diumenge, 5 d’agost de 2012

La Vía Làctia de la nit abans

La Via Làctia i la contaminació lluminosa, amb una lleugera boirina a l'horitzó. 
Canon EOS 5D, Samyang 14/2.8. 30'' a F2.8 i ISO1600 + lleugera sobreexposició en el processat. Encara que no ho sembli, les muntanyes del primer pla (Torreneules, etc.) superen els 2700 metres d'altitud

La primera nit de la meva sortida de tres dies a Vallter i Carança vaig dormir just al cim de Tirapits, a uns 2800 metres d'altitud. I la fotografia que avui presento està feta a aquella alçada, mirant cap al sud. Les llums que es veuen són les de Vic, Manresa i d'altres poblacions, i a aquesta distància brillaven força més que tota una galàxia. Un bon senyal de la quantitat d'energia que es malgasta absurdament cada nit.

El "problema" de voler fer fotografia de Paisatge Astronòmic en aquesta època és que el cel no és completament fosc fins a quarts de 12. I si, com aquell vestre, tens la mala sort d'enganxar una tramuntana de l'osti i una temperatura força baixa, doncs les hores d'espera es poden fer llargues, moooooolt llargues, i més si no portes tenda on refugiar-te.O sigui que després de sopar, amb tot el cos ja tremolant (tot i portar 4 capes de roba), em fico dins el sac a esperar que es fes del tot fosc.

Al cap d'un parell d'hores, obro els ulls i a sobre meu veig un cel a rebentar d'estels. Amb molta dificultat a causa del fred i el vent, surto del sac (hi he de posar la motxilla al damunt, si no ho faig així l'aire se me l'endú volant) i em poso a fer algunes fotos. Llàstima que a aquella altitud ja no hi han arbres que es puguin incloure a l'enquadrament, o sigui que la composició de les fotos és força pobra. Només puc fer servir les llums de les ciutats llunyanes, que no em pensava que des d'aqui puguéssin brillar tant.

Finalment la son i el fred poden amb la meva força de voluntat i en qüestió d'una hora, se m'han acabat els ànims de fotos. A més, amb el vent que fa algunes de les fotos ja em surten mogudes, tot i tenir un trípode relativament robust. I al dia següent m'espera una bona caminada i m'he de reservar les forçes.

No sé a quina temperatura deuria estar, però el meu sac, que en teoria permet arribar a -5º, no em va servir per gaire a l'hora d'aïllar-me del fred, ja que durant quasi tota la nit no vaig poder dormir, amb el vent que s'em colava per tots els racons.

El Bastiments i el Pic de l'Infern des del coll de Tirapits. Fins i tot en ple Pirineu és impossible lliurar-se de la contaminació lluminosa!!

5 comentaris:

Pere Soler ha dit...

Hola Miquel,
Una aventura en tota regla i molt bon material per el bloc. Desgraciadament ja fa un temps que he deixat d'encaparrar-me amb la C.L. de la nostra zona que, encara que l'han reduïda no han fet un esforç suficient i des de les alçades es veu molt...suposo que si aquesta crisi dura molt mes temps, veurem com aquest tema millora.
M'agraden les de sota l'Estany de Carança, fa dos anys hi vaig fer nit i vaig gaudir d'un espectacle similar, però desprès vaig anar cap a Thuès les Bains per les gorges.
Salut i segueix així.

Alytes ha dit...

Merci Pere per la visita. Llàstima que la disminució de la contaminació lluminosa hagi de venir per la crisi, i no per una voluntat real de disminuir el problema en si i poder gaudir d'un millor cel.

Salut!

Ste Lov Pflu ha dit...

ALUCINANTE! muy impresionante.

Saludos,
www.biofotografica.com

Alytes ha dit...

Gracias por la visita, un saludo.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si més no, no vas patir contaminació acústica, que és el que t'hagués faltat per al duro. Tot i la remor del vent que senties, sens dubte.
Un esforç que és d'agrair, vista la bellesa de les fotografies que ens ofereixes.