dilluns, 30 de maig del 2011

La nit del 28 al 29 de Maig a la plaça Catalunya i la celebració de la Champions a Canaletes (II)


Després d'haver sopat, tocava anar a prendre alguna cosa a algun bar. Com era d'esperar, ens vàrem creuar amb un munt de gent que es dirigia a la font de Canaletes a celebrar la victòria del Barça. És evident que ningú d'aquests deu tenir una hipoteca que pagar o una feina mal pagada, del contrari no entendria les mostres d'alegria desbocada que van mostrar al llarg de la nit.

 La gent es començava a dirigir cap a la font de Canaletes.

Després d'una estona, vaig decidir que ja en tenia prou d'espais tancats, foscos i amb música a tot drap... deu ser l'edat. O sigui que vaig marxar altre vegada cap a la plaça Catalunya, aviam què s'hi coïa.

Per sort, ja fa temps que he pres la costum de portar la càmera a tot arreu on vagi, que mai se sap quina oportunitat fotogràfica pot sortir. L'equip que portava (una Canon 400D i un objectiu zoom mediocre de 18-55 mm, sense estabilitzar) potser no és el millor per fer fotos de nit, pero sempre és una experiència interessant exprémer al màxim un equip tan bàsic, així et veus obligat a aplicar tota l'experiència que tinguis.

La rambla, cada vegada més plena de gent.

Qualsevol lloc és bo per tenir bones vistes de la vetllada.

 L'epicentre de la celebració: la font de Canaletes plena d'eufòria culé.

 Qualsevol situació és bona per jugar amb les regles de la composició en fotografía: aquí una pila de merda forma una diagonal perfecta que ens condueix cap a la part superior de la foto.

Com que en el fons soc dels que m'agrada ficar-me en qualsevol fregat, no vaig dubtar gaire a anar cap al lloc que estava més animat: l'entrada del carrer Pelai, on els mossos d'esquadra ja començaven a carregar contra la gent. En aquest punt, continuament es veien ampolles i llaunes que volaven cap als antiabalots. De quan en quan, alguna càrrega provocava corredisses, que no duraven gaire estona.


Primeres corredisses... aquí els antiabalots ja començaven a carregar contra els eixalabrats culés.

Al cap d'una estona vaig decidir que ja en tenia prou i vaig marxar cap al centre de la plaça, on els indignats estaven acampats pacíficament. Vaig tenir una sensació molt agradable al sortir de tota l'esberamenta de Canaletes, i entrar a l'acampada, on l'ambient era molt més cordial.
 
Ambient dins la plaça.

Per evitar que els violents entressin i reventessin l'acampada, vàrem formar un cordó humà que actuava com una barrera.

Barreres humanes a les entrades de la plaça. 

Un dels moment de més tensió, va ser quan un grup d'antiabalots va entrar a la plaça i es va posar davant nostre, a escassos quinze metres. La veritat, jo ja em pensava que començarien a carregar com a nosaltres, tal com havia passat el dia abans. Per sort, davant la nostra postura pacífica, van marxar cua i no van tornar a entrar més dins la plaça.

Moment en què els antiabalots es començen a acostar a la plaça. Els acampats aixequen les mans, mostrant el seu rebuig a la violència. 

 Finalment, violents i antiabalots es van retirar i a la plaça no hi van haver aldarulls. Pero si que se sentien continuament els trets de les pilotes de goma dels antiabalots, pels carrers del voltant. Avui me n'he assebentat que hi ha hagut més d'un centenar de ferits i un nombre semblant de detinguts. Jo vaig arribar a casa a dos quarts de vuit del matí, sense gairebé haver dormit i ben reventat, pero almenys íntegre físicament.

diumenge, 29 de maig del 2011

La nit del 28 al 29 de Maig a la plaça Catalunya i la celebració de la Champions a Canaletes (I)

Plaça Catalunya de Barcelona: indignats i futbol

La tarda d'ahir divendres vaig quedar amb uns amics per anar a fer una ullada a l'ambient de plaça Catalunya de Barcelona (per mi, el motiu principal), i a la nit, per anar a algun bar a veure el futbol i prendre unes copes (el motiu principal per als amics). Els qui em conèixen ja saben prou bé que no m'agrada gens el futbol (almenys aquest que ens donen per televisió); crec que es una cosa que, juntament amb els programes escombraria de la televisió, serveix per aborregar la societat encara més del que ja ho està.

Com que sabíem que després del partit hi podien haver alguns aldarulls, ja vàrem triar un bar d'una zona prou allunyada com perquè aquests no ens afectessin gaire. De moment, però, encara era de dia i la situació es mantenia tranquila.


 A mesura que avançava la tarda la plaça s'anava omplint cada vegada més.

Encara hi ha qui es creurà la versió d'alguns mitjans que els indignats son una colla d'adolescents pollosos.

  Les deixalles, ben classificades i al seu lloc. La plaça és un lloc net, digui el que digui el senyor Felip Puig.

