Turó de Montpalau, 22/10/2012

Avui, aprofitant que tenia la tarda relativament lliure, he fet una escapada al turó de Montpalau. Aquest turó és la muntanya més emblemàtica (i per a alguns, estimada) del poble de Pineda de Mar. El cim, a més de tenir una de les millors vistes d'aquesta part del Maresme, està coronat per les ruines d'un castell medieval.

A més, des d'un punt de vista naturalista, hi podem trobar dos ambients ben diferenciats, amb un fort contrast entre els dos vessants. La solana, a causa dels incendis recurrents, està coberta per un conjunt de brolles i prats mediterranis, molt interessants, sobretot pel que fa a plantes anuals i invertebrats (unes poques espècies tenen aqui l'única localitat de tot el Montnegre). En canvi, l'obaga té un dels alzinars més ben conservats de la zona.

 El Montpalau, des de la plana, amb el solell cobert de brolles i prats mediterranis

 L'alzinar de l'obaga, amb gran quantitat de molses i falgueres als talussos

De les coses vistes avui, pel que fa a la flora, encara hi ha alguns conillets (Anthirrhinum majus) florits, abans que vingui la fred. En canvi, algunes altres espècies de floració tardoral o hivernal, com el romaní (Rosmarinus officinalis) o els caps blancs (Alyssum maritimum), ja estan ben florides. I una gran quantitat de plàntules de diferents espècies que ja han germinat.

A més, als talussos ben conservats de l'obaga, grans quantitats de selaginel·la (Selaginella denticulata) i una gran varietat de molses i hepàtiques (Hypnum cupressiforme, Scleropodium touretii, Scorpiurium circinatum, Porella platyphylla, Tortella sp., etc.), que aprofiten les pluges recents per rehidratarse i reprendre l'activitat, després de l'aturada estival.

 Porella platyphylla

Scorpiurium circinatum

També uns quants bolets, alguns força curiosos, dels quals en desconec l'espècie.

Pel que fa a la fauna, i mentre ja tornava cap a casa, només destacar almenys 3 tòtils (Alytes obstetricans), cantant al voltant de Can Palau de la Guitarra.

Finalment, una vegada al cim, tot i que ja era massa tard per observar gaire bé els ocells (un dels motius de la meva visita), si que he pogut gaudir d'una bona posta de sol.

 Les restes del castell, just al cim del turó

Arribant al cim amb els últims rajos del sol; en primer terme, les brolles, molt afectades per l'onada de calor d'aquest estiu

 Des dels murs del castell, mirant cap al mar. Al fons, Pineda de Mar

Riera de Santa Coloma, 21/09/2012

Una de les (poques) coses bones d'estar a l'atur és que tens molt temps lliure. Això si, després de set anys de docència continuada a la Universitat, aquest any se m'està fent una mica estrany això de no fer classes.

El divendres passat vaig anar a fer una passejada per la riera de Santa Coloma a l'alçada de l'estació de tren de Maçanet de la Selva. Aquest és un lloc que en la meva època d'estudiant havia visitat moltes vegades, quasi sempre de manera no planificada, ja que molt sovint, per retards en algun tren, m'havia d'esperar més d'una hora (i sovint dues) fins al següent.

Aquest tram de la riera de Santa Coloma és força interessant, ja que en poc tros hi trobem diversos ambients, des de sorrals amb molt poca vegetació fins a boscos de ribera relativament ben formats. També hi ha algunes basses i braços de riera amb poc corrent, que son aprofitades per diversos amfibis i invertebrats.

Com a resum del dia:

Vistes generals de l'espai

 Interior de les salzedes de salze blanc (Salix alba), molt abundants en aquest lloc

 L'acumulació de restes vegetals ens recorda que per aqui hi pot passar molta aigua

 Phytolacca dioica, una planta invasora i molt freqüent avui dia als nostres rius

Als llocs de menys corrent, són freqüents els sabaters (Gerris sp.) i les llenties d'aigua (Lemna minor), les plantes més senzilles que hi ha.

Sabater (Gerris sp.?)

 Llenties d'aigua (Lemna minor)

En el bosc de ribera:

Femella de Calopteryx haemorrhoidalis (gràcies Albert per la identificació!)

Pararge aegeria

Herba sabonera (Saponaria officinalis) amb aranya inclosa

Achillea ageratum

Canon EOS 300D, EF 100 mm/F2.8 Macro. 1/200'' a f5.6, ISO 100. Amb flaix. Juliol del 2011

L'agèrat (Achillea ageratum) és una planta relativament rara a la plana de la Selva, ja que els substrats silicis que hi predominen no li agraden gaire. Aquest exemplar (de fet, l'únic que vaig veure, però de ben segur que n'hi havia més) estava ben florit al costat d'un camí proper a Caldes de Malavella, en una zona coberta per brolles de bruc d'escombres.

Al damunt seu, un animaló d'una espècie que no sé quina és. Com que ja era l'última hora d'un dia gens assolellat, doncs es va estar ben quiet mentre li feia les fotos que vaig voler.

La foto, doncs està feta amb una quasi prehistòrica EOS 300D (no la Nikon D300, que ja m'agradaria...), de l'any 2003. No està del tot malament per haver sortit d'una de les primeres càmeres digitals d'ús aficionat que hi va haver, amb "només" 6 megapíxels.

Platanthera bifolia

Canon EOS 400D, Yashica ML 50 mm/F 1.9 + tubs d'extensió, sense flaix

Ahir, 09/05/2011, hi havia no menys de 15 individus d'aquesta bonica orquídia, repartits per una brolla de bruc d'escombres entre Caldes de Malavella i Esclet. Si hagués caminat més de ben segur que n'hagués trobat molts més, pero el treball de camp que estic fent aquests dies no em deixa gaire més temps per anar a mirar més plantes.

Amb aquest individu em vaig entretenir una bona estona, tot fent proves amb els tubs d'extensió i un objectiu manual de 50 mm.

Nou apartat al blog: cites naturalistes

A partir d'ara, aniré penjant al blog alguns llistats de les espècies, tant de flora com de fauna, que em vagi trobant al llarg de les sortides de camp que faci. Ja fa algun temps que em ronda aquesta idea pel cap, a l'estil d'alguns dels blogs que segueixo, ja que sempre pot ser interessant donar aquest tipus d'informació. I més en un país com el nostre, on en un espai relativament petit hi podem trobar una gran diversitat d'hàbitats.