Ja fa molt temps que volia veure la llum zodiacal, però fins ara sempre m'havia quedat amb les ganes. Però després de veure una foto
en un dels blogs que segueixo, se'm va despertar el follet que porto
dins i que no parava de dir-me que havia de sortir a provar sort.
Tot i que els primers dies el cel no va acompanyar gaire, a mitjans d'aquesta setmana vàrem tenir un cel ben transparent, amb molt poca humitat, cosa que volia dir una nit ben fosca... si no fos per la lluna! Per aquestes dates ja començava a estar crescuda, vora un 25-30% més o menys...seria massa brillant per poder
captar la delicada llum zodiacal? O bé encara tenia una oportunitat per no
haver-me d'esperar a la lluna nova següent? Com que des de la comoditat de la
cadira seria difícil de saber, vaig decidir anar cap al lloc que tenia pensat, en plena Alta Garrotxa. Almenys
podria gaudir d'una posta de sol!!!
De camí cap al lloc ja s'intuia que la nit seria molt transparent... i molt freda també! Almenys el vent ja havia parat, per tant res que no es pogués arreglar amb moltes capes de roba.
Una vegada allà, i ja ben entrada la nit, em vaig endur la desagradable sorpresa que la lluna brillava força més del que em pensava. Res a fer doncs... o si? Sota la lluna, brillant molt feblement, encara vaig poder apreciar una llum molt suau. Estava veient la llum zodiacal, tot i la lluna? I pel que ha sortit a les fotos, sembla que realment està allà...
Aixi que, els que l'hagueu vista, què hi dieu? He aconseguit realment la meva fita?
3 comentaris:
M'han dit que s'ha de veure a l'oest i el millor moment és a les dues hores de la posta de sol. Ha de coincidir amb l'eclíptica i el millor momnt és amb la lluna nova. Pel que sembla ho has aconseguit, el que m'extranya és que fins i tot s'hagi vist amb lluna! Ja pots estar content. En el blog del Jordi Amela la van clavar el divendres de l'altra setmana, mire'l Una abraçada
Si, de fet, la foto que enllaço es la d'en Jordi... i a mi també m'estranyava d'haver-la vist amb lluna, suposo que deu ser cosa que l'atmosfera aquella nit estava excepcionalment transparent (tambe es veia la via làctia a ull nu sense problemes tot i la lluna).
I la primera foto esta tirada cap a l'oest, precisament un parell d'hores despres de la posta de sol. Aixi que sembla que si que vaig tenir sort. Una abraçada!
Indubtablement, fita aconseguida. Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada