dimecres, 23 de març del 2016

Rocacorba


D'aquí unes hores estaré volant cap a un lloc que té un dels cels més privilegiats de tot Europa... tot i que geogràficament no sigui Europa. Mentrestant, us deixo una imatge d'un lloc força més proper, en una nit en què vaig tenir una curiosa combinació de boira i cels transparents. La boira anava amunt i avall, i en ocasions em cobria completament, deixant l'objectiu ben entelat. De quan en quan, però, assolia l'alçada justa permetent-me captar instantànies com aquesta.

dissabte, 19 de març del 2016

Passejant pel circ de Concròs


Sempre que surto a fer fotos, abans que anar als llocs més clàssics i fotografiats, m'agrada molt més visitar altres indrets que també tenen el seu encant tot i no ser tant coneguts. En aquests llocs es pot gaudir igual de la fotografia de paisatge, però amb el valor afegit de poder fugir de les massificacions dels itineraris principals. 

Les imatges d'avui són d'un d'aquests indrets. Es tracta d'un lloc que està gairebé a tocar d'una de les valls més visitades (amb estació d'esquí inclosa) del Pirineu de Girona. En canvi, aquí no em vaig trobar ni una sola ànima des que vaig deixar la pista forestal i em vaig endinsar en els boscos de pi negre, i això que hi vaig anar un dissabte de juliol. Tot i que és una vall que no té ni grans salts d'aigua, ni cap estany glacial, si que respira tranquil·litat i aïllament pels quatre costats. Aquell dia, tot i que no hi va haver un cel acolorit, si que vaig tenir la visita de la boira, un element que m'encanta incloure a les fotos per l'estètica que dóna.


dijous, 17 de març del 2016

Nous llocs, noves llums, noves fotos




Ara ja feia un temps que tenia aparcat el blog. La raó ha estat que, en l’últim any, he estat absorbit de ple en la redacció final de la meva tesi de doctorat, la qual vaig tenir la sort de presentar fa unes quantes setmanes. Ara que per fi torno a tenir temps lliure per sortir a fer fotos, m’he proposat visitar nous llocs abans desconeguts per a mi, i de pas fer un canvi de cara al blog.

La imatge que us presento avui és d’un d’aquests llocs que tenia pendents de visitar de feia temps. Realment és un lloc privilegiat que, per poc que tinguis una mínima sensibilitat, no et deixa indiferent. Els dies d’hivern, la vista dels cims nevats del Pirineu per una banda, i tota la plana de l’Empordà per l’altra, és realment un espectacle.

Aquell dia, el pla era fer alguna nocturna de l’ermita sota els estels, així que en veure els núvols que cobrien el cel vaig estar a punt de girar cua a mitja pujada (per arribar al lloc cal caminar una mitja horeta llarga per un camí ple de pedres). Per sort, vaig saber esperar i tal com podeu veure, la paciència va valer la pena.Al cap d'un parell d'hores, la major part dels núvols havien marxat, i el vent que bufava en alçada va deixar un cel transparent dels que s'enganxen poques vegades. Estar allà dalt, en total solitud i amb els estels que semblen a tocar, és una sensació realment addictiva.