La bellesa amagada de les molses

Una de les coses que més m'agrada de la fotografia macro és que pots trobar tot un univers en miniatura, en el qual fer un munt de composicions diferents sense gairebé moure't del mateix lloc. I una de les experiències que més em relaxa és estar una bona estona buscant els millors punts de vista, jugant amb la il·luminació i el desenfoc del fons.

Les fotografies que avui us ensenyo estan fetes a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i són unes petites molses que es feien sobre unes branquetes de carrasca a la Serra de Prada. Però també podrien ser d'un alzinar de Collserola.

Els resultats d'una mala planificació en una excursió (part I)

 Part del poble de Cabó, vist des de la serra de Prada

Avui em vé de gust explicar-vos el que em va passar en una sortida que vaig fer fa poc... Com alguns ja sabeu, una de les meves passions-obsessions són els briòfits, i les plantes en general.

Aquest mes de juny, ja feia cosa d'un any que no sortia a mostrejar, o sigui que vaig decidir fer una sortida de tres dies a la Serra de Prada, entre l'Alt Urgell i el Pallars. L'objectiu de la sortida? Doncs mirar de recollir alguna espècie de molsa que encara no conegués. I aprofitant que anava a una zona poc poblada i ben fosca per la nit, mirar de fer alguna bona sessió de fotografia de paisatge astronòmic.

El viatge des del Maresme fins a la Cabó, el poble que hi ha als peus d'aquesta serra, és força llarg, i s'ha de passar per força per tot l'scalextric de les autopistes del Vallès, a no ser que es vulgui anar pel perillós (i més ara, que està en obres) Eix Transversal. Per tant, a quarts de 7 ja estava conduint.

Com que vaig sortir en dissabte, el transit no era gaire intens, cosa que és d'agraïr. Per tant, a partir de Martorell, passat el famós peatge, ja em vaig començar a relaxar. Total, penso, en un parell d'hores ja estaré als peus de la Serra i podré començar a caminar i agafar molses. Fins aqui, tot bé.

Però caram, arribant a Igualada, quan ja portava més d'una hora de cotxe, resulta que em dona per buscar en una de les butxaques de l'armilla que sempre porto al camp, i que em serveix per guardar la navalla per collir mostres, la llibreta de camp, el GPS, mapa, el llapis per prendre apunts... pero caram, on coi és l'armilla?? Doncs a la cadira de la meva habitació!!! Despistat!!!!

Com que de cap manera puc mostrejar sense llapis ni llibreta de camp, doncs no em queda més remei que tornar a buscar l'armilla a casa. Apa, a desfer tot el cami recorregut (i peatges pagats!!!) a buscar el que t'has deixat.

Una vegada a casa, doncs vinga, a agafar tot el que m'havia deixat i tornar a començar el camí. Total, que vaig arribar a l'inici del meu itinerari a les 2 del migdia. Però almenys, amb tot el que necessitava. O potser amb més del que necessitava?

Continuarà...