La lluna, Júpiter (amb els seus quatre satèl·lits) sobre Pineda de Mar. Canon EOS 5D, Takumar Super Multi Coated 135/3.5, 2'' a F4.5 i ISO 1600
Avui he hagut d'anar a Hortsavinya, per parlar sobre la preparació d'un viatge que faré properament a un lloc molt interessant (però que ara per ara encara no puc dir on és). De tornada cap a casa, m'he trobat amb aquesta conjunció de Júpiter amb la lluna cendrosa (amb la seva part fosca lleugerament il·luminada per la Terra, que des de la lluna ara apareix gairebé plena).
Ràpidament, d'entre la base de dades de llocs interessants que hi ha dins el meu cap he buscat algun lloc que permetés una bona composició i que estigués aprop, ja que la lluna estava a punt de posar-se sota l'horitzó i no era cosa de perdre gaire temps. El lloc que finalment he triat no és res de l'altre mon, pero m'ha permès captar l'escena juntament amb la gran quantitat de llum que es perd cap al cel per una il·luminació completament inadequada.
Una vegada he arribat al lloc, ràpidament he posat la càmera sobre el trípode i li he calçat un vell objectiu manual Takumar de 135 mm, el de més focal que portava dins la bossa, i que tot i tenir uns quaranta anys, té una òptica molt bona i permet captar imatges molt nítides. Una petita meravella que vaig trobar per eBay per només 15 euros.
A més, al augmentar la imatge de Júpiter es poden veure els 4 satèl·lits més importants de Júpiter:
I amb una mica més d'augment:
De dalt a baix: Calisto, Ganímedes, Europa, Júpiter, Ío
Jo ja sé que aquestes no són gaire bones fotografies, pero tenint en compte que les he fet sense cap planificació prèvia, doncs ja n'estic prou content. I això és l'important, no?
4 comentaris:
En Josep M. Abadia també ho va captar, quin instant en dues propostes diferents. Bona!
Siii, quin parell de dos, je, es nota l'escola celístia.
Molt maca Pineda... :-p, però més maco Jupiter
Si, deu n'hi do quina casualitat... va ser arribar a casa, començar a descarregar les fotos per penjar-les al blog, i veure que al d'en Josep M. Abadia ja hi havia un post molt semblant al que jo volia escriure.
Sussss, jo crec hi ha molts llocs que segur que són molt mes bonics que Pineda. Júpiter per descomptat, però molts racons del Montseny també.
Salut!!!
Lamentablement, som en un món en què sembla que per adaptar el món a les nostres necessitats ens haguem de basar en l'excés: excés de llum (se'n diu una "bona il·luminació"), excés d'asfalt (se'n diu bones infrastructures), excés de formigó (se'n diu "urbanisme"), excés de consum de recursos (se'n diu "progrés", "creixement", "millor nivell de vida"...) ... i aquests excessos fan el món més lleig i no pas més habitable.
munt
Publica un comentari a l'entrada