divendres, 21 de novembre de 2014

La meva versió de la tardor


Aquests dies la xarxa està plena de fotos de tardor, així que les imatges que avui us presento no tenen cap misteri. Tant sols són la meva manera de veure la tardor, un dia de pluja i boira en un lloc a cavall entre la Garrotxa i Osona. Son de les poques que se salven d'aquell dia, abans que caigués la nit. Però em vaig passar una bona estona, jugant amb la composició caòtica de les branques del faig i el fons amb la boira... tot enmig d'un gran silenci i solitud.

2 comentaris:

Eduard Marquès ha dit...

De vegades penso que no sé si busquem la foto o la solitud. M'agrada la segona. Una abraçada

Esther Bahí ha dit...

La tardor com sempre tan encisadora.
Salutacions.