dissabte, 16 de febrer de 2013

Cala Vallpressona 2.0

Un punt de llum
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos
0.5'', f/16, ISO 100
 
Porto ja unes quantes setmanes que no tinc gaire sort amb les llums. Quan la feina em deixa sortir, els matins són força grisos o sense núvols, i quan la llum acompanya és la feina la que no em deixa sortir.

Fa uns quants dies vaig tornar a la cala Vallpressona, amb els esculls de Congagats com a objectiu. Tot i que des de casa els núvols semblaven anunciar una sortida de sol espectacular, a l'arribar a lloc el cel estava ja gairebé ras i sense gaires possibilitats, o sigui que vaig decidir quedar-me a la mateixa cala i estalviar-me tot el camí de grans roques que s'ha de fer per arribar als esculls.

Albada a Vallpressona
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
13'', f/16, ISO 100

 Albada a Vallpressona 2
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
0.8'', f/11, ISO 400

A mesura que s'anava acostant el moment de la sortida del sol, els pocs núvols que hi havia s'anaven fent més espessos. Semblava que finalment el matí no seria del tot improductiu. Al final, el sol va acabar fent acte de presència i va permetre fer alguna cosa més o menys salvable.
 
 S'hora blava
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
2.5'', f/16, ISO 200

 
Sol estrellat
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos
0.5'', f/16, ISO 100

divendres, 8 de febrer de 2013

Color o blanc i negre?

 Riuets a la Roca Grossa 1
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
0.6'', f/11, ISO 100

Fa un parell de setmanes, aprofitant que estava per Pineda, em vaig acostar a la Roca Grossa de Calella de bon matí, per aviam si li podia treure alguna foto que fos una mica decent. La tarda anterior havia estat força acolorida, i tenia l'esperança que els núvols que tapaven el cel em donarien algun regal en forma de sortida de sol acolorida.

En aquest lloc s'hi pot arribar per un parell de camins amb escales que baixen des de la carretera. Com que ja anava tard i el sol no tardarà en sortir, decideixo baixer pel primer que em trobo. Sorpresa: bona part de la sorra que recordava ha desaparegut pels temporals recents, i el lloc "bo" resulta ser inaccessible des d'allà. Toca pujar depressa i corrents i anar fins al segon baixador, i després d'un parell de grimpades, per fi estic allà on vull.

En un dels enquadraments, em crida l'atenció el vaivè de les onades que fa com una mena de riuets a les roques, i veient que aquell dia no tindré gaire color, decideixo passar-m'hi una bona estona. Finalment la sortida de sol resulta ser molt grisa i sense llums interessants; només alguna foto de les que faig aquell dia resulta ser mig aprofitable. Per això, com que no sé quina prefereixo, avui pujo les dues versions d'una mateixa foto, una en color i l'altra en blanc i negre.

Quina us agrada més?

  Riuets a la Roca Grossa 2
Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos
0.6'', f/11, ISO 100

dimarts, 5 de febrer de 2013

Punta de la Tordera

 Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.25'', f/13, ISO 100

La Tordera, després de neixer a les seves fonts del Montseny, s'encamina cap al mar, del tot ignorant a les agressions que li esperen; després de travessar part de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, arriba al mar entre Blanes i Malgrat, on forma un petit delta. Aquest delta, que no sempre ha tingut la mateixa forma ni extensió, ha estat ocupat des d'antic per l'agricultura, i en els últims anys ha estat maltractat per bestieses de tota mena (espigons que impedeixen el flux de sediments, passejos marítims a ran de mar, captacions d'aigua on no hi han d'estar...).

Fa un parell de mesos em vaig acostar a la desembocadura, ja que el cel estava força ennuvolat i hi havien possibilitats d'una posta de sol acolorida. I tot i que en aquest punt el litoral és del tot sorrenc, les runes d'un antic espigó permeten jugar una mica amb el vaivè de les onades. Com a contrapartida, és complicat fer alguna foto on no es vegin les restes de ciment i totxanes. 

Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.6'', f/13, ISO 100

En aquestes sortides que faig prop de casa, on hi puc tornar quan vulgui i no hi trobaré paisatges massa espectaculars, sovint m'enduc una quasi prehistòrica Canon 300D, de "només" 6 megapíxels i que tarda més de tres segons en engegar-se i mostrar les fotos. Lògicament la qualitat d'imatge no és la mateixa que amb càmeres més modernes, pero això em serveix com una mena d'entrenament per haver de treballar molt més la foto, ja que els errors d'enquadrament o d'exposició són més difícils de corregir.

A mesura que anava avançant la tarda, les tempestes que desfilaven sobre el mar van començar a agafar uns tons cada cop més encesos. El problema era que la part del cel on els colors eren més intensos estava sobre un càmping que hi ha a arran de mar, cosa que dificultava trobar algun enquadrament interessant. A més, una onada traidora em va deixar el filtre degradat ben moll, de manera que a partir de llavors les fotos van sortir amb una mena d'efecte "glow", però que tampoc m'agaba de desagradar.

Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.6'', f/13, ISO 100

Nou curs de mètodes d'estudi de la vegetació


Per a més informació: http://cossentinia.blogspot.com/p/curs-de-metodes-destudi-de-la-vegetacio.html