dilluns, 7 de maig del 2012

L'arbre que volia devorar Sirius

Sirius, emmarcat per les branques d'un enorme aladern de fulla estreta. Cliqueu a la imatge per a veure-la com cal

Encara segueixo sense trípode, o sigui que per publicar alguna nocturna he de tirar d'arxiu. Aquesta d'avui és del passat hivern, a la vall de Fornils, en una nit completament transparent. Va ser una sessió força profitosa, amb un fred ben intens. Sembla mentida que encara quedin cels tan foscos tan aprop de Girona.

4 comentaris:

Erna Ehlert ha dit...

Un cielo para soñar!
Es divino.

Miquel Jover ha dit...

Gracias! Un saludo!

Esther Bahi f o t o g r a f i a ha dit...

Jo quan vaig al Berguedà,quedo encantada mirant el cel.
Com la bruixa que tinc al bloc mirant els planetes així quedo sota un ce, de Pedra!!! ,ja,ja,ja
quin joc de paraules m'ha sortit!
;)

Miquel Jover ha dit...

Si els llums de les ciutats s'apaguessin, quins cels podriem tenir al centre de les ciutats i tot!