Curs d'iniciació a la fotografia de natura, aquest mes d'octubre

Tinc el plaer d'informar-vos que, el proper mes d'octubre, impartiré un curs d'iniciació a la fotografia de natura. Serà un curset de nivell bàsic, enfocat a persones que vulguin conèixer la seva càmera per a treure-li el màxim rendiment, i conèixer al mateix temps les modalitats i tècniques bàsiques de la fotografia naturalista. En aquest enllaç, hi podreu trobar més informació i el programa ampliat.

Dates i horaris: dimecres 19, dijous 20, dimecres 26 i dijous 27 d'octubre, de 6 a 9 de la tarda. El 5 de novembre, es farà una sortida de camp a la Vall de Sant Daniel, de mig dia de durada.

Preu: 30 euros per persona. En cas de no tenir prou assistència, el curs no es farà, pero la sortida de camp es mantindrà (amb una reducció de preu, que quedaria en 10 euros) i on s'aprofitaria per explicar els conceptes més importants que s'haurien tractat al curs. De la mateixa manera, si per manca de disponibilitat de dates algú només pogués venir a la sortida de camp, el preu per aquella sortida seria de 10 euros.

Material necessari: és recomanable portar una càmera reflex (ja sigui digital o de rodet) amb els corresponents objectius, o bé una càmera compacta amb controls manuals per al temps d'obturació, el diafragma i la sensibilitat.

Lloc: GIRONA, al Centre Cultural la Mercè. Adreça: Pujada de la Mercè, 12.

Inscripcions: al telèfon 689901942, o bé a les adreçes electròniques: alytes.obstetricans@gmail.com i miquel.jover@udg.edu

Un any de blog

Un dia com avui de fa un any, va néixer aquest blog.

Els resultats d'una mala planificació en una excursió (part I)

 Part del poble de Cabó, vist des de la serra de Prada

Avui em vé de gust explicar-vos el que em va passar en una sortida que vaig fer fa poc... Com alguns ja sabeu, una de les meves passions-obsessions són els briòfits, i les plantes en general.

Aquest mes de juny, ja feia cosa d'un any que no sortia a mostrejar, o sigui que vaig decidir fer una sortida de tres dies a la Serra de Prada, entre l'Alt Urgell i el Pallars. L'objectiu de la sortida? Doncs mirar de recollir alguna espècie de molsa que encara no conegués. I aprofitant que anava a una zona poc poblada i ben fosca per la nit, mirar de fer alguna bona sessió de fotografia de paisatge astronòmic.

El viatge des del Maresme fins a la Cabó, el poble que hi ha als peus d'aquesta serra, és força llarg, i s'ha de passar per força per tot l'scalextric de les autopistes del Vallès, a no ser que es vulgui anar pel perillós (i més ara, que està en obres) Eix Transversal. Per tant, a quarts de 7 ja estava conduint.

Com que vaig sortir en dissabte, el transit no era gaire intens, cosa que és d'agraïr. Per tant, a partir de Martorell, passat el famós peatge, ja em vaig començar a relaxar. Total, penso, en un parell d'hores ja estaré als peus de la Serra i podré començar a caminar i agafar molses. Fins aqui, tot bé.

Però caram, arribant a Igualada, quan ja portava més d'una hora de cotxe, resulta que em dona per buscar en una de les butxaques de l'armilla que sempre porto al camp, i que em serveix per guardar la navalla per collir mostres, la llibreta de camp, el GPS, mapa, el llapis per prendre apunts... pero caram, on coi és l'armilla?? Doncs a la cadira de la meva habitació!!! Despistat!!!!

Com que de cap manera puc mostrejar sense llapis ni llibreta de camp, doncs no em queda més remei que tornar a buscar l'armilla a casa. Apa, a desfer tot el cami recorregut (i peatges pagats!!!) a buscar el que t'has deixat.

Una vegada a casa, doncs vinga, a agafar tot el que m'havia deixat i tornar a començar el camí. Total, que vaig arribar a l'inici del meu itinerari a les 2 del migdia. Però almenys, amb tot el que necessitava. O potser amb més del que necessitava?

Continuarà...

Càdec a Cadaqués

Els càdecs són uns arbustos molt abundants al litoral del cap de Creus, sobretot a la banda més propera al litoral. Quan es reuneixen en grans densitats, formen un tipus de vegetació, els cadequers, que han acabat donant nom al poble de Cadaqués.

Can Rabasser de Dalt, de nit (II)

La mateixa casa de l'entrada anterior, des d'un altre angle i amb molt llarga exposició.

Can Rabasser de Dalt, de nit

 Canon EOS 5D, Tokina 11-16 mm/2.8. 30'', f2.8, ISO 1600

 

Can Rabassers de Dalt, una de les moltes masies del cap de Creus que ha quedat abandonada.

