A la caçera de la Llum Zodiacal

Canon EOS 6D, Tamron 15-30 mm f/2.8 @ 15 mm, ISO 3200, F2.8. Fusió de 3 imatges per mitjà de Photoshop.

La darrera lluna nova vam anar, juntament amb tres apassionats més de la fotografia nocturna (l'Eduard Marquès, en Manel Gallart i en José Jiménez), a "caçar" la llum zodiacal al Moixer, el cim més alt del massís de les Salines i de tot l'Alt Empordà. Pujar aquest cim per aquestes dates comença a ser una tradició almenys per un parell de nosaltres, i la veritat es que la visió del Canigó nevat, amb la Llum Zodiacal i la Via Làctia per sobre, bé que val una bona caminada.

La imatge és el resultat de la unió de 3 fotografies, per poder captar ben exposats els pobles del fons. Cliqueu-hi a sobre seguit de F11 per veure-la a millor resolució.

L'ermita penjada

Aquest és un lloc que, des que vaig veure fotografiat ja fa anys, volia visitar de nit. Finalment, aquest gener es van ajuntar les condicions que buscava: nit sense núvols, sense lluna, i amb temps disponible. Vaig estar a punt de no anar-hi, ja que des de casa les condicions de núvols no semblaven gaire bones, i hi ha unes tres hores de camí fins a l'ermita.

Finalment, el cel es va aclarir fins al punt que la llum zodiacal es veia perfectament a ull nu. Veient aquest cel, no és d'estranyar que hagin triat aquesta àrea per instal·lar-hi un observatori astronòmic.

A la cerca de la llum zodiacal

La llum zodiacal, en companyia de Venus i Mart. Al fons, el Canigó nevat

Hi ha vegades que passar fred, gana i patir unes quantes relliscades té premi. I això es el que ens vàrem trobar fa uns dies, des del cim de les Salines, un lloc que si tens la sort d'enganxar una nit ben fosca, pots gaudir d'un cel privilegiat.

Aquesta vegada no vàrem poder arribar còmodament fins al cim en cotxe... així que va tocar fer els últims quilòmetres a peu i a pas lleuger, ja que la posta de sol se'ns venia a sobre ràpidament. Però un cop va ser fosc, va aparèixer davant nostre una llum zodiacal espectacular, més brillant que la Vía Làctia. Venus i Mart també eren ben visibles, lògicament en el mateix pla de la llum zodiacal. Tot plegat amb el teló de fons del Canigó ben nevat, que acabava de donar grandiositat a l'escena.

Una vegada acabada la sessió, i en part una mica vençuts per la fred, tocava començar la baixada, que va anar acompanyada d'unes quantes relliscades. Però amb la satisfacció d'haver vist un fenomen cada vedada més difícil de veure per la gran quantitat de llum artificial que emetem cap al cel.