dilluns, 12 de gener de 2015

Capturant la llum zodiacal des del sostre de l'Empordà

 En ple procés de fotografiar la llum zodiacal i la Vía Làctia.

La nit del dissabte, amb l'excusa de fotografiar el cometa Lovejoy que aquests dies ja és ben visible, ens vàrem ajuntar l'Eduard Marquès, en Ricard Llorente i jo mateix per pujar al Moixer, que amb uns 1400 metres és el cim més alt del massís de les Salines. La pujada al cim, que no és apta si un té un cotxe baix, acaba amb la recompensa de tenir unes vistes espectaculars de tot l'Empordà i bona part de la Catalunya nord.

Allà dalt, a més del cometa i un cel ple d'estels (la Via Làctia era ben visible), també ens hi esperava la llum zodiacal, una feble però preciosa resplandor creada pels milions de petites partícules de pols que reflecteixen la llum del sol. Cadascuna d'aquestes partícules algun dia va formar part d'algun cometa o asteroide, però ara es troba dispersa pel sistema solar, com una mena de fantasma d'aquells objectes. Això si, només es pot veure amb cels que siguin molt foscos, i preferiblement sense lluna. Tot i que, si teniu un cel de qualitat, també es pot veure amb una mica de lluna.

És molt possible que en aquest país hi hagi més gent a qui li hagi tocat la loteria que no pas que hagi pogut veure la llum zodiacal. Però mentre tanta gent s'estimi més estar-se a casa veient la tele-escombraria que no pas gaudint d'una nit ben fosca, així seran les coses.

El cim del Moixer, ocupat per les dues antenes.

5 comentaris:

Eduard Marquès ha dit...

Ja, ja, ja, has publicat la imatge del "make-in-off" que bo!!!
Ets tremendo! no m'havies ensenyat la de la caseta i les antenes. T'ha quedat espectacular. Una gran tarda-nit!
Una abraçada

Sussss ha dit...

Quin triu de fenómenus!

Miquel Jover ha dit...

Jejeje, si Eduard, de fet es una de les que em va quedar millor aquella nit. A més, que la figura humana trobo que li dona un punt interessant.
I la de les antenes, al veure-la in situ no li vaig donar més importància, pero després a l'ordinador em va agradar més que allà.
Una abraçada!

Miquel Jover ha dit...

Doncs si Sussss, tres fenomenus allà dalt, i baixant ens vàrem trobar un crack de la fotografia astronòmica: en Juan Carlos Casado. Una abraçada!

Juliana ha dit...

Фантастична зоряна ніч!

xoxo, Juliana | PJ’ Happies :)