dissabte, 7 de gener de 2012

Calella (la dels Alemanys)

 Les roques de sota el far de Calella, a primera hora d'aquest matí. No és la costa Brava, pero això ho tinc al costat de casa.

Avui penjo una foto d'un tema que no acostumo a tocar gaire: una sortida de sol a la costa.

A l'Alt Maresme, entre Caldes i Calella, tenim la sort de tenir un petit tram de costa rocallosa, ja que aqui el massís del Montnegre arriba fins al mar. La nota negativa és que just darrere la primera línia de mar, tenim una via de tren i una carretera nacional, a més d'un reguitzell de càmpings, urbanitzacions i passejos marítims. El sector menys malmès i més interessant és el que hi ha al nord de Canet, i sobretot, entre Sant Pol i Calella.

Tot i que el pla inicial d'avui era fotografiar el Far de Calella, finalment he acabat prop de l'aigua. I l'he encertat, ja que el Far estava tancat i barrat. La llàstima ha estat que, quan he trobat algun enquadrament amb una certa gràcia, el sol ja havia sortit feia una estona. A més, no hi havia gairebé ni un sol núvol. Hi hauré de tornar algun altre dia que estigui més tapat.

Una altra vista d'aquest petit tram de costa; a la dreta podeu veure un restaurant, ara tancat, i les baranes de la carretera nacional. Què hi farem, això és el Maresme!

3 comentaris:

Albert ha dit...

precios, una part de mi, es de Blanes, i conec aquest mar...

Sussss ha dit...

Oh, trobo que és una zona que té bastant potencial, em sembla que ho vam estar parlant, oi? Si vols t'acompanyo un dissabte, ara resulta que ja puc posar-me amb les marines, han passat els reis...
:-)
Molt maques, i si un dia les presentes en algun concurs, sobretot, clona les taques, jejeje

Alytes ha dit...

Jejeje, si haguessis vist la original... semblava una paella de tantes taques com hi havia. Ja veig que me n'he deixat alguna, jeeje.

Com que és una zona que em queda al costat de casa, em penso que aprofitaré per anar-hi una estona tots els dies que pugui, abans d'anar cap a la feina. O sigui que quan vulquis quedem!

Albert, he vist un parell de mars més, i el mediterrani té un noseque que el fa especial, potser es el color, no ho sé, pero m'encanta. Salut!