dimarts, 29 de març del 2011

El tanc oblidat que vol arribar a les estrelles


El vell tanc vol tocar les estrelles amb el seu canó. La seva carcassa rovellada (a les seves entranyes ja no en queda ni el motor, només el canó i alguna altra part mig engolida per la sorra) recorda les batalles que hi van haver per aquest racó de mon, en uns temps no massa llunyans.

Com si es volgués reconciliar amb el món, ara el veiem sota un cel preciós ple d'estrelles, que segur que deu ser un bon contrast amb totes les coses horribles que deu haver vist al llarg de la seva vida.

A Tiffariti, a la part del Sahara Occidental controlada pel front Polisario, hi ha un vell tanc abandonat. Durant la nostra estada allà, varem sortir quasi cada nit a fotografiar-lo de totes les maneres que s'ens va acudir. I ara, des de la tranquilitat de la butaca davant de l'ordinador, me n'adono que encara em van quedar mil maneres mes per fotografiar-lo.

diumenge, 27 de març del 2011

Homer Simpson dirigeix des d'avui les operacions de reparació de la central nuclear de Fukushima

En un comunicat emès aquesta mateixa tarda, portaveus de l'empresa propietària de la central nuclear de Fukushima han dit que Homer Simpson ha passat a assumir la direcció de les operacions de reparació de la central.

Les autoritats han destacat la "gran i dilatada experiència" d'aquest personatge en assumptes de tot tipus relacionats amb centrals nuclears, per la qual cosa han volgut transmetre un missatge tranquilitzador a tota la població.

A les preguntes, fetes pels periodistes, sobre si amb aquest canvi de direcció s'acabaria amb les fuites de radiació detectades des de fa més de deu dies, els mateixos portaveus han dit que la situació continuaria exactament igual que ara, però almenys es tindria un personatge carismàtic a la direcció de les operacions.

Ironies a banda sobre la delicada situació que es viu aquests dies a la central nuclear de Fukushima, si és que s'en poden fer i sense ànims de ferir cap sensibilitat, la successió de notícies que van apareixent als mitjans de comunicació no és, de cap manera, gens tranquilitzadora. Vagi per endavant que jo no soc cap expert en temes de seguretat nuclear i que segur que tots els tècnics que treballen per estabilitzar la situació de la central estan d'allò més ben qualificats.

Pero ara fa una estona m'he assebentat que l'empresa responsable de la central ha admès un error de càlcul en els nivells de radiació que hi ha en un dels reactors. Recordem que en un principi s'havia dit que aquesta radiació era 10 milions de vegades superior al normal. Ara es veu que no, que ja podem respirar tranquils perquè "només" és 100.000 vegades superior al nivell normal. De mentres, algunes partícules radioactives procedents de Fukushima ja han arribat a Europa (per sort poques, sembla ser).

Si no són capaços de fer un càlcul correctament (i assegurar-se que és correcte abans de donar-lo a conèixer), com volen que ens creguem que son capaços d'estabilitzar la situació d'un reactor nuclear on no s'hi poden ni acostar i d'on encara en surt un fum que no saben d'on prové? Ens podem creure els seus arguments, repetits una vegada rere una altra, que no hi ha cap risc per a la població i que les centrals nuclears són segures?

dissabte, 26 de març del 2011

De tornada del Sahara occidental

 Canon EOS 5D, Tokina 11-16 mm a 16 mm, 20'', F2.8 i ISO 1000. 

Ja fa a alguns dies que he tornat d'un viatge naturalista de dues setmanes per terres Saharauis. Aquesta última setmana he estat ocupat tornant-me a posar al dia a la feina, per tant el blog l'he tingut ben deixat. Al llarg dels propers dies, però, ja aniré penjant algunes fotografies i també explicaré algunes històries del viatge.

De moment, i mentre acabo una feina que he de tenir per dilluns, us deixo amb una fotografia nocurna feta a prop de Mehaires, a la zona del Sahara controlada pel front Polisario. La llum que il·lumina les muntanyes i tota l'escena prové de la lluna, que aquella nit estava ja quasi plena.

dijous, 3 de març del 2011

Marxo, a on?

A partir de demà divendres estaré un parell de setmanes fora del nostre país. Durant aquest temps miraré de deixar algunes entrades programades, o no, depèn del temps que tingui. Si voleu hi podeu deixar algun comentari, però evidentment no els podré contestar fins a la tornada.

Ara bé, seguint la costum d'altres blogs, us proposo una endevinalla: a quin país m'en vaig? Us en dono algunes pistes:

- És un dels més grans del continent on es troba.

- Ha estat notícia durant les últimes setmanes, si bé no d'una manera tant notable i continuada com d'altres.

- La primera lletra del seu nom és la mateixa que la del continent on es troba, que la de la seva capital, que la de dos dels seus massissos muntanyosos més elevats i que la del nom del seu actual president. Aquesta última pista potser ja no serà vàlida a la meva tornada, qui sap (aqui us ho he deixat fàcil, eh?).

- A la major part del seu territori es pot gaudir d'uns cels nocturns molt lliures de contaminació lluminosa, per la qual cosa és ideal per practicar l'astronomia i la fotografia de paisatge astronòmic. I de nit , almenys a la seva part més meridional, es pot arribar a observar l'estrella més propera al nostre Sistema Solar.

- I la ciutat més propera del lloc on vaig és una ciutat militar, per tant no espereu fotos d'ella (però si del que hi ha a les seves rodalies). Quina és aquesta ciutat i què és això que hi ha al seu voltant?