Compro trípode

Últimament no penjo cap foto nocturna o de paisatge. No és que ja hagi perdut la motivació, sinó que fa cosa d'un mes, després d'haver passat moltes penúries, el meu trípode BENRO 198-EX va passar a millor vida; l'aigua estancada, el fred o l'aigua de mar, no són gaire bons amics dels trípodes.

O sigui que si algun dels lectors d'aquest blog (si és que encara en queda algun) té algun trípode que no faci servir, doncs li compraré ben gustosament. Només cal que aguanti uns 5 quilos de pes, i que ròtula i trípode vagin per separat.

Bon any nou a tothom!

Aquest és un dels molts llocs on ara mateix m'agradaria estar. Un bon lloc per començar l'any, i si pot ser en bona companyia encara millor.

S'acaba l'any i en comença un de nou. Molt bona entrada d'any a tothom!!

Moltes felicitats a tots plegats

Bé, tot i que no és costum d'aquest blog felicitar ningú pel seu sant, avui farem una excepció, considerant en quin dia estem i també com és "d'esperançador" tot el panorama al país. Espero no sentar cap precedent.

En primer lloc, felicitar a Paco Camps (i també a les seves "amistats de l'ànima"), per la seva elegància a l'hora de vestir. En l'àmbit cultural, s'ha de recordar Fèlix Millet, per la seva tasca de promoció de la cultura catalana. Per cert, aquest de ben petit ja apuntava maneres. Per a què no s'em pugui acusar de republicà o de poc lleial a la corona, donar les meves felicitacions també a Iñaki Urdangarin, que molt sàviament va fer cas als consells que se li van donar. Finalment, ja fora del nostre país, al nostre cor hi ha un lloc per a Vladimir Putin, com a exemple de polític compromès amb la democràcia i el joc net.

A tots ells, doncs, feliç Dia dels Sants Innocents!

PD: per cert, tota proposta d'altra gent a felicitar serà ben rebuda. Candidats no en falten!!

Regalo plantes arbustives mediterrànies

Doncs això, que com a resultat d'un experiment de germinació de llavors que he fet per la tesi, m'han sobrat una gran quantitat de plantes arbustives, i no sé ben bé que fer-ne. Com que eliminar-les em fa una certa cosa, doncs en regalaré a tothom qui en vulgui (això si, les haurà de passar a buscar per la Facultat de Ciències de la UdG o per Pineda de Mar, o també podem quedar a mig camí).

Les espècies són:

- Calicotome spinosa (argelaga negra). Com diu el seu nom, és ben espinosa, us pot ser útil per a fer un tancat verd.

- Cistus albidus (estepa blanca). De flors roses ben grosses.

- Cistus monspeliensis (estepa negra). De flors blanques, més petitones que les de l'estepa blanca.

- Cistus salviifolius (estepa borrera). De flors blanques.

- Erica arborea (bruc boal)

- Erica scoparia (bruc d'escombres)

- Lavandula stoechas (caps d'ase, tomaní). Aromàtica.

- Rosmarinus officinalis (romaní). Aromàtica, i floreix a l'hivern.

- Sarothamnus arboreus (ginestell català)

- Spartium junceum (ginesta)

Totes les llavors van ser collides als voltants de Girona i Caldes de Malavella, per tant son plantes completament autòctones, i no varietats estranyes que ves a saber d'on venen (com és el cas dels romanins que es venen als centres de jardineria, per exemple).

Si algú hi està interessat, pot deixar un comentari en aquest mateix blog, o bé enviar un mail a: miquel.jover(arroba)udg.edu

Això si, penseu que la majoria encara són molt petites i delicades, i necessiten unes quantes setmanes més per a ser trasplantades (si es fes ara, segurament moririen la majoria).

 Plàntules de tomaní o caps d'ase (Lavandula stoechas) d'una setmana de vida. Als testos de més al fons hi ha les plàntules de les estepes (Cistus sp.) i ginesta.

 Plantes de cap d'ase, ja més crescudes

Marxo a Finlàndia

Marxo de vacances a Finlàndia i el Cap Nord, durant un parell de setmanes. A la tornada, ja penjaré algunes fotos.

