dimecres, 17 de desembre del 2014

Airglow o contaminació lluminosa?



Ahir a la nit hi havia un cel esplèndid des de Can Vilallonga, el mas on visc des de fa un parell d'anys. Durant el dia anterior havia anat passant un front de pluges, que va deixar l'atmosfera ben neta. Només cap al sud encara hi havien uns quants núvols, que donaven un toc de color al cel.  

Tot i que el fred que feia va fer que m’ho pensés dues vegades, al final les ganes que tenia van guanyar, així que després de posar-me fins a sis capes de roba (les baixes temperatures són el pitjor enemic del fotògraf de nit) ja estava davant aquest arbre tan fotogènic prement el disparador. 

En el moment de fer la sessió, no vaig veure res estrany, però avui, en el moment de processar-les, m'he adonat que la majoria tenen com una mena de lluminositat verdosa per sobre de l'horitzó, que a la foto podeu intuir darrere l'arbre. Llavors he pensat en l’AirGlow, un fenòmen que es dóna quan els àtoms de l’atmosfera, que han estat ionitzats durant el dia per la llum (o també pels raigs còsmics), es reestructuren i emeten aquest resplendor verdós, i que alguns dels fotògrafs que segueixo ja havien pogut fotografiar. Però com que es una cosa que mai abans havia observat, m'agradaria que algú que ho hagi vist hi digui la seva... és l'"AirGlow", o bé simplement una forma de contaminació lluminosa?

La segona fotografia és tant sols un processat més agressiu de la primera, per ressaltar aquest fenomen sigui el que sigui. A banda d'això, la foto no té res d'especial, és el mateix arbre que he fotografiat ja dotzenes de vegades des de tots els punts de vista possibles.


diumenge, 14 de desembre del 2014

Perseguint les gemínides

El pessebre, l'arbre i la Gemínida
EOS 5D, Tamron 17-35 mm @ 17mm. 30'', f 2.8, ISO 1600

Ara que s'acosta el nadal, es poden veure per tot arreu els típics elements nadalencs, com els pessebres. Per variar, avui us volia presentar un pessebre diferent, tan diferent que es troba al cel, a més de 570 anys llum en direcció a la constel·lació del Cranc.

Es tracta del que els astrònoms anomenen un cúmul obert, o sigui una agrupació d'estels amb un origen comú i que es mantenen lligats per la força de la gravetat. A la fotografia, es el petit grup d'estels que es veu entre l'arbre i la cantonada de dalt a l'esquerra. A ull nu es pot veure com un petit objecte borrós, però si teniu uns senzills prismàtics podreu veure els seus estels un a un. Això si, us haureu d'esperar fins un parell d'hores abans de la mitjanit, que és quan es comença a veure sobre l'horitzó est!

Si teniu sort també podreu observar alguna Gemínida despistada, que era la pluja de meteors que ahir tenia el màxim. Jo vaig arribar a mitjanit i vaig tenir la sort que hi havia una activitat molt gran, així que vaig poder veure tots els estels fugaços que vaig voler... la llastima es que es resistien a sortir just en el moment de fer la foto.

Sirius adornant l'arbre de nadal
EOS 5D, Yashica ML 28mm/2.8. 30'', f 2.8, ISO 1600