Sirius, emmarcat per les branques d'un enorme aladern de fulla estreta. Cliqueu a la imatge per a veure-la com cal
Encara segueixo sense trípode, o sigui que per publicar alguna nocturna he de tirar d'arxiu. Aquesta d'avui és del passat hivern, a la vall de
Fornils, en una nit completament transparent. Va ser una sessió força profitosa, amb un fred ben intens. Sembla mentida que encara quedin cels tan foscos tan aprop de Girona.
4 comentaris:
Un cielo para soñar!
Es divino.
Gracias! Un saludo!
Jo quan vaig al Berguedà,quedo encantada mirant el cel.
Com la bruixa que tinc al bloc mirant els planetes així quedo sota un ce, de Pedra!!! ,ja,ja,ja
quin joc de paraules m'ha sortit!
;)
Si els llums de les ciutats s'apaguessin, quins cels podriem tenir al centre de les ciutats i tot!
Publica un comentari a l'entrada