dimecres, 21 de desembre de 2016

Passant una mica de por per la Garrotxa


Qualsevol fotografia té una història al darrere, incloses les nocturnes. Al veure una imatge, poques vegades ens podem fer idea del que ha suposat fer-la, a no ser que l'autor ens l'expliqui. És el cas d'aquestes fotos que us mostro avui. 


Aquesta ermita la vaig veure fotografiada de dia, buscant llocs pel Google Maps. L'accés és força senzill, una pista estreta però en bon estat ens hi deixa davant mateix. Aquell dia hi vaig arribar amb temps de sobres, que vaig aprofitar per buscar enquadraments. A mesura que es feia fosc, una gran tranquil·litat es va apoderar del lloc, només es sentia, de quan en quan, algun cotxe llunya que anava a alguna de les masies de la zona.

De vegades, tinc tendència a ser una mica "gafe". I aquella nit no podia ser menys. En algun moment, entre foto i foto, vaig pensar "quina calma més agradable que es respira aquí", i al cap de pocs segons, alguna mena d'animal, potser un senglar, potser un gos, va començar a grunyir a pocs metres davant meu. L'acollonimenta que em va agafar va ser força monumental, tant que em va faltar temps per córrer fins al cotxe i tancar-m'hi a dins. Al cap de mitja hora ben bona vaig sortir a recollir tot el material (només havia agafat el trípode com a defensa), fer unes poques fotos més i tirar cap a casa, encara amb el cor accelerat.


2 comentaris:

Jordi Amela ha dit...

Caram de nit aquestes coses si vas sol no fan gaire gràcia.
Com a curiositat aquesta passada primavera estava fent fotos tot sol, ben aviat al matí i amb silenci a unes orquídies de l'alta Garrotxa i també vaig sentir un soroll, quan vaig aixecar el cap vaig veure ben aprop una mena de cabirol.
Salut!

Eduard Marquès ha dit...

Què bona aquesta! Pensa que t'ha de fer més "por" un lloc urbà o periurbà que la plena natura. Normalment a mi aquesta mena d'experiències m'encanten, gaudeixo molt amb els animalons nocturns, malauradament solen ser senglars però, per sort pel cap de creus, no és gens difícil trobar-te amb les guilles, els gorja blancs i fins i tot un dia em va passar molt aprop del cap un duc. Si vols fer una cura pots venir al Pla de Tudela o qualsevol racó del CdC :-)
Bon Nadal, Miquel!