dimarts, 26 de juliol de 2011

Pels voltants de Joensuu

Això no és un parc natural, sinó les afores d'una ciutat de més de 70.000 habitants

Joensuu és la ciutat on em vaig estar una part de la meva curta estada a Finlàndia. Té uns 72.000 habitants, i és la capital de la regió de Carèlia del Nord, prop de la frontera amb Rússia.

Una de les coses que més em van agradar d'aquesta ciutat és la gran extensió de zones verdes que té, i que a més son molt diferents de les que tenim aqui (i no em refereixo només a que la vegetació sigui d'un altre tipus). 

Almenys al meu poble, les zones verdes, en el millor dels casos, són un espai amb els arbres, d'espècies que no són les autòctones (palmeres, moreres...) ben arrenglerats, sense cap tipus de vegetació sota seu. No sigui cas que alguna herba agosarada se li acudeixi germinar, llavors cal eliminar-la sense pietat. I cada vegada més, com una mena de plaga, proliferen les plaçes dures, completament desnaturalitzades, i que almenys a mi no em fan venir cap gana de passejar-m'hi.

A Joensuu, en canvi, la vegetació de les zones verdes urbanes és bàsicament la mateixa que hi ha als espais naturals: pi roig, picees, bedolls, trèmos, nabius, aurons... vaja, les mateixes plantes que a Catalunya les trobem als Pirineus i altres muntanyes humides, aqui estan a nivell del mar.

Els diferents barris de la ciutat estan units per camins com aquests, que són ben aprofitats per la gent com a zones de passeig i de lleure

Per cert, que durant els varis dies que em vaig passar recorrent aquests boscos urbans, em va costar molt trobar alguna deixalla, alguna resta com llaunes, plàstics o restes de paper. Cosa que s'agraeix molt a l'hora de passejar-hi.

 
L'interior del bosc, ple de falgueres i altres plantes boreals

No seria possible, en cadascun dels nostres pobles, reservar ni que fos una sola plaça, plantar-hi alzines i suros i deixar que a sota seu hi creixéssin lliurement els marfulls, galzerans, lligaboscs, rosers salvatges i demés "males herbes" mediterrànies?? Per mi, és mil vegades més bonic un marfull ben florit, que no pas els parterres de gespa i Carpobrotus que hi ha pertot arreu. Sembla que aquí, a casa nostra, encara tenim aquesta idea tan arrelada que les plantes autòctones són brutícia i que cal eliminar-les.

Murs de pedra seca i prats de dall

Epilobi de fulla estreta (Epilobium angustifolium)

2 comentaris:

Annette ha dit...

Hola.
L'any passat vam visitar la Karelia i em van agradar moltíssim les àrees naturals de Siikalahti i Värtsila, també l'illa de Sarvisalo.

Tímidament, alguns pobles incorporen vegetació mediterrània a les seves places i illes verdes. A Cabrils, al Maresme, hi ha uns quants exemples de l'ús de Cistus, Viburnum, Arbutus... En darrera instància, tot depèn de la sensibilitat i coneixement dels tècnics de jardineria i dels regidors de Medi Ambient, que sovint són uns totxos (amb perdó).

Alytes ha dit...

Hola Annette,

esperem que aquesta tendència de plantar espècies mediterrànies es vagi generalitzant més, tot i que la meva impressió és que encara és força minoritària. A Pineda, també hi ha algunes plaçes on s'hi han plantat uns pocs individus d'espècies autòctones, pero (encara) és molt poca cosa, tot plegat.

A més, moltes vegades, els exemplars que es planten són de llocs molt allunyats de casa nostra, i que sovint corresponen a varietats que no són les propies del país, amb la qual cosa hi ha el risc de contaminació genètica de les poblacions autòctones.

Salut!!