  A les pancartes es podien veure tot tipus de frases. Algunes no tenien desperdici.

Qualsevol lloc és bo per instalar-s'hi


 La plaça, plena a vessar a l'hora de l'assemblea.

 Tot seguit, tocava anar a agafar lloc a algun bar, no fos cas que ens quedéssim sense veure el partit. Vàrem tenir la sort d'entrar en un de petit on no hi havia gaire gent, o sigui que el sopar-partit va estar prou tranquil, en bona companyia animal, això si.

 Minuts abans de començar el partit

 Un dels éssers no humans que ens van acompanyar durant el sopar. Als labavos hi havien uns quants familiars seus, enfilats a les parets i al sostre. A favor del bar, cal dir que de moment encara no m'he posat malalt de la panxa.

Continuarà...

dissabte, 14 de maig del 2011

Les meves veïnes de dalt

 Aranya tigre, encara petita, al centre de Pineda de Mar. Ja creixerà...

Aquest matí me l'he passat a camp, acabant el mostreig d'un dels experiments que algun dia formaràn part de la meva tesi. Aquests dies de bon temps s'està molt bé a la natura, amb la bona companyia tot tipus de plantes i animals.

Pero a la tarda he estat al meu poble, un lloc on cada vegada hi han més plaçes dures, més asfalt, més ciment i menys erms on puguin créixer les plantes salvatges i els insectes. Fins i tot la part baixa de la riera del poble, que algun dia devia ser verge i selvàtica, cada cop està més rodejada de parterres amb gespa i Carpobrotus. També els petits rieranys que baixen de les muntanyes properes i on de petit m'ho passava tan bé anant en bicicleta, ara estan coberts per algun carrer sense cap mena de personalitat.

És per això que últimament m'ho passo tant i tant bé pujant al terrat de casa, que està en ple centre del poble, a contemplar la biodiversitat que s'hi fa. A diferència d'altres terrats, que estan ben nets i polits, en el meu les "males herbes" que surten als testos no les arrenco, i la fullaraca es va acumulant per tots els racons. Així, es forma un hàbitat que és aprofitat per tot tipus d'insectes i animalons. L'última troballa, que m'ha fet molta il·lusió, és la petita aranya tigre que encapçala l'entrada, i que s'ha fet la teranyina entre un parell de romanins.

També, ja fa unes quantes setmanes, sobre una mata de caps d'ase (Lavandula stoechas) s'hi ha instal·lat un tomísid, una aranya caçadora que espera les seves preses ben amagada entre les flors d'alguna mata o arbust. L'altre dia la vaig poder veure amb una presa ben agafada.

Aquest tomísid (la petita aranya blanca) ha caçat una abella que estava visitant les flors del cap d'ase (Lavandula stoechas). L'escena no és de cap parc natural, sinò de ple centre d'un poble de 30.000 hàbitants


Ja sé que molta gent consideraria el meu terrat brut i ple de males herbes sense cap interès, però a mi m'agrada poder veure com tots aquests animalons i plantes van proliferant al seu aire. Un altre ja els hagués fet desaparèixer. Però jo no.

dimarts, 10 de maig del 2011

Platanthera bifolia

Canon EOS 400D, Yashica ML 50 mm/F 1.9 + tubs d'extensió, sense flaix


Ahir, 09/05/2011, hi havia no menys de 15 individus d'aquesta bonica orquídia, repartits per una brolla de bruc d'escombres entre Caldes de Malavella i Esclet. Si hagués caminat més de ben segur que n'hagués trobat molts més, pero el treball de camp que estic fent aquests dies no em deixa gaire més temps per anar a mirar més plantes.

Amb aquest individu em vaig entretenir una bona estona, tot fent proves amb els tubs d'extensió i un objectiu manual de 50 mm.

dissabte, 7 de maig del 2011

No tenen res millor per oferir-nos???

*** Perdoneu si dic unes quantes burrades, pero aquest post està escrit "en calent"...***

Des d'ahir, oficialment, ha començat la campanya electoral. Seran dues setmanes en què constantment haurem de veure els polítics fins a la sopa, amb els seus discursos absolutament buits de continguts.

Ja sé que està molt lleig dir allò de "és que tots són iguals", "si és que només pensen en la seva butxaca" i coses per l'estil, però és que això cada vegada s'assembla més a una mena de circ, de mal gust.

Ara fa una estona m'he posat a fer una mica de zàping a la tele, just després de dinar. El primer que he vist és l'anunci (o com li vulgueu dir) del senyor Jordi H., que es presenta en un poble que comença per B. i acaba per A. Si sou una mica intrèpids potser sabreu de qui parlo, pero m'estimo més no dir-ho, no sigui un cas que alguna comissió electoral de torn em vingui a multar per estar fent propaganda no oficial d'algun partit...

La questió és que l'anunci en questió, mostrava el senyor J.H. a casa seva, en una escena normal i corrent de les que ens passen a molts de nosaltres cada dia. I ara em pregunto jo: em sembla molt bé que aquest senyor tingui una vida privada la mar de feliç, en la que fins i tot quan va a fer pipi té un somriure d'orella a orella, però jo que n'he de fer??? M'estimaria molt més que presentés propostes concretes i no això, que no em dona cap mena d'informació.