Pinedes

A Finlàndia, els pins són ben alts, i amb els troncs ben rectes. Aquests són Pinus sylvestris, el mateix pi que tenim a la muntanya mitjana de Catalunya. Això si, són una mica diferents, concretament d'una altra varietat. La nostra, és la varietat catalaunica, amb les fulles d'una tonalitat un xic més blavenca que no pas la varietat finlandesa.

Per cert, cada cop estic més espantat de la poca qualitat que tenen les imatges quan les pujo al bloc... millor que cliqueu a la imatge per veure-la millor.

La vall de Fornils, a la llum de la lluna

Cassiopea, just sobre la cinglera del Far. Fixeu-vos, prop del marge dret de la foto a l'alçada de Cassiopea, hi ha un petit núvol difús. Algú sap què és?

Després de molts dies d'espera, aquesta setmana per fi han arribat unes quantes nits amb l'atmosfera ben neta. Així doncs, el dimecres, després de tot un dia de feina a la Facultat, vaig carregar la tenda de campanya al cotxe, i vaig enfilar la carretera d'Olot, en direcció a un dels meus indrets favorits: la vall de Fornils.

Jo ja m'imaginava que aquella no seria la nit ideal per fotografiar gaires estels ni la Vía Làctia (hi havia lluna quasi plena) pero de totes maneres vaig decidir provar sort. Total, després de tant temps sense sortir de nit, en comptes de quedar-me a casa millor em passo la nit a la fresca, que s'hi està molt millor!

A la motxilla, el més bàsic: unes quantes llaunes i un fuet per sopar, aigua, roba d'abric i una manta per si qualsevol raó m'havia de quedar a dormir al ras (cosa que finalment no va passar). I evidentment, el trípode i la càmera.

L'església de Sant Martí Sacalm, situada sobre un petit turó a l'entrada de la vall de Fornils

Per als que no conegueu gaire la zona, la vall de Fornils es troba sota els cingles del Cabrerès, més exactament entre la cinglera del Far i de Casadevall a la part alta, i l'embassament de Susqueda al fons. Aquesta vall, que algun dia va estar plena de masos habitats, avui dia ha quedat completament despoblada. També hi havia un castell medieval i uns quants molins d'aigua, però de tot això ara només en podem veure les ruines, fruit de dècades d'abandonament.

El Cinturó de Venus i la Lluna, sobre les Guilleries. A primer terme, la vella masia de Puiggalí

Una vegada allà vaig deixar el cotxe vora Sant Martí Sacalm i em vaig començar a endinsar a la vall. Aquella nit, el meu objectiu era Puiggalí, una vella masia situada a una mitja hora de camí a peu. Per sorpresa per mi (quasi mai ho aconsegueixo) hi vaig poder arribar amb les últimes llums del dia, per tant em va quedar una mica de temps per buscar els millors enquadraments. I també, per sopar amb calma, cosa important quan saps que t'espera una nit ben llarga.

 

 La cinglera del far, vista des d'un altre angle

 

Al final, tot i la lluna que ho inundava tot de llum, alguna cosa mínimament digne vaig poder fer. De fet, que hi hagués lluna em va anar molt bé, doncs vaig poder captar el paisatge ben il·luminat sota els estels. Evidentment, estar de nit rodejat de cingleres i boscos (i vaques!!), va ser una experiència molt millor que quedar-me a casa mirant programes de televisió idiotitzants. Per tant, a la que torni a venir alguna nit ben neta de núvols, ja sabeu on trobar-me!

 Vaques pasturant a la vall de Fornils. Darrere seu, la masia abandonada de Puiggalí i la cinglera del Far

Contrallum al cap Norfeu

Un simple contrallum al cap Norfeu, al matí següent de provar sort fotografiant la Vía Làctia.

La meva primera Vía Làctia de l'estiu

 Vía Làctia i contaminació lluminosa des del cap Norfeu (península del cap de Creus)

Aquest any està fent un estiu molt atípic... la majoria de les nits han estat més o menys tapades de núvols o amb pluja (almenys als voltants de Girona). I les poquíssimes nits que hem tingut un cel dels bons, no he pogut sortir per raons de feina. Ahir, però, em vaig decidir a provar sort al cap Norfeu, aviam què sortia. El resultat, doncs alguna foto mediocre, i poca cosa més. Aquesta d'avui és una de les que es salva una mica, sense ser cap gran cosa. La calitja que hi havia no em va permetre fer gaire res més, i això que just en aquell moment és quan vaig tenir més visibilitat.

Quines ganes de tenir un cel ben transparent i sense lluna!!!!

Primeres imatges en detall de Vesta

Fixeu-vos en quina meravella d'imatges que està captant la sonda Dawn, que ara mateix es troba orbitant l'asteroide Vesta (que és un dels mes grans del cinturó d'asterioides, situat entre les òrbites de Mart i Júpiter). 

http://www.nasa.gov/mission_pages/dawn/multimedia/gallery-index.html

En aquest enllaç les podreu veure en tota la seva resolució i, de pas, anar seguint la missió moment a moment. Jo hi he fet una petita ullada, i de moment el que he vist no té desperdici.