dilluns, 28 de febrer del 2011

La lleteresa vista en detall

 Euphorbia characias vista de ben aprop. Hortsavinyà, febrer del 2011.

Aquests dies de bonança he fet alguna sortida al camp. No han estat unes sortides gaire llargues, ni a llocs gaire llunyans, ja que he estat preparant les classes de pràctiques a la Universitat de Girona. De fet, aquesta setmana la tinc ben ocupada, tant al matí com a la tarda. Per exemple, demà al matí toca parlar de fongs i líquens, i a la tarda toca fer una sortida de camp als voltants de Girona, per a mostrar als alumnes diferents tipus de vegetació mediterrània.

Tot i això, ja he pogut veure les primeres flors de la temporada, que anuncien l'arribada cada cop més propera de la primavera, després dels mesos d'hivern. Una de les meves plantes preferides és la lleteresa, coneguda pels botànics com a Euphorbia characias. I que tot i ser una de les plantes més comunes a les brolles i garrigues mediterrànies, també és de les més belles. Un altre dia us parlo de la seva reproducció.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Curset teòric i pràctic d'introducció a l'astronomia

(Cliqueu a la imatge per a veure-la en una mida millor)

Els propers dies 25, 26 i 27 de febrer, un servidor estarà impartint un curset d'introducció a l'observació astronòmica.  El lloc on es farà l'activitat serà a la masia de Can Pica, situada a Hortsavinya, al bell mig del massís del Montnegre. Per als qui no pugueu venir en aquesta ocasió, sapigueu que el curs es repetirà els dies 3, 4 i 5 de juny.

Durant el curs (dos dies de teoria, més dues nits d'observació a ull nu i amb telescopi), aprendrem a reconèixer les principals constel·lacions, sabrem com són els planetes del sistema solar, parlarem d'eclipsis, de cometes i d'asteroides, i també coneixerem els diferents tipus de nebuloses, galàxies i cúmuls d'estrelles.

Les plaçes son limitades, pero en cas de no arribar a un número mínim de persones es podria optar per cancel·lar l'activitat. Per tant, els qui us vulgueu apuntar no deixeu la inscripció per l'últim moment.

Recordar-vos que dins el preu de l'activitat (93 euros) s'inclou el preu de les habitacions per a les dues nits, l'esmorzar, dinar i sopar de dissabte i l'esmorzar de diumenge (a més del curs).

Us hi esperem!!

dimarts, 8 de febrer del 2011

La costa del Montgrí de nit (II)

Després de fer unes quantes fotografies de prova de la Lluna i Júpiter des del camí que va cap al cap del Castell, tocava la segona part de la sessió fotogràfica nocturna.

En aquell moment ja no quedava llum de dia, però de totes maneres es podia caminar sense llanterna: la lluna estava completament plena i feia prou llum un cop els ulls s'havien adaptat a la foscor. Tot i això, en algun tros el camí passava per dins d'una pineda força espessa i vaig haver de fer servir una llanterna que sempre porto per aquests casos.

Aquesta era la vista des del cap del Castell. Aquella nit em tocava dormir just aquí (encara que a la foto no es vegi massa bé, a menys de dos metres per davant meu hi ha un penya-segat de més de 50 metres)

Més avall, just al sortir de la pineda hi ha una petita cala: és la cala Foradada. Aqui hi vaig estar una bona estona més, provant diferents exposicions i enquadraments (eren les primeres nocturnes que feia i encara no tenia la tècnica gaire per mà...).

Cala Foradada, il·luminada per la llum de la lluna. Canon EOS 5D, ISO 200, 181'' a F5.6

Seguint el corriol, per fi, s'arriba a la cala Ferriola (o simplement, la Ferriola), just per davant dels seus illots. Per arribar a aquest lloc, en algunes parts del recorregut s'ha de passar just arran del cingle, cosa que no és gaire problema de dia, però en aquell moment ja començava a estar una mica cansat de passar fred i de grimpar entre roques amb tot l'equip a l'esquena. A més, tinc força vertígen, o sigui que vaig passar alguns moments molt poc agradables abans de poder arribar a l'entrada de la cala.

 La cala Ferriola, amb un dels illots que hi ha al davant de l'entrada de la cala. Al fons de tot, es veuen les llums de Roses

El mateix illot de la foto anterior, vist de més aprop

I de cop i volta, entre foto i foto, va aparèixer una barca a motor que es va parar a l'entrada de la cala, a uns 50 metres d'on jo estava, i van començar a remenar alguna cosa sota l'aigua. Jo no en tinc ni idea sobre temes de mar, o sigui que potser van venir a pescar alguna mena de peix que només surt a aquelles hores, o potser estaven fent algun estudi científic sobre les migracions del plàncton... però jo és que soc molt malpensat, i per molt que hi vaig rumiar no vaig arribar a cap conclusió sobre què podien estar buscant a les 2 de la matinada en aquell lloc... i més tenint en compte la proximitat dels grans complexes turístics i macrodiscoteques de la Costa Brava.

Per tant vaig pensar que ja tenia prou fotos, que ja era tard i que tenia son, per tant tocava recollir ben silenciosament i anar cap al sac de dormir. En veritat, tampoc era gaire tard i la son encara no em podia, però en moment com aquests busques qualsevol excusa per marxar d'allà el més ràpidament possible.

Aquella nit poc que vaig poder dormir dins el sac, torturat pel fred que constantment em despertava, per la companyia de desenes de mosquits que no volien dormir sols i també per la por a caure pel cingle si m'aixecava en plena nit a fer les meves necessitats. Però de bon matí va arribar el premi, amb aquesta sortida de sol amb llums extremes incloses (la visió era molt més espectacular en directe, la foto és un pobre reflex del que era el moment).

 Gaudint de les llums extremes del matí

En moments així, un s'oblida de totes les incomoditats per gaudir de l'instant.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Júpiter, la lluna cendrosa i la contaminació lluminosa

La lluna, Júpiter (amb els seus quatre satèl·lits) sobre Pineda de Mar. Canon EOS 5D, Takumar Super Multi Coated 135/3.5, 2'' a F4.5 i ISO 1600

Avui he hagut d'anar a Hortsavinya, per parlar sobre la preparació d'un viatge que faré properament a un lloc molt interessant (però que ara per ara encara no puc dir on és). De tornada cap a casa, m'he trobat amb aquesta conjunció de Júpiter amb la lluna cendrosa (amb la seva part fosca lleugerament il·luminada per la Terra, que des de la lluna ara apareix gairebé plena).

Ràpidament, d'entre la base de dades de llocs interessants que hi ha dins el meu cap he buscat algun lloc que permetés una bona composició i que estigués aprop, ja que la lluna estava a punt de posar-se sota l'horitzó i  no era cosa de perdre gaire temps. El lloc que finalment he triat no és res de l'altre mon, pero m'ha permès captar l'escena juntament amb la gran quantitat de llum que es perd cap al cel per una il·luminació completament inadequada. 

Una vegada he arribat al lloc, ràpidament he posat la càmera sobre el trípode i li he calçat un vell objectiu manual Takumar de 135 mm, el de més focal que portava dins la bossa, i que tot i tenir uns quaranta anys, té una òptica molt bona i permet captar imatges molt nítides. Una petita meravella que vaig trobar per eBay per només 15 euros.

A més, al augmentar la imatge de Júpiter es poden veure els 4 satèl·lits més importants de Júpiter:


I amb una mica més d'augment:

De dalt a baix: Calisto, Ganímedes, Europa, Júpiter, Ío

Jo ja sé que aquestes no són gaire bones fotografies, pero tenint en compte que les he fet sense cap planificació prèvia, doncs ja n'estic prou content. I això és l'important, no?