de les experiències que més em relaxa és estar una bona estona buscant els millors punts de vista, jugant amb la il·luminació i el desenfoc del fons.

Les fotografies que avui us ensenyo estan fetes a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i són unes petites molses que es feien sobre unes branquetes de carrasca a la Serra de Prada. Però també podrien ser d'un alzinar de Collserola.






divendres, 3 de novembre de 2017

Les roques de Calella


El Maresme no té gaires trams de costa rocallosa, però els pocs que hi ha ofereixen algunes bones possibilitats per a la fotografia de paisatge. Entre Calella i Sant Pol és on hi ha la major extensió de roques, i recordo que aquí hi vaig passar un bon munt d'hores, intentant aprofitar al màxim les composicions que formen les roques granítiques.