dilluns, 31 d’octubre de 2016

Gaudint del cel del Berguedà

Canon EOS 1Ds II, Tamron 15-30/2.8. ISO 1600, f/2.8, 30''

Ja feia un temps que volia visitar l'ermita que il·lustra l'entrada d'avui, però anaven passant els dies i no es donaven les condicions adients: les nits sense lluna hi havia núvols, i quan ho hi havia núvols, la lluna estava ben present. Semblava que m'hauria d'esperar a l'any vinent, fins que finalment, una tarda de finals d'agost semblava que el cel es mantindria net de núvols. Així que vaig agafar el cotxe i em vaig recórrer els 130 quilòmetres que hi ha des de casa fins al lloc.

Un cop allà, arribant gairebé de nit, em vaig quedar gratament sorprès per la transparència i la qualitat del cel. He estat a força llocs de nit, i fins i tot a altres hores de la nit hi ha una certa llum que et permet veure-hi una mica. Però aquí, la foscor era quasi absoluta. Així que no em va quedar més remei que il·luminar lleugerament l'ermita, ja que a les fotos quedava completament fosca.

2 comentaris:

Eduard Marquès ha dit...

El cel net i aquesra ermita és una passada, m,encanta les seves llinies i construcciò austeres

Miquel Jover ha dit...

Si, aquestes ermites perdudes enmig de la muntanya tenen el seu encant... i més de nit. Salut!