dimarts, 19 de juny de 2012

Seguim fent proves de macro extrem...

Ja fa temps que em va arribar el que em faltava d'equip per fer macrofotografia de grans ampliacions. Avui he tingut un petit descans de la feina i he pogut continuar fent algunes proves. Només em falta aprendre'm el seu funcionament amb detall abans de començar a treballar-hi de debò.

El problema de fer macrofotografia amb grans ampliacions és la poca profunditat de camp: a més augment, menys profunditat de camp. I tancar molt el diafragma no és cap solució, ja que llavors el fenòmen de la difracció fa acte de presència i ens treu qualitat a les fotografies. Per tant la solució en aquests casos és fer diverses fotografies (el seu número depèn de l'augment que vulguem aconseguir, entre d'altres factors), i després un programa informàtic especial tria, de cadascuna d'elles, les parts que estan ben enfocades, per ajuntar-les i crear una imatge completament enfocada. El procés és molt més complex i un expert ho explicaria molt millor que jo, pero en resum seria més o menys així.

Totes les fotos d'aquesta entrada són a F8, 1/100'', ISO 100 i flaix extern separat de la càmera. I aixecament de mirall activat. Evidentment, he utilitzat trípode i cable disparador. L'objectiu que he utilitzat és un 28 mm de Canon, amb tres tubs d'extensió.

El "model" que he utilitzat és una llavor de Arisarum simorrhinum. Les vaig trobar l'altre dia de casualitat, les tenia guardades en un calaix des de feia quatre o cinc anys. Suposo que encara seràn viables, algun dia provaré de fer-les germinar. Més o menys fan uns 4 o 5 mm de llarg, o sigui que tampoc són molt petites, pero per aquesta primera prova ja han anat prou bé: tenen prou gruix per jugar amb la profunditat de camp, i la seva coberta és prou rugosa com per donar un cert atractiu a la foto.

 Primera foto: només la part més propera a nosaltres està ben enfocada. Fixeu-vos en la poquíssima profunditat de camp, tot i treballar a un diafragma de F8.

 Segona foto: només els plans intermitjos estan enfocats

I aqui, només la part més allunyada de nosaltres està enfocada

Ara, ajuntem les tres imatges amb un programa especial i el resultat queda així:

 I aqui, la imatge resultant de la fusió de les tres primeres fotos

Evidentment el resultat és molt millorable: caldria fer moltes més fotografies dels diferents plans, separades per una distància constant, i amb una millor il·luminació, a més d'utilitzar un model més atractiu. Pero per haver-hi dedicat només una estona, ja veig que quan m'hi posi seriosament els resultats podran ser molt millors.