diumenge, 14 d’agost de 2011

La vall de Fornils, a la llum de la lluna


Cassiopea, just sobre la cinglera del Far. Fixeu-vos, prop del marge dret de la foto a l'alçada de Cassiopea, hi ha un petit núvol difús. Algú sap què és?

Després de molts dies d'espera, aquesta setmana per fi han arribat unes quantes nits amb l'atmosfera ben neta. Així doncs, el dimecres, després de tot un dia de feina a la Facultat, vaig carregar la tenda de campanya al cotxe, i vaig enfilar la carretera d'Olot, en direcció a un dels meus indrets favorits: la vall de Fornils.

Jo ja m'imaginava que aquella no seria la nit ideal per fotografiar gaires estels ni la Vía Làctia (hi havia lluna quasi plena) pero de totes maneres vaig decidir provar sort. Total, després de tant temps sense sortir de nit, en comptes de quedar-me a casa millor em passo la nit a la fresca, que s'hi està molt millor!

A la motxilla, el més bàsic: unes quantes llaunes i un fuet per sopar, aigua, roba d'abric i una manta per si qualsevol raó m'havia de quedar a dormir al ras (cosa que finalment no va passar). I evidentment, el trípode i la càmera.

L'església de Sant Martí Sacalm, situada sobre un petit turó a l'entrada de la vall de Fornils

Per als que no conegueu gaire la zona, la vall de Fornils es troba sota els cingles del Cabrerès, més exactament entre la cinglera del Far i de Casadevall a la part alta, i l'embassament de Susqueda al fons. Aquesta vall, que algun dia va estar plena de masos habitats, avui dia ha quedat completament despoblada. També hi havia un castell medieval i uns quants molins d'aigua, però de tot això ara només en podem veure les ruines, fruit de dècades d'abandonament.

El Cinturó de Venus i la Lluna, sobre les Guilleries. A primer terme, la vella masia de Puiggalí

Una vegada allà vaig deixar el cotxe vora Sant Martí Sacalm i em vaig començar a endinsar a la vall. Aquella nit, el meu objectiu era Puiggalí, una vella masia situada a una mitja hora de camí a peu. Per sorpresa per mi (quasi mai ho aconsegueixo) hi vaig poder arribar amb les últimes llums del dia, per tant em va quedar una mica de temps per buscar els millors enquadraments. I també, per sopar amb calma, cosa important quan saps que t'espera una nit ben llarga.
 
 La cinglera del far, vista des d'un altre angle
 
Al final, tot i la lluna que ho inundava tot de llum, alguna cosa mínimament digne vaig poder fer. De fet, que hi hagués lluna em va anar molt bé, doncs vaig poder captar el paisatge ben il·luminat sota els estels. Evidentment, estar de nit rodejat de cingleres i boscos (i vaques!!), va ser una experiència molt millor que quedar-me a casa mirant programes de televisió idiotitzants. Per tant, a la que torni a venir alguna nit ben neta de núvols, ja sabeu on trobar-me!

 Vaques pasturant a la vall de Fornils. Darrere seu, la masia abandonada de Puiggalí i la cinglera del Far