Just dos dies després de fer les fotos de l'anterior entrada, vaig tornar cap al mateix sector a provar més sort: tant em va agradar el lloc. Aquesta vegada ja hi vaig arribar amb una mica més de temps, o sigui que vaig poder mirar amb més calma els enquadraments. A més, hi havien alguns núvols (no gaires) que animaven una mica més el cel que el primer dia.
La Roca Grossa és una roca ben coneguda per la gent de Sant Pol i Calella. Per algú que conegui una mica la Costa Brava, clarament li semblarà que dir-li Roca "Grossa" a una pedra d'aquesta mida és una exageració, pero és de les més grans que tenim al Maresme. A més, té la gràcia que depenent dels temporals i els corrents marins, a vegades es troba aïllada uns quants metres enmig del mar, o bé unida a la costa per un banc de sorra; això últim es el que passa avui dia, però ves a saber com quedarà després del proper temporal.
Aquesta no és la Roca Grossa; al fons, Sant Pol de Mar
La pedra de la primera foto, vista des de l'altre costat. Al fons, la Roca Grossa
En definitiva, el lloc és prou interessant, tot i que sigui un tros força petit. Almenys per a mi, té l'avantatge que només en un quart d'hora de cotxe ja hi soc, i a més, el fet que sigui un lloc petit t'obliga a pensar més, a treballar millor la composició. Com a entrenament pot ser un exercici interessant, i si a més les fotos surten bé, doncs encara millor. Caldrà seguir anant-hi en els propers dies, i sobretot desitjar que vinguin núvols.
Vaig estar molt agraït als avions, que van aportar uns quants "núvols" extra
Només uns segons abans que el sol començi a sortir. Al cap d'un minut, la llum era completament diferent
A mesura que passava l'estona la llum cada vegada era més dura... aviat caldrà plegar veles
Aqui ja tenia les sabates ben molles: és el que té acostar-se massa a l'aigua
