La costa del Montgrí de nit (I)

Després de fotografiar la Vía Làctia sobre Esclet, em vaig disposar a fer algunes fotografies nocturnes de la costa del Montgrí. Aquesta vegada, la lluna ja estava en fase plena, per tant no podria veure gaires estels, però en canvi (de fet aquest era el motiu de la meva visita) podria fer algunes fotografies dels impressionants espadats, a la llum de la lluna.

El Montgrí és un dels pocs espais de la costa Brava (juntament amb el cap de Creus) que per sort s'ha lliurat de les aberracions constructores que ja han arrasat altres espais, i per tant encara conserva trams força extensos de costa sense alteracions (tret d'algun petit corriol que baixa cap a les petites cales).

Vista d'un tram de la costa del Montgrí (de dia), completament lliure d'edificacions o carreteres.

Una de les coses que es recomanen quan es vol fotografiar de nit algun espai natural, com ara una costa plena de penya-segats, és anar-hi de dia, una mica abans que es pongui el sol, per poder arribar al lloc amb seguretat i poder triar amb calma els enquadraments. Però com de costum, vaig sortir de la feina a l'últim moment i a l'arribar al lloc ja fosquejava (a més, del punt on vaig deixar el cotxe fins a la costa hi ha una mitja hora ben bona). Les alçades i jo no ens portem gaire bé (tinc força vertígen), i caminar de nit a pocs metres de cingles de més de 50 metres no és que em faci gaire gràcia. Per sort, la llum de la lluna feia que la nit fos força clara, i un petita llanterna m'ajudava a veure'm per dins el bosc.

Sovint, després de caminar una bona estona i arribar al lloc on es té pensat fer les fotos, un s'adona que les condicions de llum no són gens bones, o bé que el lloc no és com un s'esperava, o fins i tot que per pocs minuts la llum ha canviat i aquella fotografia que un tenia al cap des de fa setmanes ja no es pot fer. Aquesta vegada però, fins i tot abans d'arribar al lloc on volia arribar ja vaig poder gaudir d'una molt bona llum i fer algunes fotografies de prova...

El cap del Castell, la lluna i Júpiter una estona després de la posta de sol