diumenge, 28 d’octubre del 2012

Platja de Pineda, 28-10-2012

 Vista de la part menys humanitzada de l'espai. Es pot observar la diferència entre la zona on es remou la sorra amb tractor i la zona on això no es fa

Avui al matí he anat a fer una visita ràpida a la platja de Pineda de Mar, aprofitant que ho tinc a cinc minuts de casa a peu. El que volia era mirar si podia retrobar alguna de les espècies psammòfiles (o sigui, típiques dels ambients de platja i dunes litorals) que fa anys hi vaig veure per aqui, malvivint en un espai tan petit i freqüentat.

Es tracta d'una zona de platja quasi completament urbanitzada, acorralada entre el mar, la via de tren i el passeig marítim del poble. L'única part que encara queda sense passeig marítim és on fa anys hi havia un càmping, del quan encara hi queda l'arbrat.

Per cert que, ja fa alguns anys, vaig proposar a l'ajuntament de Pineda fer una recuperació d'aquest espai, delimitant amb estaques i cordes una àrea on no es llaurés la sorra i es limités la freqüentació, de manera que les plantes tinguéssin una oportunitat per tornar a prosperar i colinitzar l'espai de nou, de manera semblant al que s'ha fet en altres zones. Finalment, però, tot i les bones paraules de l'equip de govern, res de tot això es va fer, en part amb l'excusa que aqui hi havia d'anar un aparcament (que tampoc s'ha fet).

En quant a les plantes típiques de sorrals que hi he trobat: 
- Medicago littoralis: força abundant, amb una gran quantitat de plançons per tot l'espai.
- Medicago marina: molt escassa, uns 3 o 4 individus en tot l'espai.
- Glaucium flavum (Cascall de mar): uns 30 individus, sobretot a les zones amb runa (ja que és una espècie nitròfila).
Cakile maritima (Rave de mar): força escassa, 1 sol individu adult, i alguns plançons a les zones més remogudes.

També hi ha moltes espècies ruderals i sense cap interès (Cynodon dactylon, Alyssum maritimum, Brassica fruticulosa, etc.) i algunes invasores (Carpobrotus edulis, etc.).

En fi, tot i que l'espai està molt degradat i envait per espècies banals, encara té un bon potencial en cas que es volgués fer alguna actuació de recuperació (d'espai n'hi ha, i algunes espècies encara hi són presents), pero manca el més important: la voluntat per part dels polítics.

 Medicago littoralis

 Medicago marina

Rave de mar (Cakile maritima)

Cascall marí (Glaucium flavum)

Cama-secs (Marasmius oreades)

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Turó de Montpalau, 22/10/2012

Avui, aprofitant que tenia la tarda relativament lliure, he fet una escapada al turó de Montpalau. Aquest turó és la muntanya més emblemàtica (i per a alguns, estimada) del poble de Pineda de Mar. El cim, a més de tenir una de les millors vistes d'aquesta part del Maresme, està coronat per les ruines d'un castell medieval.

A més, des d'un punt de vista naturalista, hi podem trobar dos ambients ben diferenciats, amb un fort contrast entre els dos vessants. La solana, a causa dels incendis recurrents, està coberta per un conjunt de brolles i prats mediterranis, molt interessants, sobretot pel que fa a plantes anuals i invertebrats (unes poques espècies tenen aqui l'única localitat de tot el Montnegre). En canvi, l'obaga té un dels alzinars més ben conservats de la zona.

 El Montpalau, des de la plana, amb el solell cobert de brolles i prats mediterranis

 L'alzinar de l'obaga, amb gran quantitat de molses i falgueres als talussos

De les coses vistes avui, pel que fa a la flora, encara hi ha alguns conillets (Anthirrhinum majus) florits, abans que vingui la fred. En canvi, algunes altres espècies de floració tardoral o hivernal, com el romaní (Rosmarinus officinalis) o els caps blancs (Alyssum maritimum), ja estan ben florides. I una gran quantitat de plàntules de diferents espècies que ja han germinat.

A més, als talussos ben conservats de l'obaga, grans quantitats de selaginel·la (Selaginella denticulata) i una gran varietat de molses i hepàtiques (Hypnum cupressiforme, Scleropodium touretii, Scorpiurium circinatum, Porella platyphylla, Tortella sp., etc.), que aprofiten les pluges recents per rehidratarse i reprendre l'activitat, després de l'aturada estival.

 Porella platyphylla

Scorpiurium circinatum

També uns quants bolets, alguns força curiosos, dels quals en desconec l'espècie.


Pel que fa a la fauna, i mentre ja tornava cap a casa, només destacar almenys 3 tòtils (Alytes obstetricans), cantant al voltant de Can Palau de la Guitarra.

Finalment, una vegada al cim, tot i que ja era massa tard per observar gaire bé els ocells (un dels motius de la meva visita), si que he pogut gaudir d'una bona posta de sol.

 Les restes del castell, just al cim del turó

Arribant al cim amb els últims rajos del sol; en primer terme, les brolles, molt afectades per l'onada de calor d'aquest estiu

 Des dels murs del castell, mirant cap al mar. Al fons, Pineda de Mar

diumenge, 21 d’octubre del 2012

4.705.279

-1

No em pensava que la cosa anés tant ràpida...Ara toca treballar amb ganes, i de pas acabar la tesi!