dilluns, 6 de desembre de 2010

L'aranya groga que ens dóna la benvinguda

Me la vaig trobar una tarda de primavera al massís del Montgrí. Al principi em pensava que fugiria i aniria a buscar algun amagatall, on s'esperaria fins que jo hagués marxat. Però com una bona model, es va quedar ben quieta i li vaig poder fer una bona sessió de fotos.

Canon EOS 5D, EF100 mm 2.8 Macro, F8, 1/320'', ISO320; sense flaix

A mesura que m'hi anava acostant, ella s'anava posant cada cop més dreta, com si em volgués donar una abraçada; en el fons, les aranyes són criatures molt educades, i si les sabem tracar bé ens donaràn tot el seu afecte. Malgrat que molta gent les consideri éssers fastigosos i les acabi matant, cosa que és una llàstima.

Canon EOS 5D, EF100 mm 2.8 Macro, F10, 1/200'', ISO100; amb flaix

Sense ser jo un expert en aranyes, diria que es tracta de l'espècie Thomisus onustus. Igual que altres espècies de la família dels tomísids, el comportament de caçera d'aquestes aranyes és molt curiós: en comptes de teixir una teranyina on hi cauràn les preses, es queden ben amagades entre les flors, esperant l'arribada d'algun pol·linitzador innocent, moment en el qual s'hi llançen a sobre i li injecten el verí paralitzador.

Canon EOS 5D, EF100 mm 2.8 Macro, F10, 1/200'', ISO100; amb flaix

El que no sé és perquè aquesta aranya en concret es trobava sobre unes flors tan blaves, on no tenia l'avantatge del camuflatge. Si hi ha algun zooleg entre els lectors d'aquest blog, li agrairia que em tregués de dubtes.

2 comentaris:

Erna Ehlert ha dit...

que bonita esta serie.
queda preciosa la araña cangrejo en la flor de anchusa.

Alytes ha dit...

Gracias por el comentario. La verdad, me sorprendió el contraste entre la araña y la flor.