dissabte, 26 de novembre de 2011

Esclet inundat, una altra vegada

 El prat de dall d'Esclet, ben inundat dos dies després de la fi del temporal

Les pluges abundants de les dues últimes setmanes han deixat els camps i estanys a vessar d'aigua. La setmana passada, quan encara teníem a sobre el temporal, em vaig acostar al prat de dall d'Esclet, a veure com estava de ple.

 
L'hora blava, al principi de l'últim dia de pluges. Equip: càmera, trípode i despertador a les 5:30 de la matinada.

El nivell de l'aigua era máxim, i a més del prat de dall (ara estany), alguns camps i camins dels voltants també estaven ben inundats.  Molt possiblement que els ocells d'ambients acuàtics, al poder-se repartir més al llarg de l'espai, ho tindràn més fácil per evitar els caçadors.

Pel que fa a mi, com que no portava botes d'aigua altes (no pensava que hi hagués tantíssima aigua), em vaig haver de ficar amb el que portava posat, o sigui uns simples pantalons i unes botes que no arrivaben als genolls. Vaig aprofitar, entre foto i foto, per a fer-me algun autoretrat en plena feina.


A mesura que el dia anava avançant, la llum s'anava tornant més cálida. I va començar un lleuger plugim, que em va deixar el filtre degradat ple de gotes d'aigua. No és que la pluja em molesti (de fet, m'encanta sortir a passejar els dies de pluja), però no vaig tenir més remei que obrir el diafragma (reduint així la profunditat de camp), per intentar dissimular les gotes i que no sortissin a les fotos.

 Una altra vista del prat, una mica més tard.

Finalment, després d'un parell d'hores gaudint com un nen, vaig sortir de l'estany i vaig anar cap a la feina. Com que no portava roba de recanvi, vaig estar bona part del dia amb els peus ben molls... pero satisfet per l'experiència.

Evidentment que aquell matí, en comptes de ficar-me dins l'aigua amb el que portava posat, podria haver anat a la facultat de ciències, agafar unes botes que cobríssin fins la cintura, tornar al mateix lloc i fer les fotos. Pero llavors, segurament, aquella llum que hi havia ja hauria desaparegut. I la sensació que vaig sentir en aquells moments, passant fred dins l'aigua, sota la pluja, a punt de caure diverses vegades amb el risc de mullar tots els objectius, i en un entorn com és Esclet, bé que s'ho va valer.

5 comentaris:

Sussss ha dit...

Ostrasssssssssssss qué xulo!!! aviam si sé trobar un moment per acostar-me. El pi molt xulo continua allà?
:-)
Per cert, noi, quin canvi no? se't veu més guapot...

Alytes ha dit...

Hola Susss! Doncs si, el pi continua allà i ben dret (esperem que per molts anys...).

Si vas per allà algun dia ben d'hora, qui sap, potser coincidim i tot, doncs volia acostar-m'hi algun altre matí camí de la feina.

Salut!

Sussss ha dit...

Ben d'hora no serà cap a quarts de deu, oi? jo a les nou tinc una cita diària amb una porta, jeje.

Erna Ehlert ha dit...

Me gustan estos paisajes de agua.

¿No tenías luego bichos dentro los zapatos?

Saludos

Ayer también fue a fotografiar paisajes de campos inundados, pero mucho mas pequeños.

Alytes ha dit...

Hola Erna, bichos no, pero lodo si que tenia bastante.

Aprovecha para fotografiar paisajes inundados antes de que baje el nivel del agua. A saber cuando los volveremos a ver asi!

Saludos!