dilluns, 22 d’octubre de 2012

Turó de Montpalau, 22/10/2012

Avui, aprofitant que tenia la tarda relativament lliure, he fet una escapada al turó de Montpalau. Aquest turó és la muntanya més emblemàtica (i per a alguns, estimada) del poble de Pineda de Mar. El cim, a més de tenir una de les millors vistes d'aquesta part del Maresme, està coronat per les ruines d'un castell medieval.

A més, des d'un punt de vista naturalista, hi podem trobar dos ambients ben diferenciats, amb un fort contrast entre els dos vessants. La solana, a causa dels incendis recurrents, està coberta per un conjunt de brolles i prats mediterranis, molt interessants, sobretot pel que fa a plantes anuals i invertebrats (unes poques espècies tenen aqui l'única localitat de tot el Montnegre). En canvi, l'obaga té un dels alzinars més ben conservats de la zona.

 El Montpalau, des de la plana, amb el solell cobert de brolles i prats mediterranis

 L'alzinar de l'obaga, amb gran quantitat de molses i falgueres als talussos

De les coses vistes avui, pel que fa a la flora, encara hi ha alguns conillets (Anthirrhinum majus) florits, abans que vingui la fred. En canvi, algunes altres espècies de floració tardoral o hivernal, com el romaní (Rosmarinus officinalis) o els caps blancs (Alyssum maritimum), ja estan ben florides. I una gran quantitat de plàntules de diferents espècies que ja han germinat.

A més, als talussos ben conservats de l'obaga, grans quantitats de selaginel·la (Selaginella denticulata) i una gran varietat de molses i hepàtiques (Hypnum cupressiforme, Scleropodium touretii, Scorpiurium circinatum, Porella platyphylla, Tortella sp., etc.), que aprofiten les pluges recents per rehidratarse i reprendre l'activitat, després de l'aturada estival.

 Porella platyphylla

Scorpiurium circinatum

També uns quants bolets, alguns força curiosos, dels quals en desconec l'espècie.


Pel que fa a la fauna, i mentre ja tornava cap a casa, només destacar almenys 3 tòtils (Alytes obstetricans), cantant al voltant de Can Palau de la Guitarra.

Finalment, una vegada al cim, tot i que ja era massa tard per observar gaire bé els ocells (un dels motius de la meva visita), si que he pogut gaudir d'una bona posta de sol.

 Les restes del castell, just al cim del turó

Arribant al cim amb els últims rajos del sol; en primer terme, les brolles, molt afectades per l'onada de calor d'aquest estiu

 Des dels murs del castell, mirant cap al mar. Al fons, Pineda de Mar

1 comentari:

ZielonaMila ha dit...

Beautiful photographs, superb views. Greetings