dimecres, 21 de desembre de 2011

Regalo plantes arbustives mediterrànies

Doncs això, que com a resultat d'un experiment de germinació de llavors que he fet per la tesi, m'han sobrat una gran quantitat de plantes arbustives, i no sé ben bé que fer-ne. Com que eliminar-les em fa una certa cosa, doncs en regalaré a tothom qui en vulgui (això si, les haurà de passar a buscar per la Facultat de Ciències de la UdG o per Pineda de Mar, o també podem quedar a mig camí).

Les espècies són:
- Calicotome spinosa (argelaga negra). Com diu el seu nom, és ben espinosa, us pot ser útil per a fer un tancat verd.
- Cistus albidus (estepa blanca). De flors roses ben grosses.
- Cistus monspeliensis (estepa negra). De flors blanques, més petitones que les de l'estepa blanca.
- Cistus salviifolius (estepa borrera). De flors blanques.
- Erica arborea (bruc boal)
- Erica scoparia (bruc d'escombres)
- Lavandula stoechas (caps d'ase, tomaní). Aromàtica.
- Rosmarinus officinalis (romaní). Aromàtica, i floreix a l'hivern.
- Sarothamnus arboreus (ginestell català)
- Spartium junceum (ginesta)

Totes les llavors van ser collides als voltants de Girona i Caldes de Malavella, per tant son plantes completament autòctones, i no varietats estranyes que ves a saber d'on venen (com és el cas dels romanins que es venen als centres de jardineria, per exemple).

Si algú hi està interessat, pot deixar un comentari en aquest mateix blog, o bé enviar un mail a: miquel.jover(arroba)udg.edu

Això si, penseu que la majoria encara són molt petites i delicades, i necessiten unes quantes setmanes més per a ser trasplantades (si es fes ara, segurament moririen la majoria).

 Plàntules de tomaní o caps d'ase (Lavandula stoechas) d'una setmana de vida. Als testos de més al fons hi ha les plàntules de les estepes (Cistus sp.) i ginesta.

 Plantes de cap d'ase, ja més crescudes

5 comentaris:

Agustin Rueda ha dit...

Enhorabuena por el premio. Si las cuidas unos días yo te las recojo. Tengo sitio para ellas.

Alytes ha dit...

OK, así pues te guardo unas cuantas. Con todas las que tengo (de momento, en total debo tener unas 200 o 300, aunque no todas sobreviviran), creo que hay plantas para muchas personas todavía. Ya me dirás que cantidad quieres de cada especie.

Annette ha dit...

Ostres, no és gens senzillfer germinar aquestes espècies, almenys jo vaig fracassar totalment. Les has passat pel forn?
Unes espècies que m'agradaria molt poder reproduir són les lleguminoses Dorycnium hirsutum, Dorycnium pentaphyllum i Anthyllis cytisoides.
Jo em podria quedar unes quantes, el que passa és que no sé quan podria pujar a buscar-les... surto de comptes d'aquí a una setmana!
Per cert, ja sé que els romanins i espígols de jardí no són el més recomanable, però alguns vivers com Filippi de Montpellier en tenen una col·lecció que és un vici!

Alytes ha dit...

Doncs si! Les vaig passar per l'estufa, algunes d'elles: les lleguminoses els hi va molt bé posar-les a uns 100-105º durant uns 4 minuts (és el tractament que vaig aplicar jo) i tinc una bona germinació de ginesta (més o menys un 50-70%). L'argelaga negra i el ginestell els hi costa més, pero un 20-30% de germinació si que he aconseguit (el que passa que és una germinació molt pausada al llarg del temps, no neixen de cop, potser aquestes dues espècies prefereixin una mica més de temps o calor a l'estufa).

Els Cistus i els Erica també volen un pretractament de calor, uns 4 minuts a 100º es suficient per aconseguir una germinació superior al 50% (i sovint de quasi el 100%, com estic comprovant aquests dies amb l'experiment).

La lavandula no li vaig fer cap pretractament, doncs ja sabia de proves anteriors que germina molt bé.

I el romaní, no et preocupis si no et germina, a mi quasi no m'ha germinat i la bibliografia que he consultat coincideix a dir la molt baixa taxa de germinació. D'unes 150 llavors que vaig sembrar, de moment només m'han germinat unes 6 o 7.

No cal que tinguis pressa en venir a recollir les plantes, de moment segueixen creixent i les puc tenir a la facultat el temps que calgui (n'hi ha algunes que ja tenen uns 6 mesos). Quan et vagi bé em pots avisar i quedem entesos. Per cert, si vols un llorer en tinc un al terrat, em va sortir no sé com (m'imagino que algun ocell devia fer les seves necessitats allà...) i no sé que fer-ne, si el vols és teu.

Salut!

Sussss ha dit...

Glups. No vaig recordar aquest tema fins que vaig tornar a ser a casa...