Ara ja fa temps que no escric res per aquí, la falta de temps per sortir a fotografiar i també per escriure, en té la major part de culpa. Però avui he vist una portada de revista que m'ha fet pensar en com els fotògrafs sovint acabem tenint una mateixa visió d'una determinada escena.
La primera fotografia la vaig fer a finals del 2012; ja podeu veure que no té res d'especial: la llum no val un pito, els colors no són res de l'altre mon... simplement la vaig fer després de dinar, aprofitant una estona que tenia abans d'anar a treballar. La segona, en canvi, és molt millor: ha sortit publicada en una revista de qualitat, està feta per un fotògraf professional, i la llum del final del dia li dona un toc molt més agradable.
Ja podeu veure que tot i que la segona foto és millor que la meva, la composició és gairebé calcada en les dues... almenys, aixo demostra que la meva idea era bona!
6 comentaris:
Sembla que no pugui ser! la veritat que fa molta gràcia aquesta coincidència
La teva idea era bona... o el "professional" és colegui teu i s'ha copiat descaradament
:-)
Doncs si Eduard, em vaig quedar ben sorprès quan ho vaig veure... i aixo que quan vaig fer la foto, no em va cridar especialment l'atenció com va quedar. Merci per passar!
No ho crec Sussss, que jo sàpiga no ens coneixem... aixi que dubto que s'hagi copiat ;-) De totes maneres, es una composició fàcil de trobar, aquelles piles de suros de seguida criden l'atenció. Salut!
Un "petit" aclariment, la primera foto que recordo amb aquest enquadrament és del Oriol Alamany, de fet ell la va presentar a Descobrir i suposo que per el tema de la crisi o ves a saber el perquè, aquest varen "encarregar" la mateixa foto de l'Oriol però feta per un fotògraf del seu entorn... que per el que m'ha arribat, fins i tot li va demanar disculpes a l'Oriol... ja veieu quin mon, aquestes coses fan fàstic entre gent del ram...
Si tu no l'havies vist abans, vares tenir una gran idea en composar-la així, enhorabona!
Hola Pere, fins avui no havia vist el teu comentari... no coneixia aquesta història, deu n'hi do, trobo que és una cosa força lletja de fer entre "companys" de professió. De l'Oriol si que havia vist una foto molt bona de la mateixa casa, però feta des del costat de l'era i on surt el ramat de cabres que pastura aquells camps. Però la que tu dius ni idea.
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada