dimecres, 17 de desembre del 2014

Airglow o contaminació lluminosa?



Ahir a la nit hi havia un cel esplèndid des de Can Vilallonga, el mas on visc des de fa un parell d'anys. Durant el dia anterior havia anat passant un front de pluges, que va deixar l'atmosfera ben neta. Només cap al sud encara hi havien uns quants núvols, que donaven un toc de color al cel.  

Tot i que el fred que feia va fer que m’ho pensés dues vegades, al final les ganes que tenia van guanyar, així que després de posar-me fins a sis capes de roba (les baixes temperatures són el pitjor enemic del fotògraf de nit) ja estava davant aquest arbre tan fotogènic prement el disparador. 

En el moment de fer la sessió, no vaig veure res estrany, però avui, en el moment de processar-les, m'he adonat que la majoria tenen com una mena de lluminositat verdosa per sobre de l'horitzó, que a la foto podeu intuir darrere l'arbre. Llavors he pensat en l’AirGlow, un fenòmen que es dóna quan els àtoms de l’atmosfera, que han estat ionitzats durant el dia per la llum (o també pels raigs còsmics), es reestructuren i emeten aquest resplendor verdós, i que alguns dels fotògrafs que segueixo ja havien pogut fotografiar. Però com que es una cosa que mai abans havia observat, m'agradaria que algú que ho hagi vist hi digui la seva... és l'"AirGlow", o bé simplement una forma de contaminació lluminosa?

La segona fotografia és tant sols un processat més agressiu de la primera, per ressaltar aquest fenomen sigui el que sigui. A banda d'això, la foto no té res d'especial, és el mateix arbre que he fotografiat ja dotzenes de vegades des de tots els punts de vista possibles.


diumenge, 14 de desembre del 2014

Perseguint les gemínides

El pessebre, l'arbre i la Gemínida
EOS 5D, Tamron 17-35 mm @ 17mm. 30'', f 2.8, ISO 1600

Ara que s'acosta el nadal, es poden veure per tot arreu els típics elements nadalencs, com els pessebres. Per variar, avui us volia presentar un pessebre diferent, tan diferent que es troba al cel, a més de 570 anys llum en direcció a la constel·lació del Cranc.

Es tracta del que els astrònoms anomenen un cúmul obert, o sigui una agrupació d'estels amb un origen comú i que es mantenen lligats per la força de la gravetat. A la fotografia, es el petit grup d'estels que es veu entre l'arbre i la cantonada de dalt a l'esquerra. A ull nu es pot veure com un petit objecte borrós, però si teniu uns senzills prismàtics podreu veure els seus estels un a un. Això si, us haureu d'esperar fins un parell d'hores abans de la mitjanit, que és quan es comença a veure sobre l'horitzó est!

Si teniu sort també podreu observar alguna Gemínida despistada, que era la pluja de meteors que ahir tenia el màxim. Jo vaig arribar a mitjanit i vaig tenir la sort que hi havia una activitat molt gran, així que vaig poder veure tots els estels fugaços que vaig voler... la llastima es que es resistien a sortir just en el moment de fer la foto.

Sirius adornant l'arbre de nadal
EOS 5D, Yashica ML 28mm/2.8. 30'', f 2.8, ISO 1600

divendres, 21 de novembre del 2014

La meva versió de la tardor


Aquests dies la xarxa està plena de fotos de tardor, així que les imatges que avui us presento no tenen cap misteri. Tant sols són la meva manera de veure la tardor, un dia de pluja i boira en un lloc a cavall entre la Garrotxa i Osona. Son de les poques que se salven d'aquell dia, abans que caigués la nit. Però em vaig passar una bona estona, jugant amb la composició caòtica de les branques del faig i el fons amb la boira... tot enmig d'un gran silenci i solitud.

dilluns, 15 de setembre del 2014

Esperant la tardor


Ara que s'acaba l'estiu, aviat les fulles dels arbres començaran a canviar de color... mentre això no arriba, us deixo amb un parell d'imatges de l'any passat.


dijous, 17 d’abril del 2014

Jugant amb l'exposició



Fa uns dies, vaig llegir un article molt interessant al blog d'en Javier Alonso, on parlava de com obtenir uns resultats del tot diferents, tot interpretant l'exposició d'una manera poc convencional. Al dia seguent, em va faltar temps per agafar la càmera i sortir a fer les primeres proves. 

La foto que avui us presento la vaig fer a la riera que tinc al costat de casa, de fet arribar al lloc no em va portar més de 10 minuts a peu. Un cop allà, vaig seleccionar un parell de flors que estiguessin ben aïllades, i em vaig esperar una bona estona a que el sol la il·luminés mentre el fons seguia fosc, de manera que aquest n'és el resultat.

diumenge, 9 de març del 2014

Fita aconseguida?

 La llum que il·lumina el camí

Ja fa molt temps que volia veure la llum zodiacal, però fins ara sempre m'havia quedat amb les ganes. Però després de veure una foto en un dels blogs que segueixo, se'm  va despertar el follet que porto dins i que no parava de dir-me que havia de sortir a provar sort.

Tot i que els primers dies el cel no va acompanyar gaire, a mitjans d'aquesta setmana vàrem tenir un cel ben transparent, amb molt poca humitat, cosa que volia dir una nit ben fosca... si no fos per la lluna! Per aquestes dates ja començava a estar crescuda, vora un 25-30% més o menys...seria massa brillant per poder captar la delicada llum zodiacal? O bé encara tenia una oportunitat per no haver-me d'esperar a la lluna nova següent? Com que des de la comoditat de la cadira seria difícil de saber, vaig decidir anar cap al lloc que tenia pensat, en plena Alta Garrotxa. Almenys podria gaudir d'una posta de sol!!!

De camí cap al lloc ja s'intuia que la nit seria molt transparent... i molt freda també! Almenys el vent ja havia parat, per tant res que no es pogués arreglar amb moltes capes de roba.


Una vegada allà, i ja ben entrada la nit, em vaig endur la desagradable sorpresa que la lluna brillava força més del que em pensava. Res a fer doncs... o si? Sota la lluna, brillant molt feblement, encara vaig poder apreciar una llum molt suau. Estava veient la llum zodiacal, tot i la lluna? I pel que ha sortit a les fotos, sembla que realment està allà...

Aixi que, els que l'hagueu vista, què hi dieu? He aconseguit realment la meva fita?

dimecres, 5 de març del 2014

Coincidir en els punts de vista

Ara ja fa temps que no escric res per aquí, la falta de temps per sortir a fotografiar i també per escriure, en té la major part de culpa. Però avui he vist una portada de revista que m'ha fet pensar en com els fotògrafs sovint acabem tenint una mateixa visió d'una determinada escena.

La primera fotografia la vaig fer a finals del 2012; ja podeu veure que no té res d'especial: la llum no val un pito, els colors no són res de l'altre mon... simplement la vaig fer després de dinar, aprofitant una estona que tenia abans d'anar a treballar. La segona, en canvi, és molt millor: ha sortit publicada en una revista de qualitat, està feta per un fotògraf professional, i la llum del final del dia li dona un toc molt més agradable.

Ja podeu veure que tot i que la segona foto és millor que la meva, la composició és gairebé calcada en les dues... almenys, aixo demostra que la meva idea era bona!