dimarts, 19 de juny del 2012

Seguim fent proves de macro extrem...

Ja fa temps que em va arribar el que em faltava d'equip per fer macrofotografia de grans ampliacions. Avui he tingut un petit descans de la feina i he pogut continuar fent algunes proves. Només em falta aprendre'm el seu funcionament amb detall abans de començar a treballar-hi de debò.

El problema de fer macrofotografia amb grans ampliacions és la poca profunditat de camp: a més augment, menys profunditat de camp. I tancar molt el diafragma no és cap solució, ja que llavors el fenòmen de la difracció fa acte de presència i ens treu qualitat a les fotografies. Per tant la solució en aquests casos és fer diverses fotografies (el seu número depèn de l'augment que vulguem aconseguir, entre d'altres factors), i després un programa informàtic especial tria, de cadascuna d'elles, les parts que estan ben enfocades, per ajuntar-les i crear una imatge completament enfocada. El procés és molt més complex i un expert ho explicaria molt millor que jo, pero en resum seria més o menys així.

Totes les fotos d'aquesta entrada són a F8, 1/100'', ISO 100 i flaix extern separat de la càmera. I aixecament de mirall activat. Evidentment, he utilitzat trípode i cable disparador. L'objectiu que he utilitzat és un 28 mm de Canon, amb tres tubs d'extensió.

El "model" que he utilitzat és una llavor de Arisarum simorrhinum. Les vaig trobar l'altre dia de casualitat, les tenia guardades en un calaix des de feia quatre o cinc anys. Suposo que encara seràn viables, algun dia provaré de fer-les germinar. Més o menys fan uns 4 o 5 mm de llarg, o sigui que tampoc són molt petites, pero per aquesta primera prova ja han anat prou bé: tenen prou gruix per jugar amb la profunditat de camp, i la seva coberta és prou rugosa com per donar un cert atractiu a la foto.

 Primera foto: només la part més propera a nosaltres està ben enfocada. Fixeu-vos en la poquíssima profunditat de camp, tot i treballar a un diafragma de F8.

 Segona foto: només els plans intermitjos estan enfocats

I aqui, només la part més allunyada de nosaltres està enfocada

Ara, ajuntem les tres imatges amb un programa especial i el resultat queda així:

 I aqui, la imatge resultant de la fusió de les tres primeres fotos

Evidentment el resultat és molt millorable: caldria fer moltes més fotografies dels diferents plans, separades per una distància constant, i amb una millor il·luminació, a més d'utilitzar un model més atractiu. Pero per haver-hi dedicat només una estona, ja veig que quan m'hi posi seriosament els resultats podran ser molt millors.

diumenge, 10 de juny del 2012

La lluna de la nit abans del trànsit

Scorpius sobre la Meda Gran, en una escena il·luminada per la lluna plena rogenca

Com que tinc la mala costum de tenir massa son pels matins, la nit abans del trànsit de Venus per davant del Sol m'havia instal·lat en uns replans de roca que hi ha sobre la Cala Calella, prop de l'Estartit, on ja m'havia assegurat que hi hauria una bona visibilitat (amb el permís dels núvols!). Així ja no hauria de patir per arribar tard i, a més, podria aprofitar la nit per fer algunes fotografies d'un tram de costa que encara no havia visitat abans, almenys a aquelles hores. 

Ja feia uns quants dies que a casa estava planificant la sessió fotogràfica, mirant quins eren els millors llocs i enquadraments per a fer les fotografies que tenia dins el cap. Però finalment, les fotografies que vaig fer dels llocs que tenia pensats no van quedar gens bé, però si que vaig poder gaudir d'aquesta sortida de lluna, que al travessar els núvols baixos va agafar un color completament rogenc, i que em va agafar completament desprevingut. Una vegada més, les fotografies que més m'agraden són les que no tenia pensades de fer, i que són fruit d'haver-me d'adaptar ràpidament a la llum del moment.

dissabte, 9 de juny del 2012

El trànsit de Venus, vist des del Montgrí

 Pocs minuts abans que el sol es fes visible, la zona on havia de sortir el nostre estel es veia d'aquest color

Ja sé que a hores d'ara ja s'han penjat a internet milers (o més!) de fotos del trànsit de Venus, moltes d'elles molt millors que les que jo pugui fer mai. Pero no vull acabar la setmana sense penjar les fotos que vaig fer del transit de Venus.

El dia abans ja m'havia instal·lat en un dels millors llocs de Catalunya per veure el trànsit (segurament el millor, amb el permís del cap de Creus). El lloc triat: uns planells a uns 50 metres sobre el mar que hi ha damunt de la Cala Calella, prop de l'Estartit. Aqui, si el temps acompanyava, podria veure un horitzo lliure de construccions, arbres o qualsevol altre obstacle.

Finalment vaig tenir sort i els núvols no em van fer la guitza, o sigui que vaig poder gaudir com un nen de l'espectacle.

 Aqui el sol just comença a treure el cap d'entre els núvols baixos

 I just aqui Venus ja es fa visible

 Els núvols van permetre (i fins i tot van facilitar) la observació del trànsit

 Moment del "contacte" de Venus amb el marge del disc del Sol

 Moments finals del trànsit; es poden veure fins a quatre taques solars, que encara que semblin molt petites en relació al disc del sol, tenen una mida comparable a la de Venus

 La costa del Montgrí, poc després de la fi del trànsit. Sens dubte, un bon lloc on passar la nit