Les còpies de seguretat, o quant t'estimes les teves fotos

Quant ens enstimem les nostres fotos? Aquesta és una pregunta que qualsevol de nosaltres s'hauria d'anar fent, com més sovint millor.

Totes les fotos digitals que podem veure als nostres ordinadors, no són res més que arxius informàtics, bits. Com que jo sóc un negat en temes informàtics, no m'extendré més per aquesta banda. Aquests bits, però, han d'estar emmagatzemats en alguna mena de suport, ja sigui el disc dur del nostre ordinador, un disc dur extern, un DVD...

Pero aquest suport, en qualsevol moment pot fallar. Més ben dit, es del tot segur que, tard o d'hora, fallarà. Potser serà al cap de 10 anys, pero tard o d'hora el dispositiu on tenim les fotos l'haurem de canviar, encara que només sigui perquè aquella tecnologia ha quedat desfassada. És per això que és millor tenir còpies de seguretat, per si una d'elles es malmet, tenir-ne unes altres i que no es perdi cap part del nostre arxiu, que tant ens ha costat aconseguir. I aquí vé la pregunta: quant ens estimem les nostres fotos? Quantes còpies de seguretat hem de tenir i cada quan l'hem d'actualitzar?

Fa un parell de dies, al intentar accedir a unes fotografies que havia fet l`estiu de l'any passat, em vaig trobar amb la fatídica sorpresa. L'ordinador no detectava el disc dur extern on les tenia emmagatzemades!! Algunes d'aquestes fotos ja les tenia guardades també a l'ordinador de casa, i per tant les he pogut recuperar sense problemes. En canvi, unes altres, les que vaig fer durant els tres primers mesos d'aquest any, no les tenia guardades enlloc més. I s'han perdut, suposo que definitivament.

De moment, després que s'ho revisessin els tecnics informàtics de la universitat (i que em diguéssin que no hi han pogut fer res) tinc el disc dur en un taller de reparacions d'ordinadors, aviam què hi poden fer. Pero jo no em faig gaires esperances de recuperar-les, ho sento, soc així de pessimista.

Dins del desastre, em queda el consol que en general no eren les meves millor fotografies, i que les que més m'agraden, incloses les del viatge al Sahara, estan ben copiades i salvades. Però n'hi havien algunes que m'agradaven força, com per exemple aquestes. O aquestes. O també aquestes. Requiescat in pace, fotos meves.

Per tant, si us estimeu les vostres fotos, millor que no feu només una còpia de seguretat, sinò que millor tenir-les, almenys, per triplicat. I si pot ser, força sovint. Així no us haureu de trobar en la mateixa situació que m'he trobat jo.

Marxo, a on?

A partir de demà divendres estaré un parell de setmanes fora del nostre país. Durant aquest temps miraré de deixar algunes entrades programades, o no, depèn del temps que tingui. Si voleu hi podeu deixar algun comentari, però evidentment no els podré contestar fins a la tornada.

Ara bé, seguint la costum d'altres blogs, us proposo una endevinalla: a quin país m'en vaig? Us en dono algunes pistes:

- És un dels més grans del continent on es troba.

- Ha estat notícia durant les últimes setmanes, si bé no d'una manera tant notable i continuada com d'altres.

- La primera lletra del seu nom és la mateixa que la del continent on es troba, que la de la seva capital, que la de dos dels seus massissos muntanyosos més elevats i que la del nom del seu actual president. Aquesta última pista potser ja no serà vàlida a la meva tornada, qui sap (aqui us ho he deixat fàcil, eh?).

- A la major part del seu territori es pot gaudir d'uns cels nocturns molt lliures de contaminació lluminosa, per la qual cosa és ideal per practicar l'astronomia i la fotografia de paisatge astronòmic. I de nit , almenys a la seva part més meridional, es pot arribar a observar l'estrella més propera al nostre Sistema Solar.

- I la ciutat més propera del lloc on vaig és una ciutat militar, per tant no espereu fotos d'ella (però si del que hi ha a les seves rodalies). Quina és aquesta ciutat i què és això que hi ha al seu voltant?