dilluns, 30 de desembre del 2013

De tornada al Cap de la Barra

La Punta de la Barra
Canon EOS 10D, Tokina 11-16 f 2.8 a 11 mm, trípode, filtre degradat invers de 3 passos
1.6'', f/16, ISO 100

Fa un parell de dies vaig anar a veure la sortida de sol a un lloc on, tot i haver-hi anat unes quantes vegades, mai he pogut gaudir d'una llum realment bona. Es tracta del cap de la Barra, o punta del Molinet, un lloc que fa respecte pels impressionants penya segats que hi té, tallats a pic sobre el mar, pero la vista que té des d'allà bé que li mereix una visita. 

Només arribar l'horitzó ja es veia d'un color encès, i a mesura que anaven passant els minuts el cel anava guanyant en color, fins que al cap de poca estona tot el cel estava tenyit de vermell. Aqui us deixo amb un parell de les fotos que vaig fer en només uns minuts.



El Magallot
Canon EOS 10D, Canon 70-300 f 4-5.6 a 100 mm, trípode
1/13'', f/8, ISO 100

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Inici de la temporada

 
L'onada
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f:2,8-4 a 17 mm, filtre degradat de tres passos, trípode
0,5'', f/8, ISO 100

Amb l'arribada de la tardor, tornen les bones llums i marxa la gentada de les cales de la Costa Brava. A més, el nivell de feina m'ha baixat una mica, cosa que sempre és d'agraïr. Per tant, toca agafar la càmera un any més... a veure que em depara aquesta nova temporada.

La foto d'avui és d'una sessió de fa algunes setmanes, a la zona del cap de Begur. De fet, és l'única mig aprofitable de totes les que vaig fer aquella tarda. Això si, just després de fer-la vaig haver marxar ben ràpid, ja que al cap de pocs segons el lloc on estava va quedar inundat per l'onada que es veu a la foto.

divendres, 9 d’agost del 2013

Els arcs de la nit a Canyet

Els arcs de la nit
Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f:2.8, trípode
30'', f/2.8, ISO 1600 + ajustos bàsics en Lightroom

Avui us presento una imatge ben fresca, d'ahir mateix, aprofitant que una tempesta de tarda va deixar ben neta l'atmosfera. Està feta sobre els esculls de Canyet, entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols, en un indret ben conegut i fotografiat. Pero fotografies nocturnes on es veiés la Vía Làctia sortint per darrere dels esculls, jo no n'havia vista cap, tot i que segur que n'hi ha alguna.

La questió és que aquesta fotografia la tenia al cap des de feia molts mesos, pero no és fins ara que s'han ajuntat tots els factors que necessitava per poder-la fer: la Vía Làctia en la posició justa, l'atmosfera ben neta i transparent, absència de lluna i també de núvols, i sobretot, temps disponible per poder sortir.

A més, el lloc des d'on l'he feta també té les seves limitacions de composició: per moure's només hi ha una amplada d'un metre i mig, i a banda i banda hi ha un precipici de prop de 20 metres. La cosa té la seva part d'emoció per algú com jo, que té vertígen. I des del mirador que hi ha uns metres cap al sud, tot i tenir una millor perspectiva dels esculls, es veuen massa la multitud d'embarcacions que hi ha a l'entrada de la cala.

Els esculls i els arbres del primer pla estan il·luminats pels focus de la urbanització del costat. De fet, he hagut de rebaixar la llum d'aquesta part de la foto en el processat, ja que a la foto original apareixien gairebé cremats.

Esperant la nit a Canyet
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 mm f:2.8-4 a 17 mm, trípode
10'', f/8, ISO 100

Com sempre, us recomano que cliqueu sobre la foto i tot seguit premeu F11 per a veure-la a més qualitat.

divendres, 2 d’agost del 2013

A la recerca dels cels robats

Albada galàctica
Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f:2.8, trípode
30'', f/2.8, ISO 1600

Feia temps que volia fer una escapada nocturna a algunes cales de la Costa Brava a les que tenia l'ull posat. L'orientació de la línia de mar en aquesta zona, amb absència de llum artificial cap al sud-est, facilita poder veure (i fotografiar) la Vía Làctia sortint sobre el mar. Una imatge que devia ser completament normal, fins i tot des de Barcelona, abans que la mania d'il·luminar-ho tot podrís de llum els nostres cels.

Fa un parell de dies, després d'una tarda mig ennuvolada que no prometia gaire res, vaig sortir amb el temps just cap a la zona de Palamós a provar sort. Una tempesta recent havia deixat el cel més net del que és normal a l'estiu. I per acabar-ho d'arrodonir, la lluna no sortiria fins a altes hores de la matinada: calia provar sort!

L'embarcador de Cala del Cap de Planes de nit
Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f:2.8, trípode
30'', f/2.8, ISO 1600

El resultat final, després d'estar una llarga estona gaudint de l'única companyia de la remor del mar (vaig sopar a casa a quarts de quatre de la matinada...), em va deixar força satisfet. Ara, toca a esperar la propera ocasió favorable per tornar-hi.


