El balcó de les Bruixes

A les Gavarres, és tanta la superfície que ocupen els boscos, que molt sovint costa de trobar algun bon mirador on els arbres no facin "nosa" de cara a fotografiar el paisatge. La major part de la superfície del massís està coberta per boscos de sureres i pins, que s'enfilen fins al cim mateix de les muntanyes. 

És per això que va ser un bon regal trobar el lloc que us presento a la imatge d'avui. Es tracta d'un sortint rocallós que s'alça per sobre el bosc i permet una vista preciosa cap al nord, amb el petit poble de Madremanya completant l'escena. A més, aquell matí, el cel em va obsequiar amb uns núvols ben acolorits, així que les sensacions al final de la sessió fotogràfica van ser ben positives.

Tempesta des del Puig d'Arques

Hi ha dies que un no té pensat sortir a fer fotos... fins que per circumstàncies acabes sortint. Ahir va ser un d'aquests dies. Després d'un matí amb pocs núvols i que no prometia gaire res, des de la finestra de la cuina de casa vaig veure una que tempesta anava creixent cada vegada més a l'altre banda de les Gavarres, així que tocava agafar càmera, trípode i a provar sort. Però... on anar? Com que les Gavarres són un massís molt forestal, no hi ha gaires llocs des d'on es puguin tenir bones vistes. Al final, el lloc escollit va ser el Puig d'Arques, que en contra de la creença més estesa, per tres metres NO és el cim més alt de les Gavarres (aquest honor recau en el cim del costat, que es diu, precisament, Puig de la Gavarra).

Pels qui no conegueu el lloc, és un cim on el bosc arriba fins a dalt de tot, així que les possibilitats de composició no són gaire grans. A més, l'enorme torre del radar meteorològic que hi ha just al cim encara complica més les coses. Així que l'únic punt amb una mica de vista és el dolmen, i això és el que vaig aprofitar. La il·luminació del dolmen a la segona foto prové de la llum que hi ha dins del punt d'observació del radar, que algú s'havia deixat encesa des de ves a saber quan.

Airglow o contaminació lluminosa?

Ahir a la nit hi havia un cel esplèndid des de Can Vilallonga, el mas on visc des de fa un parell d'anys. Durant el dia anterior havia anat passant un front de pluges, que va deixar l'atmosfera ben neta. Només cap al sud encara hi havien uns quants núvols, que donaven un toc de color al cel.  

Tot i que el fred que feia va fer que m’ho pensés dues vegades, al final les ganes que tenia van guanyar, així que després de posar-me fins a sis capes de roba (les baixes temperatures són el pitjor enemic del fotògraf de nit) ja estava davant aquest arbre tan fotogènic prement el disparador. 

En el moment de fer la sessió, no vaig veure res estrany, però avui, en el moment de processar-les, m'he adonat que la majoria tenen com una mena de lluminositat verdosa per sobre de l'horitzó, que a la foto podeu intuir darrere l'arbre. Llavors he pensat en l’AirGlow, un fenòmen que es dóna quan els àtoms de l’atmosfera, que han estat ionitzats durant el dia per la llum (o també pels raigs còsmics), es reestructuren i emeten aquest resplendor verdós, i que alguns dels fotògrafs que segueixo ja havien pogut fotografiar. Però com que es una cosa que mai abans havia observat, m'agradaria que algú que ho hagi vist hi digui la seva... és l'"AirGlow", o bé simplement una forma de contaminació lluminosa?

La segona fotografia és tant sols un processat més agressiu de la primera, per ressaltar aquest fenomen sigui el que sigui. A banda d'això, la foto no té res d'especial, és el mateix arbre que he fotografiat ja dotzenes de vegades des de tots els punts de vista possibles.

Perseguint les gemínides

El pessebre, l'arbre i la Gemínida

EOS 5D, Tamron 17-35 mm @ 17mm. 30'', f 2.8, ISO 1600

Ara que s'acosta el nadal, es poden veure per tot arreu els típics elements nadalencs, com els pessebres. Per variar, avui us volia presentar un pessebre diferent, tan diferent que es troba al cel, a més de 570 anys llum en direcció a la constel·lació del Cranc.

Es tracta del que els astrònoms anomenen un cúmul obert, o sigui una agrupació d'estels amb un origen comú i que es mantenen lligats per la força de la gravetat. A la fotografia, es el petit grup d'estels que es veu entre l'arbre i la cantonada de dalt a l'esquerra. A ull nu es pot veure com un petit objecte borrós, però si teniu uns senzills prismàtics podreu veure els seus estels un a un. Això si, us haureu d'esperar fins un parell d'hores abans de la mitjanit, que és quan es comença a veure sobre l'horitzó est!

Si teniu sort també podreu observar alguna Gemínida despistada, que era la pluja de meteors que ahir tenia el màxim. Jo vaig arribar a mitjanit i vaig tenir la sort que hi havia una activitat molt gran, així que vaig poder veure tots els estels fugaços que vaig voler... la llastima es que es resistien a sortir just en el moment de fer la foto.

Sirius adornant l'arbre de nadal

EOS 5D, Yashica ML 28mm/2.8. 30'', f 2.8, ISO 1600

Jugant amb l'exposició

Fa uns dies, vaig llegir un article molt interessant al blog d'en Javier Alonso, on parlava de com obtenir uns resultats del tot diferents, tot interpretant l'exposició d'una manera poc convencional. Al dia seguent, em va faltar temps per agafar la càmera i sortir a fer les primeres proves. 

La foto que avui us presento la vaig fer a la riera que tinc al costat de casa, de fet arribar al lloc no em va portar més de 10 minuts a peu. Un cop allà, vaig seleccionar un parell de flors que estiguessin ben aïllades, i em vaig esperar una bona estona a que el sol la il·luminés mentre el fons seguia fosc, de manera que aquest n'és el resultat.

La Vía Làctia des de Cassà de la Selva

 Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f2.8

30'',  f/2.8, ISO 1600

Ja feia temps que em rondava pel cap fotografiar la Vía Làctia des de casa, per comprovar fins a quin punt fer aquest tipus de fotografia és possible sense haver d'anar al Pirineu. En general, les condicions meteorològiques que es donen a terra baixa a l'estiu no són les més favorables, ja que la calitja dispersa la llum dels pobles propers, fent que sigui difícil obtenir un resultat més o menys decent.

Per fi, fa un parell de nits es van donar les condicions que buscava, amb una atmosfera molt transparent, sense lluna i ni un sol núvol. El resultat, tot i no ser el mateix que hauria obtingut des d'alguna zona amb el cel molt més fosc, em va deixar força satisfet. Tant de bo que vinguin més nits com aquesta.

Per cert, us recomano que per veure millor les imatges, cliqueu a sobre i cliqueu F11.

Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f2.8

30'',  f/2.8, ISO 1600

Temps de sega

Potser el temps que està fent aquesta primavera no és el millor per als camps, però és ideal per a fer fotos. Ahir mateix vaig poder gaudir d'una posta de sol espectacular i sense haver de sortir de casa.

Castellar de la Selva

Façana principal de l'església de Castellar de la Selva.