El trànsit de Venus, vist des del Montgrí

 Pocs minuts abans que el sol es fes visible, la zona on havia de sortir el nostre estel es veia d'aquest color

Ja sé que a hores d'ara ja s'han penjat a internet milers (o més!) de fotos del trànsit de Venus, moltes d'elles molt millors que les que jo pugui fer mai. Pero no vull acabar la setmana sense penjar les fotos que vaig fer del transit de Venus.

El dia abans ja m'havia instal·lat en un dels millors llocs de Catalunya per veure el trànsit (segurament el millor, amb el permís del cap de Creus). El lloc triat: uns planells a uns 50 metres sobre el mar que hi ha damunt de la Cala Calella, prop de l'Estartit. Aqui, si el temps acompanyava, podria veure un horitzo lliure de construccions, arbres o qualsevol altre obstacle.

Finalment vaig tenir sort i els núvols no em van fer la guitza, o sigui que vaig poder gaudir com un nen de l'espectacle.

 Aqui el sol just comença a treure el cap d'entre els núvols baixos

 I just aqui Venus ja es fa visible

 Els núvols van permetre (i fins i tot van facilitar) la observació del trànsit

 Moment del "contacte" de Venus amb el marge del disc del Sol

 Moments finals del trànsit; es poden veure fins a quatre taques solars, que encara que semblin molt petites en relació al disc del sol, tenen una mida comparable a la de Venus

 La costa del Montgrí, poc després de la fi del trànsit. Sens dubte, un bon lloc on passar la nit

R.I.P. Universitat de Girona

Aquestes làpides es van instal·lar la setmana passada. Avui encara hi eren. Entre els professors que quasi segurament ens n'anem a l'atur, i els estudiants que no podran pagar per l'augment de taxes, ben aviat s'haurà d'ampliar aquest bonic cementiri.

Requiescat in pace, Universitat de Girona.

Les Medes de dia

Una punt de vista més.

Les illes Medes de nit

Dues vistes nocturnes d'aquestes illes, a la llum de la lluna, el passat hivern. Un parell de dies abans, unes fortes pluges havien fet créixer el Ter, i un temporal de llevant dels grossos havia portat gran quantitat de restes a la platja, algunes d'elles no gaire naturals. 

A l'hora de fer les fotos, el mar encara estava força embravit, i feia una certa basarda acostar-se a l'aigua en plena foscor; fins i tot vaig arribar a témer que alguna onada més gran de l'habitual arribés on estava jo i em deixés ben moll, o pitjor encara, se m'endués. Sembla mentida el que un pot arribar a imaginar-se en aquestes situacions.

La lluna plena sobre el Puigsacalm

Els colors encesos de la tardor encara es veien més intensos amb les primeres llums del dia

Després d'haver passat tota la nit dins la tenda, sentint el vent, en un cim del tot cobert per la boira, finalment el cel va quedar ras. Al sortir a l'exterior i caminar unes passes, aquesta és la vista que vaig tenir. Tot i que el cim ja estava net, les valls de la Garrotxa encara estaven ben emboirades.

Aquesta vista va fer que el fred (ben intens que era!) la gana i la son em marxessin del cap per una bona estona.

Tornen els grisos... ara en color

M'assebento a través d'un dels blogs que segueixo habitualment que a Madrid alguns fotoperiodistes han tingut problemes per fer la seva feina, que és simplement fer fotos per informar. Fa uns mesos ja es van veure coses semblants a València, i l'any passat a Barcelona i Madrid.

Personalment, em sembla com a mínim preocupant que en un país suposadament democràtic, i en l'època que estem, passin encara aquestes coses. Aquestes imatges, i tota la resta que s'han anat veient des de fa cosa d'un any, em recorden molt aquelles que ens ensenyaven als llibres d'història a l'institut, on uns senyors coneguts popularment com "els grisos" anaven repartint llenya a tort i a dret, sense mirar-s'hi gaire qui rebia.

I és que algunes de les coses que he anat veient i llegint a diferents mitjans, cada vegada em fan pensar més en aquella policia que ens van dir que era del passat. Pero és clar, en aquella època hi havia una dictadura i allò era cosa normal, amb la democràcia que tenim avui dia ja no poden passar aquestes coses. O si?

Tot i que, ben mirat, no serà que en realitat els grisos mai varen marxar? Potser, simplement, van fer com la televisió, que en aquells anys era en gris, i ara és en color?