Traces estel·lars a Cala Canyers
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 mm f:2.8-4 a 18mm, trípode, cable disparador
245'', f/2.8, ISO 1600

dilluns, 15 de juliol del 2013

De vegades val la pena passar una mala nit

La Lluna i l'escorpí sobre les Medes
Canon EOS 5D, Yashica ML 28 mm f/2.8
20'', f/2.8, ISO 800

Avui us mostro una foto que vaig fer l'any passat al Montgrí, d'un lloc que segur tots coneixeu bé. És una d'aquelles imatges que no buscava fer, sinò que va ser més aviat fruit de la casualitat. Ja l'havia mostrat en el seu moment, però la versió d'avui és fruit d'un processat més elaborat, que m'agrada més respecte la primera versió. Per veure la imatge, millor cliqueu-hi a sobre i tot seguit F11.

Està feta la nit abans del trànsit de Venus sobre el Sol; com que per veure'l havia d'estar al lloc a primera hora del matí, i no volia adormir-me i fer tard a un fenòmen que no es tornarà a repetir fins l'any 2115, vaig escollir passar la nit al mateix lloc. Durant tot el dia s'havia anat formant una calitja força densa prop de l'horitzó, de manera que quan va sortir la lluna vaig poder gaudir d'una llum molt bonica. Cosa que no hagués tingut si hagués decidit passar la nit a casa, per tant l'incomoditat de suportar tots els mosquits que em van atacar aquella nit, va valer molt la pena.

Per contra, em vaig endur una sorpresa molt desagradable a l'arribar a casa i veure que la majoria de fotos havien quedat subexposades, tot i que jo les veia perfectes al camp. Des de llavors, a l'hora de fer nocturnes sempre ajusto la brillantor de la pantalla de la càmera al mínim!

dilluns, 8 de juliol del 2013

La Vía Làctia des de Cassà de la Selva

 Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f2.8
30'',  f/2.8, ISO 1600

Ja feia temps que em rondava pel cap fotografiar la Vía Làctia des de casa, per comprovar fins a quin punt fer aquest tipus de fotografia és possible sense haver d'anar al Pirineu. En general, les condicions meteorològiques que es donen a terra baixa a l'estiu no són les més favorables, ja que la calitja dispersa la llum dels pobles propers, fent que sigui difícil obtenir un resultat més o menys decent.

Per fi, fa un parell de nits es van donar les condicions que buscava, amb una atmosfera molt transparent, sense lluna i ni un sol núvol. El resultat, tot i no ser el mateix que hauria obtingut des d'alguna zona amb el cel molt més fosc, em va deixar força satisfet. Tant de bo que vinguin més nits com aquesta.

Per cert, us recomano que per veure millor les imatges, cliqueu a sobre i cliqueu F11.

Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f2.8
30'',  f/2.8, ISO 1600

dilluns, 10 de juny del 2013

Temps de sega

Potser el temps que està fent aquesta primavera no és el millor per als camps, però és ideal per a fer fotos. Ahir mateix vaig poder gaudir d'una posta de sol espectacular i sense haver de sortir de casa.

divendres, 5 d’abril del 2013

El dia després

Cel encès a Esclet
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos
0.5'', f/16, ISO 400

El prat de dall d'Esclet, al matí següent de la foto de l'anterior entrada.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Tirant d'arxiu

 Esclet inundat
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos
4'', f/11, ISO 200

Diversos assumptes em mantenen força apartat, de moment, del blog i la fotografia en general. De manera que avui us deixo amb aquesta imatge d'Esclet, feta el mes passat, just despres d'unes pluges ben generoses.

dissabte, 16 de febrer del 2013

Cala Vallpressona 2.0

Un punt de llum
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos
0.5'', f/16, ISO 100
 
Porto ja unes quantes setmanes que no tinc gaire sort amb les llums. Quan la feina em deixa sortir, els matins són força grisos o sense núvols, i quan la llum acompanya és la feina la que no em deixa sortir.

Fa uns quants dies vaig tornar a la cala Vallpressona, amb els esculls de Congagats com a objectiu. Tot i que des de casa els núvols semblaven anunciar una sortida de sol espectacular, a l'arribar a lloc el cel estava ja gairebé ras i sense gaires possibilitats, o sigui que vaig decidir quedar-me a la mateixa cala i estalviar-me tot el camí de grans roques que s'ha de fer per arribar als esculls.

Albada a Vallpressona
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
13'', f/16, ISO 100

 Albada a Vallpressona 2
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
0.8'', f/11, ISO 400

A mesura que s'anava acostant el moment de la sortida del sol, els pocs núvols que hi havia s'anaven fent més espessos. Semblava que finalment el matí no seria del tot improductiu. Al final, el sol va acabar fent acte de presència i va permetre fer alguna cosa més o menys salvable.
 
 S'hora blava
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
2.5'', f/16, ISO 200

 
Sol estrellat
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos
0.5'', f/16, ISO 100

divendres, 8 de febrer del 2013

Color o blanc i negre?

 Riuets a la Roca Grossa 1
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
0.6'', f/11, ISO 100

Fa un parell de setmanes, aprofitant que estava per Pineda, em vaig acostar a la Roca Grossa de Calella de bon matí, per aviam si li podia treure alguna foto que fos una mica decent. La tarda anterior havia estat força acolorida, i tenia l'esperança que els núvols que tapaven el cel em donarien algun regal en forma de sortida de sol acolorida.

En aquest lloc s'hi pot arribar per un parell de camins amb escales que baixen des de la carretera. Com que ja anava tard i el sol no tardarà en sortir, decideixo baixer pel primer que em trobo. Sorpresa: bona part de la sorra que recordava ha desaparegut pels temporals recents, i el lloc "bo" resulta ser inaccessible des d'allà. Toca pujar depressa i corrents i anar fins al segon baixador, i després d'un parell de grimpades, per fi estic allà on vull.

En un dels enquadraments, em crida l'atenció el vaivè de les onades que fa com una mena de riuets a les roques, i veient que aquell dia no tindré gaire color, decideixo passar-m'hi una bona estona. Finalment la sortida de sol resulta ser molt grisa i sense llums interessants; només alguna foto de les que faig aquell dia resulta ser mig aprofitable. Per això, com que no sé quina prefereixo, avui pujo les dues versions d'una mateixa foto, una en color i l'altra en blanc i negre.

Quina us agrada més?

  Riuets a la Roca Grossa 2
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
0.6'', f/11, ISO 100

dimarts, 5 de febrer del 2013

Punta de la Tordera

 Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.25'', f/13, ISO 100

La Tordera, després de neixer a les seves fonts del Montseny, s'encamina cap al mar, del tot ignorant a les agressions que li esperen; després de travessar part de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, arriba al mar entre Blanes i Malgrat, on forma un petit delta. Aquest delta, que no sempre ha tingut la mateixa forma ni extensió, ha estat ocupat des d'antic per l'agricultura, i en els últims anys ha estat maltractat per bestieses de tota mena (espigons que impedeixen el flux de sediments, passejos marítims a ran de mar, captacions d'aigua on no hi han d'estar...).

Fa un parell de mesos em vaig acostar a la desembocadura, ja que el cel estava força ennuvolat i hi havien possibilitats d'una posta de sol acolorida. I tot i que en aquest punt el litoral és del tot sorrenc, les runes d'un antic espigó permeten jugar una mica amb el vaivè de les onades. Com a contrapartida, és complicat fer alguna foto on no es vegin les restes de ciment i totxanes. 

Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.6'', f/13, ISO 100

En aquestes sortides que faig prop de casa, on hi puc tornar quan vulgui i no hi trobaré paisatges massa espectaculars, sovint m'enduc una quasi prehistòrica Canon 300D, de "només" 6 megapíxels i que tarda més de tres segons en engegar-se i mostrar les fotos. Lògicament la qualitat d'imatge no és la mateixa que amb càmeres més modernes, pero això em serveix com una mena d'entrenament per haver de treballar molt més la foto, ja que els errors d'enquadrament o d'exposició són més difícils de corregir.

A mesura que anava avançant la tarda, les tempestes que desfilaven sobre el mar van començar a agafar uns tons cada cop més encesos. El problema era que la part del cel on els colors eren més intensos estava sobre un càmping que hi ha a arran de mar, cosa que dificultava trobar algun enquadrament interessant. A més, una onada traidora em va deixar el filtre degradat ben moll, de manera que a partir de llavors les fotos van sortir amb una mena d'efecte "glow", però que tampoc m'agaba de desagradar.

Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.6'', f/13, ISO 100

Nou curs de mètodes d'estudi de la vegetació


Per a més informació: http://cossentinia.blogspot.com/p/curs-de-metodes-destudi-de-la-vegetacio.html

dilluns, 21 de gener del 2013

Els Congagats

 Els esculls de Concagats al capvespre

Per fi, després d'una bona temporada en que he tingut el blog completament abandonat, m'hi puc tornar a posar. Entre la feina, tota la paperassa de fer-me autònom, el canvi de casa i la tesi no he pogut dedicar gaire temps a fotografiar.

La foto que us presento avui la vaig fer fa cosa d'un mes, al final d'un dia sencer que vaig dedicar a buscar noves localitzacions fotogràfiques, ja que aquest tram de Costa Brava era completament desconegut per a mi. És una cosa que feia molt de temps que volia fer, però mai trobava el moment.

Aquell dia, després d'estar tota la jornada pujant i baixant per camins mig perduts, grimpant i ficant-me per alguns llocs poc recomanables per algú que té vertigen, finalment vaig tenir aquest regal en forma d'esculls banyats per un onatge suau. Llàstima que la llum fallés, pero és un lloc que em queda pendent de tornar-hi amb millor llum.

Això si, si hi voleu anar vosaltres millor que sortiu ben d'hora: per arribar-hi s'ha de conduir per una carretera plena de corbes, i un cop s'arriba a l'aparcament, confiar que el mar no estigui gaire mogut, ja que encara s'han de caminar uns 20 minuts, bona part d'ells arran de mar.


La mateixa foto, amb un processat una mica diferent