Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.25'', f/13, ISO 100
La Tordera, després de neixer a les seves fonts del Montseny, s'encamina cap al mar, del tot ignorant a les agressions que li esperen; després de travessar part de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, arriba al mar entre Blanes i Malgrat, on forma un petit delta. Aquest delta, que no sempre ha tingut la mateixa forma ni extensió, ha estat ocupat des d'antic per l'agricultura, i en els últims anys ha estat maltractat per bestieses de tota mena (espigons que impedeixen el flux de sediments, passejos marítims a ran de mar, captacions d'aigua on no hi han d'estar...).
Fa un parell de mesos em vaig acostar a la desembocadura, ja que el cel estava força ennuvolat i hi havien possibilitats d'una posta de sol acolorida. I tot i que en aquest punt el litoral és del tot sorrenc, les runes d'un antic espigó permeten jugar una mica amb el vaivè de les onades. Com a contrapartida, és complicat fer alguna foto on no es vegin les restes de ciment i totxanes.
Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.6'', f/13, ISO 100
En aquestes sortides que faig prop de casa, on hi puc tornar quan vulgui i no hi trobaré paisatges massa espectaculars, sovint m'enduc una quasi prehistòrica Canon 300D, de "només" 6 megapíxels i que tarda més de tres segons en engegar-se i mostrar les fotos. Lògicament la qualitat d'imatge no és la mateixa que amb càmeres més modernes, pero això em serveix com una mena d'entrenament per haver de treballar molt més la foto, ja que els errors d'enquadrament o d'exposició són més difícils de corregir.
A mesura que anava avançant la tarda, les tempestes que desfilaven sobre el mar van començar a agafar uns tons cada cop més encesos. El problema era que la part del cel on els colors eren més intensos estava sobre un càmping que hi ha a arran de mar, cosa que dificultava trobar algun enquadrament interessant. A més, una onada traidora em va deixar el filtre degradat ben moll, de manera que a partir de llavors les fotos van sortir amb una mena d'efecte "glow", però que tampoc m'agaba de desagradar.
A mesura que anava avançant la tarda, les tempestes que desfilaven sobre el mar van començar a agafar uns tons cada cop més encesos. El problema era que la part del cel on els colors eren més intensos estava sobre un càmping que hi ha a arran de mar, cosa que dificultava trobar algun enquadrament interessant. A més, una onada traidora em va deixar el filtre degradat ben moll, de manera que a partir de llavors les fotos van sortir amb una mena d'efecte "glow", però que tampoc m'agaba de desagradar.
Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos
0.6'', f/13, ISO 100
1 comentari:
La segona m'agrada molt
salut!
Publica un comentari a l'entrada