dimecres, 4 de febrer de 2015

Començant amb el macro extrem

Sorus d'esporangis de Polypodium vulgare a 4X. Apilament de 106 imatges

Aquests dies estic experimentant (i passant-m'ho molt bé!) amb una tècnica de macro que segur que molts de vosaltres ja coneixereu i fins i tot haureu fet, però que tenia pendent d'aplicar des de fa molt de temps. Es tracta de l'apilament d'imatges, que ens permet obtenir grans ampliacions amb una gran quantitat de detall. Una benedicció per als que ens agrada fotografiar coses molt petites.

El problema a l'hora de fer aquestes fotos és que, quanta més ampliació vulguem, menor és la profunditat de camp. Què podem fer si volem més augment, però a la vegada tenir-ho tot ben enfocat? Una opció que podríem pensar és tancar molt el diafragma, però a aquestes ampliacions la obertura efectiva (la real, no la que ens diu l'objectiu) a què treballem és tan petita que la difracció ens arruïnarà les fotos. Per fer les fotos d'avui vaig utilitzar un objectiu de microscopi acoblat a la càmera amb dos tubs d'extensió, amb la qual cosa l'ampliació de de 4X... i la profunditat de camp de només 0,016 mm!!

La solució doncs és l'apilament d'imatges, que consisteix en fer moltes fotos, i anar acostant la càmera lleugerament a la mostra a cada foto. Així, el que tindrem és que cada foto té una profunditat de camp mínima i amb la zona enfocada lleugerament desplaçada a la resta. Una vegada fet això, un programa s'encarrega d'apilar-les, quedant-se amb la part nítida de cada foto i obtenint així una imatge de gran nitidesa global. A sota podeu veure una de les fotos individuals. A aquestes ampliacions es poden veure les espores una a una i també els estomes, us recomano que cliqueu a les fotos per veure-les a major resolució. Per la foto que encapçala l'entrada d'avui vaig haver de fer un centenar de fotos (tot i que després vaig veure que amb moltes menys n'hagués tingut prou... coses del principiant!!).

Si us interessa el tema i voleu veure unes imatges espectaculars, doneu un cop d'ull a aquest enllaç, que és on hi ha els que en saben de debò: http://macrosmuymacros.com/index.php/es/

Així es com queda una sola foto... aquestes estructures taronges són els esporangis, que es on es generen les espores

I aqui unes quantes proves més... amb moltíssims defectes que encara cal corregir.Halos, fons posteritzats... encara queda molt per aprendre.

 Sorus d'esporangis joves de la falzia de bosc (Asplenium adiantum-nigrum subsp. onopteris) a 4X

Sorus d'esporangis vells de l'espècie de la foto anterior a 4X

4 comentaris:

Eduard Marquès ha dit...

Ara entenc aquest silenci de tants dies, no has estat parat no. És una tècnica que quan sigui gran m,agradaria molt apredre. La segona la trobo impressionants i per ser les primeres has d,estar molt i molt content. Una abraçada

Juliana ha dit...

Фантастика! Побачити небачене!))))

xoxo, Juliana | PJ’ Happies :)

Miquel Jover ha dit...

Так, вражаючий техніка. Юліана Подяка за візиту!

Miquel Jover ha dit...

Si, ben content que n'estic, per ser les primeres no em queixo. Això si, fer les fotos porta el seu temps, però de moment on em queda més per aprendre es en el processat. Hi ha fotos d'aquestes que poden tenir 4 hores ben bones de retoc, per a que quedi una foto perfecta sense artefactes.
Una abraçada!