diumenge, 18 de gener de 2015

Tempesta des del Puig d'Arques


Hi ha dies que un no té pensat sortir a fer fotos... fins que per circumstàncies acabes sortint. Ahir va ser un d'aquests dies. Després d'un matí amb pocs núvols i que no prometia gaire res, des de la finestra de la cuina de casa vaig veure una que tempesta anava creixent cada vegada més a l'altre banda de les Gavarres, així que tocava agafar càmera, trípode i a provar sort. Però... on anar? Com que les Gavarres són un massís molt forestal, no hi ha gaires llocs des d'on es puguin tenir bones vistes. Al final, el lloc escollit va ser el Puig d'Arques, que en contra de la creença més estesa, per tres metres NO és el cim més alt de les Gavarres (aquest honor recau en el cim del costat, que es diu, precisament, Puig de la Gavarra).

Pels qui no conegueu el lloc, és un cim on el bosc arriba fins a dalt de tot, així que les possibilitats de composició no són gaire grans. A més, l'enorme torre del radar meteorològic que hi ha just al cim encara complica més les coses. Així que l'únic punt amb una mica de vista és el dolmen, i això és el que vaig aprofitar. La il·luminació del dolmen a la segona foto prové de la llum que hi ha dins del punt d'observació del radar, que algú s'havia deixat encesa des de ves a saber quan.

dilluns, 12 de gener de 2015

Capturant la llum zodiacal des del sostre de l'Empordà

 En ple procés de fotografiar la llum zodiacal i la Vía Làctia.

La nit del dissabte, amb l'excusa de fotografiar el cometa Lovejoy que aquests dies ja és ben visible, ens vàrem ajuntar l'Eduard Marquès, en Ricard Llorente i jo mateix per pujar al Moixer, que amb uns 1400 metres és el cim més alt del massís de les Salines. La pujada al cim, que no és apta si un té un cotxe baix, acaba amb la recompensa de tenir unes vistes espectaculars de tot l'Empordà i bona part de la Catalunya nord.

Allà dalt, a més del cometa i un cel ple d'estels (la Via Làctia era ben visible), també ens hi esperava la llum zodiacal, una feble però preciosa resplandor creada pels milions de petites partícules de pols que reflecteixen la llum del sol. Cadascuna d'aquestes partícules algun dia va formar part d'algun cometa o asteroide, però ara es troba dispersa pel sistema solar, com una mena de fantasma d'aquells objectes. Això si, només es pot veure amb cels que siguin molt foscos, i preferiblement sense lluna. Tot i que, si teniu un cel de qualitat, també es pot veure amb una mica de lluna.

És molt possible que en aquest país hi hagi més gent a qui li hagi tocat la loteria que no pas que hagi pogut veure la llum zodiacal. Però mentre tanta gent s'estimi més estar-se a casa veient la tele-escombraria que no pas gaudint d'una nit ben fosca, així seran les coses.

El cim del Moixer, ocupat per les dues antenes.

dijous, 1 de gener de 2015

Un cometa per al canvi d'any

Aquests dies, al cel nocturn està bellament adornat pel cometa C/2014 Q2 Lovejoy. Ara mateix es pot veure a la constel·lació de Lepus, a una alçada encara baixa sobre l'horitzó (i això es un inconvenient al nostre país i a Europa en general, on el cel proper a l'horitzó quasi sempre està podrit de llum artificial), però en els propers dies anirà pujant ràpidament. Si voleu saber on està a cada dia que passa, podeu consultar aquesta pàgina, on hi trobareu tots els detalls.

 
Orió, lepus i el cometa Lovejoy
Canon EOS 5D, EF 50mm/1.8, f2.5, ISO 1600. 59 fotos apilades amb el Deep Sky Stacker i processades amb Lightroom.

Fa un parell de nits la tramuntana va deixar una atmosfera tremendament neta d'humitat... però amb l'inconvenient que la lluna creixent ja estava en una fase del 60% cosa que en complicava l'observació. Tot i això, igualment em vaig animar a fotografiar-lo, i els resultats no em desagraden tenint en compte que les condicions no eren precisament bones. Fins i tot, a la segona foto sembla intuir-se molt feble la cua del cometa. Ara, haurem d'esperar que la lluna marxi i que puguem disposar d'alguna nit decent... i que el cometa no baixi gaire de lluminositat!

Pel que fa als aspectes tècnics, la primera foto està feta amb un humil objectiu de 50 mm (que podeu trobar de segona mà per menys de 100 euros), i la segona amb un objectiu macro, que en teoria està fet per fotografiar coses molt petites des de molt aprop, però que també es pot utilitzar perfectament per a les coses molt grans que estan molt lluny. Tot plegat, utilitzant la tècnica de l'apilament, que sense necessitat de tenir equips caríssims ens permet fer fotos d'objectes que en un principi pensaríem que ens estan vetats i amb una qualitat prou decent.

Per cert, al pujar les fotos al blog, la pàgina hi aplica un augment automàtic en la lluminositat, cosa que fa pujar també el soroll i és molt molest. Si algú té idea com anular-ho, per favor que m'ho faci saber.

El cometa C/2014 Q2 Lovejoy
Canon EOS 5D, EF 100mm/2.8 macro, f2.8, ISO 1600. 71 fotos apilades amb el Deep Sky Stacker i processades amb Lightroom.