La primavera és temps de flors, i unes de les més agraïdes són les orquídies. El seu sistema de pol·linització és dels més evolucionats que hi ha, i inclou estratègies com l'engany amb formes, colors, textures i fins i tot feromones, que fan creure a l'insecte (normalment abelles mascle) que aquella flor és una femella. D'altres, produeixen nèctar, o donen refugi durant la nit o les condicions meteorològiques adverses.
Aquestes d'avui són d'un prat humit de l'Alt Empordà, però veient la massificació que últimament han patit alguns espais com el Clot d'Espolla o el Torrent de la Cabana, no diré la seva localització (això si, en privat no em farà res dir-vos on és, sempre i quan hi aneu només a fotografiar-les). Les espècies, són Ophrys tenthredinifera (la primera i tercera) i Barlia robertiana (la segona). N'hi havia tantes que havia de vigilar molt bé on posava els peus.
4 comentaris:
Quina passada aquest prat ple de Ophrys tenthredinifera, no més he tingut la sort de veure un peu d'aquesta meravella d'orquídia, per mi una de les més maques, també va ser a l'alt Empordà a una cuneta d'una carretera, els propers caps de setmana em serà impossible fer-hi una escapadeta, ja m'agradaria ja però fins a final de mes no tinc disponibilitat.
Enhorabona!
Pot ben ser que aguantin unes quantes setmanes més, era un prat força humit, així que segurament podries tenir sort. Aquest prat també estava ple de O. sphegodes, i tb alguns hipocromátics de les dues espècies. Això de les orquídies enganxa!
Fa anys que vaig acompanyar als membres de l'associació d'amants de les orquídies de Catalunya (no recordo el nom exacte) al punt on hi ha més peus de O. thetredinifera. Pràcticamnet era l'únic que ho coneixia i volia difondre el lloc per aconseguir la seva protecció especial, dins del PNAE, des d'aleshores s'ha convertit en un lloc de peregrinació anual. Fins hi tot un dia vaig parar el cotxe i vaig esbroncar a un grup reptant i esclafant les pobres flors :-( La desaparició dels prats d'aquest indret ha estat i continua sent una realitat, tot i estar dins del parc. Molt trist
Per motius així cada cop soc més reaci a dir segons quines localitzacions... només a gent de fiar i poca més. Aquest prat no el vaig veure gaire massificat per gent, pero si que hi havia unes quantes vaques que a saber l'impacte que tenien sobre les pobres plantetes. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada