Només tres dies després de tornar del meu viatge per les illes de més al nord d'Escòcia, em vaig embarcar en un avió que em portaria a la ciutat de Cusco i a les selves de núvols d'aquesta regió, al sud del Perú. Aquest era el meu segon viatge en què em passaria força temps fora de casa, lluny de la rutina habitual de cada dia.
Bosc de núvols i falguera arborescent a 2900 metres d'altitud. Vall de Kosñipata, Cusco, setembre del 2008
El motiu de la meva visita a aquesta zona eren les molses i les hepàtiques (conegudes conjuntament com a briòfits, en l'argot botànic) de la selva de núvols d'aquesta regió dels Andes Peruans, i fer-ne un inventari florístic per saber quines espècies s'hi fan.
Extranya hepàtica (Riccardia fucoidea) al sotabosc de la selva de núvols
Les selves de núvols (o Yungas, tal com les anomenen al país) són un tipus de selva molt especial, que es fan per sobre dels 2000 metres d'altitud, molt diferents de la selva amazònica típica que es troba a menor alçada. Aquí, gran part de la humitat que reben les plantes no és tant per la pluja (que també n'hi ha, i molta) sinò a través de les boires que quasi cada dia fan acte de presència.
Les boires cobreixen la major part del temps la selva de núvols
A causa d'aquesta enorme humitat, i relativament baixa temperatura (no és pas rar baixar dels 10 graus), els arbres no poden arribar a tenir molta alçada, són més aviat recargolats i els seus troncs estàn completament coberts de molses, hepàtiques, líquens, falgueres i orquídies (algunes són ben espectaculars).
Al bosc de núvols, els briòfits recobreixen completament els troncs dels arbres i arbusts
Damunt dels troncs dels arbres es podien trobar meravelles com aquesta
Així doncs, els següents cinc mesos i mig m'els passaria entre la ciutat i la selva de núvols. De fet, em mouria per una zona amb una extensió equivalent a la de tot Catalunya. Una zona tan enorme, amb unes carreteres molt pitjors que les que tenim per Europa, m'asseguraven que els viatges serien molt llargs, i de fet, en algunes ocasions, per anar a punts que distaven uns 100 km vaig arribar a tardar més de 24 hores.
Bosc de núvols i falguera arborescent a 2900 metres d'altitud. Vall de Kosñipata, Cusco, setembre del 2008El motiu de la meva visita a aquesta zona eren les molses i les hepàtiques (conegudes conjuntament com a briòfits, en l'argot botànic) de la selva de núvols d'aquesta regió dels Andes Peruans, i fer-ne un inventari florístic per saber quines espècies s'hi fan.
Extranya hepàtica (Riccardia fucoidea) al sotabosc de la selva de núvolsLes selves de núvols (o Yungas, tal com les anomenen al país) són un tipus de selva molt especial, que es fan per sobre dels 2000 metres d'altitud, molt diferents de la selva amazònica típica que es troba a menor alçada. Aquí, gran part de la humitat que reben les plantes no és tant per la pluja (que també n'hi ha, i molta) sinò a través de les boires que quasi cada dia fan acte de presència.
Les boires cobreixen la major part del temps la selva de núvols
Al bosc de núvols, els briòfits recobreixen completament els troncs dels arbres i arbusts
Damunt dels troncs dels arbres es podien trobar meravelles com aquestaAixí doncs, els següents cinc mesos i mig m'els passaria entre la ciutat i la selva de núvols. De fet, em mouria per una zona amb una extensió equivalent a la de tot Catalunya. Una zona tan enorme, amb unes carreteres molt pitjors que les que tenim per Europa, m'asseguraven que els viatges serien molt llargs, i de fet, en algunes ocasions, per anar a punts que distaven uns 100 km vaig arribar a tardar més de 24 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada