Cinglera del santuari del Far, des de Sant Martí Sacalm. La primera fotografia és d'exposició relativament curta (30'' a ISO 1600), mentre que la segona la vaig fer a ISO 100, però mantenint l'obturador obert durant 16 minuts. Òbviament, amb trípode.
4 comentaris:
Qué bo! aquest any he anat dos cops allà dalt, i cap aquí abaix, i sembla més interesant des de Sant Martí.
Algun dia et demanaré com has fet aquestes fotografies, està clar que és un punt i una orientació molt adequada per no empescar contaminació lumínica.
Ei! Doncs la veritat és que és més senzill del que sembla: només cal posar la càmera al trípode, pujar l'ISO al màxim que et permeti la teva càmera (1600 és més que suficient), l'objectiu a la màxima obertura (en aquest cas a 2.8) i posar un temps d'exposició prou llarg, d'uns 30 segons. I ja està.
I per a les traçes d'estels, només cal aplicar el principi de reciprocitat: ISO 100 per minimitzar el soroll i 8 minuts (en aquest cas vaig posar el doble de temps per tenir la cinglera més iluminada i que les traçes fossin més llargues).
Això si, en els dos casos cal tenir la opció de reducció de soroll activada, si no la foto semblarà una paella amb gambes dels hot-pixels que hi haurà, jejeje...
Realment, el que és més complicat és trobar llocs prou foscos... a Pineda, està clar que ni pensar-hi a fer fotos semblants. Potser pel Montseny ho teniu més facil, no sé...
Que maques les fotos de la Via làctia amb el Far a sota. Et felicito pel blog, molt interessant i molt xulo visualment. Ja veig que treus partit de totes aquelles càmeres i objectius que duies quan vam anar al Montgrí amb la Montse
Eugeni, merci.
Aquestes fotos ja estan fetes amb una altra càmera que llavors encara no tenia (i que per cert és un model més antic que la d'aquell dia). En veritat, almenys en aquests tipus de fotos, és més imporant dominar la tècnica bàsica i conèixer el teu equip, encara que no sigui el millor que hi ha o d'última generació.
Publica un comentari a l'entrada