Després de fer unes quantes fotografies de prova de la Lluna i Júpiter des del camí que va cap al cap del Castell, tocava la segona part de la sessió fotogràfica nocturna.
En aquell moment ja no quedava llum de dia, però de totes maneres es podia caminar sense llanterna: la lluna estava completament plena i feia prou llum un cop els ulls s'havien adaptat a la foscor. Tot i això, en algun tros el camí passava per dins d'una pineda força espessa i vaig haver de fer servir una llanterna que sempre porto per aquests casos.
Aquesta era la vista des del cap del Castell. Aquella nit em tocava dormir just aquí (encara que a la foto no es vegi massa bé, a menys de dos metres per davant meu hi ha un penya-segat de més de 50 metres)
Més avall, just al sortir de la pineda hi ha una petita cala: és la cala Foradada. Aqui hi vaig estar una bona estona més, provant diferents exposicions i enquadraments (eren les primeres nocturnes que feia i encara no tenia la tècnica gaire per mà...).
Cala Foradada, il·luminada per la llum de la lluna. Canon EOS 5D, ISO 200, 181'' a F5.6
Seguint el corriol, per fi, s'arriba a la cala Ferriola (o simplement, la Ferriola), just per davant dels seus illots. Per arribar a aquest lloc, en algunes parts del recorregut s'ha de passar just arran del cingle, cosa que no és gaire problema de dia, però en aquell moment ja començava a estar una mica cansat de passar fred i de grimpar entre roques amb tot l'equip a l'esquena. A més, tinc força vertígen, o sigui que vaig passar alguns moments molt poc agradables abans de poder arribar a l'entrada de la cala.
La cala Ferriola, amb un dels illots que hi ha al davant de l'entrada de la cala. Al fons de tot, es veuen les llums de Roses
El mateix illot de la foto anterior, vist de més aprop
I de cop i volta, entre foto i foto, va aparèixer una barca a motor que es va parar a l'entrada de la cala, a uns 50 metres d'on jo estava, i van començar a remenar alguna cosa sota l'aigua. Jo no en tinc ni idea sobre temes de mar, o sigui que potser van venir a pescar alguna mena de peix que només surt a aquelles hores, o potser estaven fent algun estudi científic sobre les migracions del plàncton... però jo és que soc molt malpensat, i per molt que hi vaig rumiar no vaig arribar a cap conclusió sobre què podien estar buscant a les 2 de la matinada en aquell lloc... i més tenint en compte la proximitat dels grans complexes turístics i macrodiscoteques de la Costa Brava.
Per tant vaig pensar que ja tenia prou fotos, que ja era tard i que tenia son, per tant tocava recollir ben silenciosament i anar cap al sac de dormir. En veritat, tampoc era gaire tard i la son encara no em podia, però en moment com aquests busques qualsevol excusa per marxar d'allà el més ràpidament possible.
Aquella nit poc que vaig poder dormir dins el sac, torturat pel fred que constantment em despertava, per la companyia de desenes de mosquits que no volien dormir sols i també per la por a caure pel cingle si m'aixecava en plena nit a fer les meves necessitats. Però de bon matí va arribar el premi, amb aquesta sortida de sol amb llums extremes incloses (la visió era molt més espectacular en directe, la foto és un pobre reflex del que era el moment).
Gaudint de les llums extremes del matí
En moments així, un s'oblida de totes les incomoditats per gaudir de l'instant.
2 comentaris:
A les dues de la matinada, de tota la vida, que es`pesquen peixos fluorescents que els veus dobles, i de colorins...
:-)
En aquesta entrada quasi que m'agrada més la ironia del texte que les fotografies, que deu n'hi do.
Publica un comentari a l'entrada