Tot seguit, un petit recull, per a què aneu fent gana per al que pot venir, crec que la funció serà llarga.

http://www.324.cat/noticia/1739212/societat/Interior-posara-multes-de-3000-a-30000-euros-als-manifestants-encaputxats

 http://www.youtube.com/watch?v=O-ywduaV3bk

http://danielnuevo.com/blog/solo-por-informar/

http://www.youtube.com/watch?v=9zJCgUu5mtE&t=1m23s
http://www.madrid2noticias.com/n-6847-3-policias_absueltos_agresion_fotoperiodista_joven_JMJ

http://www.youtube.com/watch?v=unO8FgR_kNw

http://www.youtube.com/watch?v=9qgDJkcV8Cg&feature=fvwp&NR=1

http://www.youtube.com/watch?v=FeQpNj4xIMM

Retallades??

Per un ensenyament públic i de qualitat!! NO a les retallades!!

La fageda enmig de la boira

Fageda enmig de la boira a la llum de la lluna. Puig dels Llops, novembre del 2011. Algunes branques que semblen desenfocades, en realitat es veuen mogudes a causa del vent

A l'anterior entrada deia que aquella nit, a causa de la boira, no vaig poder fer cap fotografia de paisatge... bé, de paisatge astronòmic no, pero la penombra de la llum de la lluna va crear un paisatge molt diferent al que volia tenir, pero que vaig intentar aprofitar igualment. I el resultat no em desagrada pas, potser pels records que tinc d'aquella nit.

I és que a la fotografia no hi han totes les sensacions que vaig tenir aleshores: a més del vent, la humitat que es colava per tots els racons (el sac de dormir i la tenda van quedar ben molls en ben poca estona!), el fred ben intens i, sobretot, la gran sensació de solitud que sentia en aquells moments.

La fotografia no està feta a unes hores intempestives, sinò a quarts de set de la tarda, que al novembre ja és una hora ben fosca. Llavors encara tenia l'esperança que en algun moment la boira que em cobria s'aixecaria i podria veure les valls de la Garrotxa, mil metres més avall, cobertes per la boira i amb un sostre d'estels. De fet, durant tota la nit el despertador em va sonar cada dues hores per si de cas... pero no hi va haver sort! Segurament per totes aquestes sensacions que recordo, aquesta fotografia m'agrada, quan a algú altre potser no li diu gran cosa.

Potser aquesta és una de les raons per les que segueixo fent fotos, per tenir alguna cosa que em segueixi recordant totes aquestes sensacions al cap de molt temps, quan estic en un laboratori tancat durant setmanes, sense poder sortir a camp.

Primeres llums al Puigsacalm

Primeres llums d'un dia molt fred, des del puig dels Llops

Avui recupero una foto que vaig fer ja fa un temps, la passada tardor. Va ser durant una sortida de tres dies al Puigsacalm, en ple mes de novembre. La idea era quedar-me a dormir al cim del Puigsacalm i fer fotografies nocturnes, aprofitant la llum de la lluna, que aquells dies estava ben plena.

Finalment no vaig tenir sort, ja que durant tota la nit la boira va cobrir tot el cim, fent impossible qualsevol fotografia de paisatge. Pero de bon matí, la boira es va començar a retirar i vaig poder fer algunes fotografies que crec que es poden salvar d'anar a la paperera, la d'avui és una d'elles.

Avena barbata a f2.8

 

Amb una obertura de diafragma de 2.8 el fons queda així de desenfocat, sense necessitat de Photoshop

Seguim tirant d'arxiu; aquesta vegada, una espigueta de cúgula (Avena barbata), fotografiada l'any passat als prats secs d'Esclet. Em va costar lo meu aconseguir que la major part de la "flor" quedés ben enfocada.

L'arbre que volia devorar Sirius

Sirius, emmarcat per les branques d'un enorme aladern de fulla estreta. Cliqueu a la imatge per a veure-la com cal

Encara segueixo sense trípode, o sigui que per publicar alguna nocturna he de tirar d'arxiu. Aquesta d'avui és del passat hivern, a la vall de Fornils, en una nit completament transparent. Va ser una sessió força profitosa, amb un fred ben intens. Sembla mentida que encara quedin cels tan foscos tan aprop de Girona.