Scorpius sobre la Meda Gran, en una escena il·luminada per la lluna plena rogenca
Com que tinc la mala costum de tenir massa son pels matins, la nit abans del trànsit de Venus per davant del Sol m'havia instal·lat en uns replans de roca que hi ha sobre la Cala Calella, prop de l'Estartit, on ja m'havia assegurat que hi hauria una bona visibilitat (amb el permís dels núvols!). Així ja no hauria de patir per arribar tard i, a més, podria aprofitar la nit per fer algunes fotografies d'un tram de costa que encara no havia visitat abans, almenys a aquelles hores.
Ja feia uns quants dies que a casa estava planificant la sessió fotogràfica, mirant quins eren els millors llocs i enquadraments per a fer les fotografies que tenia dins el cap. Però finalment, les fotografies que vaig fer dels llocs que tenia pensats no van quedar gens bé, però si que vaig poder gaudir d'aquesta sortida de lluna, que al travessar els núvols baixos va agafar un color completament rogenc, i que em va agafar completament desprevingut. Una vegada més, les fotografies que més m'agraden són les que no tenia pensades de fer, i que són fruit d'haver-me d'adaptar ràpidament a la llum del moment.
2 comentaris:
La planificación se disfruta. Y los cambios a los que te obliga la luz, pues también.
Hola Agustin, yo casi que disfruto mas con la improvisacion. Lo ideal es tener las dos cosas, irse a casa con al menos alguna de las fotos que tenias pensadas, pero a la vez con alguna otra "extra", por haber encontrado una luz inesperada, y que te sorprende positivamente.
Un saludo.
Publica un comentari a l'entrada