dimecres, 29 de setembre del 2010

La costa del Montgrí de nit (I)

Després de fotografiar la Vía Làctia sobre Esclet, em vaig disposar a fer algunes fotografies nocturnes de la costa del Montgrí. Aquesta vegada, la lluna ja estava en fase plena, per tant no podria veure gaires estels, però en canvi (de fet aquest era el motiu de la meva visita) podria fer algunes fotografies dels impressionants espadats, a la llum de la lluna.

El Montgrí és un dels pocs espais de la costa Brava (juntament amb el cap de Creus) que per sort s'ha lliurat de les aberracions constructores que ja han arrasat altres espais, i per tant encara conserva trams força extensos de costa sense alteracions (tret d'algun petit corriol que baixa cap a les petites cales).

Vista d'un tram de la costa del Montgrí (de dia), completament lliure d'edificacions o carreteres.

Una de les coses que es recomanen quan es vol fotografiar de nit algun espai natural, com ara una costa plena de penya-segats, és anar-hi de dia, una mica abans que es pongui el sol, per poder arribar al lloc amb seguretat i poder triar amb calma els enquadraments. Però com de costum, vaig sortir de la feina a l'últim moment i a l'arribar al lloc ja fosquejava (a més, del punt on vaig deixar el cotxe fins a la costa hi ha una mitja hora ben bona). Les alçades i jo no ens portem gaire bé (tinc força vertígen), i caminar de nit a pocs metres de cingles de més de 50 metres no és que em faci gaire gràcia. Per sort, la llum de la lluna feia que la nit fos força clara, i un petita llanterna m'ajudava a veure'm per dins el bosc.

Sovint, després de caminar una bona estona i arribar al lloc on es té pensat fer les fotos, un s'adona que les condicions de llum no són gens bones, o bé que el lloc no és com un s'esperava, o fins i tot que per pocs minuts la llum ha canviat i aquella fotografia que un tenia al cap des de fa setmanes ja no es pot fer. Aquesta vegada però, fins i tot abans d'arribar al lloc on volia arribar ja vaig poder gaudir d'una molt bona llum i fer algunes fotografies de prova...

El cap del Castell, la lluna i Júpiter una estona després de la posta de sol

dissabte, 25 de setembre del 2010

Constelaciones de invierno sobre Esclet

Canon EOS 5D, Tokina 11-16 F2.8, 16 mm, F2.8, 30'', ISO1600

Por estas fechas ya se pueden empezar a ver las constelaciones de invierno, siempre y cuando no nos importe madrugar un poco mas de lo habitual. Aqui podemos ver las constelaciones de Orion, Taurus i Geminis sobre la ermita de Esclet. Entre otros elementos, podemos ver la Nebulosa de Orion y el cúmulo abierto de las Hyades (que en la constelación del toro representa la cabeza). También podemos ver la aberración de coma en la periferia de la fotografía, muy acusada en este objetivo a grandes aberturas.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Esclet de dia

Uns dies abans de fer les fotos de l'anterior entrada, em vaig acostar de bon matí a Esclet per mirar de fer algunes fotografies d'insectes. En aquest indret hi ha una bona diversitat d'hàbitats (rouredes de plana, pinedes, bardisses, camps de conreu i fins i tot un petit prat de dall), cosa que al seu torn afavoreix la diversitat d'insectes.

Sortida del sol a Esclet, amb l'ermita a la part esquerra de la imatge.

Canon EOS 5D, Yashica ML 28 mm 2.8, F8, 1/125'', ISO100

Amb la rosada i les (relativament) baixes temperatures del matí, els odonats estaven ben tranquils, cosa que em va permetre acostar-m'hi tot el que vaig voler.

Canon EOS 5D, EF100 mm 2.8 Macro, F2.8, 1/800'', ISO100; sense flaix

Canon EOS 5D, EF100 mm 2.8 Macro, F5, 1/125'', ISO100; sense flaix

També altres insectes em van permetre uns acostaments impensables en altres hores del dia... en aquest cas no el saltamartí (que estava ben mort i poc que podia fugir) però el petit passatger que té a sobre estava ben viu.

Canon EOS 5D, EF 100 mm 2.8 Macro, F11, 1/200'', ISO640; amb flaix

diumenge, 19 de setembre del 2010

Algunes fotografies nocturnes de Sant Vicenç d'Esclet

Esclet és un dels molts veinats repartits per la plana de la Selva, que es troba entremig de les poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera i Caldes de Malavella. Està format per tot un seguit de masies disperses, juntament amb l'ermita de Sant Vicenç, que centra tot el conjunt.

En aquesta ermita hi havia anat força vegades durant el dia, però encara no coneixia quin aspecte tenia de nit. Diumenge passat, aprofitant que tornava cap a casa força tard, vaig decidir apropar-m'hi per fer algunes fotografies nocturnes, amb l'ermita com a primer pla i la via làctia de fons.

En aquest lloc, la manca d'urbanitzacions properes permet observar un cel nocturn encara prou decent, i en una nit qualsevol d'estiu sense lluna ni núvols, a ull nu hi podem veure fàcilment la Via Làctia.


Canon EOS 5D, Tokina 11-16, 16 mm, F2.8, 30'', ISO1600

L'aparició d'alguns núvols a mesura que avançava la nit i la proximitat de la ciutat de Girona va deslluir la vista de la regió de Cygnus.

Canon EOS 5D, Tokina 11-16 2.8, 16 mm, F2.8, 30'', ISO1600

Vista de la constel·lacio de Cassiopea, amb nombrosos cúmuls oberts, incloent el cúmul doble de Perseu, així com algun núvol que començada a fer acte de presència...

Canon EOS 5D, EF 50mm 1.8, F1.8, 10'', ISO1600

Finalment, l'aparició de la boira va fer que aconseguir fotos mínimament decents fos una tasca impossible, o sigui que va tocar recollir el material i marxar cap a casa.