No voldria donar la impressió que critico algun partit en concret per sobre dels altres, simplement us poso aquest exemple perquè és el que acabo de veure, perquè tota la resta de partits segueixen la mateixa dinàmica. Sense anar més lluny, l'altre dia el senyor Jordi Portabella va deixar anar sense embuts que els del PP són uns "alienígenes". I es va quedar tan ample.

Un altre cas: els carrers de meu poble ahir al matí es van despertar ben plens de cartells dels diferents partits polítics. Independentment del grup que els hagi posat, tots tenen una cosa en comú: ens mostren la cara del candidat de torn ben somrient, acompanyada de paraules i eslògans ben bonics a l'estil de: il·lusió, confiança, experiència, continua el canvi, centrats en tu, ara toca Pineda, etc. I moltes més del mateix estil.

I jo em pregunto: no tenen res millor per oferir-nos? El munt de diners que es gasten durant la campanya electoral (que per cert només serveix per modificar la intenció de vot d'un 10% o 15% de la població), no els podrien dedicar a fer altres coses, polítiques socials per exemple?? Tan idiotes ens consideren?

dilluns, 2 de maig del 2011

De viatge al Sahara: el desert de nit

 La petita llum del fons és la del protocol de Mehaires (un dels llocs on sopàvem i dormíem), i era la única llum que hi havia en molts, potser algun centenar, de quilòmetres. A primer terme podeu veure el tot terreny que feiem servir per anar d'un lloc a l'altre

Quasi tots els 15 dies que va durar el nostre viatge, des de l'alba fins el vespre, ens els passàvem caminant, buscant i mirant plantes i aixecant les pedres per trobar els diferents animalons que viuen al desert. La botànica (i també la zoologia, però no tant a no ser que es tracti d'amfibis) és una de les meves grans passions, juntament amb la fotografia de natura.

Però per la nit, quan ja no hi havia llum per dedicar-se a la biologia, i la resta d'humans autòctons del desert estaven dormint, sortia jo sol a dedicar-me a l'altre gran passió que tinc: l'astronomia.

A la major part de Catalunya, com a bona part de la Península, el cel nocturn està podrit de tanta contaminació lluminosa com tenim. Pero al desert, almenys a la zona on vaig estar, no hi han pobles i ciutats que malgastin la llum enviant-la cap al cel. Això, juntament amb una molt baixa humitat a l'aire, fa que el cel nocturn sigui realment espectacular per algú que vé de més al nord.

A primeres hores de la nit, la Via Làctia de les constel·lacions d'Orió i Canis Major encara era visible sobre l'horitzó de ponent. Aqui la veiem sobre el centre de víctimes de guerra "el Chereif", on ens vàrem estar unes quantes nits

En aquella època de l'any, el centre de la Via Làctia, que és el que tenia més ganes de veure, no s'aixecava sobre l'horitzó fins al final de la nit, o sigui que m'havia de llevar entre les 3 i les 4 de la matinada. Per sort, aquelles nits la lluna estava encara en fase creixent, i per tant a aquelles hores ja no em molestaria la seva llum... podria tenir un cel completament fosc.

La Vía Làctia comença a treure el cap per darrere l'arc d'entrada al protocol de Mehaires. En aquell moment eren les 4 en punt de la matinada

Tot i la son que tenia a aquelles hores, i més després d'estar tot el dia patejant pel desert, aguantant la calor i el vent, durant tres nits seguides vaig poder trobar les forçes per llevar-me tant d'hora. Pero un cop sota el cel, l'espectacle va valer molt i molt la pena.


Una de les coses que em va sorpendre és que, fins i tot en plena nit i sense lluna, no necessitava cap llanterna per a caminar per on anava: això era gràcies a la celístia, una llum molt suau i delicada que és la que fan els estels, i que només es pot observar sota cels molt foscos, sense contaminació lluminosa.

La Via Làctia i Venus, que anuncia la proximitat de l'alba

Fins i tot vaig poder tenir temps per a fer alguna fotografia de llarga exposició, on es veiéssin les traces d'estels.

 Fixeu-vos en la diferent curvatura de les traçes d'estels, a mesura que ens allunyem del pol sud celest (que a la foto estaria prop de la cantonada inferior esquerre, sota l'horitzó). Els arbres i tota l'escena estan il·luminats per la celístia

A mesura que anaven passant les hores i anava omplint la targeta de la càmera de fotos, amb la única companyia del vent del desert, per l'horitzó de llevant va començar a aparèixer la primera llum del dia: aviat tocaria plegar.

A mesura que passaven les hores, ja es podien començar a veure les primeres llums del dia

Final de la nit al protocol de Mehaires, on dormíem. Al cap d'un parell d'hores, tocava començar altre cop el treball de camp diürn, que duraria fins al vespre