George Washington, 125è president de la Generalitat

 Documents desclassificats recentment demostren que George Washington va presidir el govern Català a l'exili

A vegades el traductor de Google fa males passades. El govern de Catalunya tira de "Google Translate" per a traduir la seva web institucional. Tan senzill que hagués estat contractar un bon traductor d'anglès, pero és clar, no està la cosa per a aquestes grans despeses. Per cert, que el mateix govern ha mobilitzat aquests dies més de 8000 agents per a custodiar la cimera del BCE que s'està fent a Barcelona.

El millor de tot és que en aquesta fotografia en Tarradellas fins i tot té una retirada al George Washington de debò

A la mateixa pàgina, també podem veure com el President Mas ha passat a dir-se "The President More". Ni tant sols en això Google l'encerta, ja que la traducció correcte hauria d'haver estat "The President Farmhouse" o alguna cosa per l'estil. I en Lluís Companys, que va néixer al Tarròs (l'Urgell), ara resulta que "was born in jars".

Pel que es veu, l'enllaç a la traducció que sortia a la pàgina oficial ja ha estat desactivada, pero la barroera traducció encara es pot veure si es fa servir el traductor de Google. Després ens vindràn a dir que hem de tenir tots plegats un bon nivell d'anglès (que hi estic d'acord) pero ells mateixos podrien anar predicant ja amb l'exemple...

Avui a TV3...

Us informo que aquest dimecres 2 de maig (o sigui, avui), un servidor sortirà parlant al programa "El Medi Ambient" de TV3. El programa s'emèt a les 14:24, just després del Telenotícies Comarques. Per si no l'heu pogut veure, a continuació us deixo l'enllaç al programa d'aquell dia.

http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=21834

Si alguna vegada us havieu preguntat què carai estic fent a la meva tesi, doncs ara ho podreu saber. Bé, això que sortirà és només una petita part, que estic fent moltes més coses que comptar plantetes. Però ja us avanço que del que parlaré serà d'una espècie de molsa que vé de l'hemisferi sud i que en pocs anys, ha colonitzat la majoria dels països Europeus, sovint amb un comportament invasor, és a dir desplaçant algunes espècies autòctones de plantes i provocant canvis en l'ecosistema. 

Fins ara encara no s'havia trobat a Catalunya, fins que farà cosa d'uns quatre anys la vaig trobar al Montgrí per primera vegada, i després per bona part de les comarques de Girona i part de les de Barcelona.

Espero que us agradi!

Compro trípode

Últimament no penjo cap foto nocturna o de paisatge. No és que ja hagi perdut la motivació, sinó que fa cosa d'un mes, després d'haver passat moltes penúries, el meu trípode BENRO 198-EX va passar a millor vida; l'aigua estancada, el fred o l'aigua de mar, no són gaire bons amics dels trípodes.

O sigui que si algun dels lectors d'aquest blog (si és que encara en queda algun) té algun trípode que no faci servir, doncs li compraré ben gustosament. Només cal que aguanti uns 5 quilos de pes, i que ròtula i trípode vagin per separat.

Nous cursos de botànica, aquesta vegada a la carta

Cliqueu a la imatge per a veure-la a millor mida

Nova oferta de cursos botànics per aquesta temporada. Però aquesta vegada amb un format molt diferent al dels cursos "tradicionals" que vaig oferir l'any passat. Ara, en comptes d'uns tallers i sortides en unes dates fixes, en llocs ja determinats prèviament, la filosofia és la de muntar uns cursos "a la carta", tant en la seva temàtica com en el lloc on es fan, per a tothom qui estigui interessat en aprendre botànica, sigui del tema que sigui.

L'avantatge d'aquest format és la possibilitat de poder donar una atenció molt més personalitzada, ja que els cursos seran en grups reduïts o fins i tot a nivell individual. Això també permet fer uns horaris molt més adaptats a cadascun dels assistents, a més d'una flexibilitat molt més gran pel que fa al lloc de realització, ja que seran activitats 100% pràctiques, en plena natura.

A més, un altre avantatge és el d'oferir un ventall molt més ampli d'activitats, ja que d'aquesta manera podem muntar un tipus o altre de taller o curs en funció de les preferències de cadascú.

Per tant, si estàs interessat en aprendre algun tema (classes de repàs de botànica, reconeixement d'arbres i arbustos, itineraris botànics, iniciació a la botànica, plantes aromàtiques, o qualsevol altre temàtica que et vingui de gust), només cal que enviïs un correu a l'adreça que surt a la imatge de més amunt, segur que podem muntar un taller a la teva mida.

Aquilegia vulgaris

Corniol (Aquilegia vulgaris)

Amb les últimes pluges, les plantes s'han afanyat a fer una bona florida. Ara els marges estan molt més verd que el mes passat. Com per exemple aquest corniol (Aquilegia vulgaris) fotografiat la setmana passada durant unes pràctiques de camp a Banyoles.

Castellar de la Selva

Façana principal de l'església de Castellar de la Selva.

S'aixeca un nou dia

S'acaba la nit i comença un nou dia. I jo sóc feliç de poder-ho veure. No em cal res més per estar content la resta del dia.

Galanthus nivalis

Lliri de neu (Galanthus nivalis)

Avui penjo una foto d'una sessió de fa un mes al Montseny. Anàvem a fotografiar la fageda de Passavets, pero la falta total de boira va fer que la sessió fos una mica descafeinada; al final, vàrem acabar ben entretinguts amb els primers lliris de neu de l'hivern.

Els salts d'aigua de dins el mar

En una de les últimes escapades matinals que vaig fer a les roques de Calella, tot i tenir una capa de núvols, el cel no va acabar d'agafar els colors que m'esperava; per això em vaig centrar més, aprofitant les onades, en els petits "saltants" d'aigua que es formaven entre les roques. Acostumat com estic a fotografiar Vies Làcties i constel·lacions, fins ara no m'havia parat gaire a mirar els petits detalls del paisatge.

 Alguns detalls de les roques

Tercera sessió a Calella

Fa uns pocs dies vaig tornar a les roques d'entre Sant Pol i Calella a fer més marines. Aquests dies m'estic aficionant a aquest tipus de fotografia, això d'anar entre les roques mentre vaig esquivant les onades, no té preu. Aquesta vegada la mar estava molt més calmada que els altres dos dies, per tant em vaig poder acostar molt més a l'aigua sense risc de mullar l'equip. I el cel, quasi sense núvols, per variar.

Just arribar, la poca llum que encara hi havia em va permetre fer exposicions força llargues, on es veiés l'efecte "seda" de l'aigua. Aviat, però la llum es feia més intensa i vaig haver d'escurçar el temps d'exposició. El cel, tot i la falta de núvols, tenia uns tons preciosos que es reflexaven a l'aigua i anaven canviant amb el pas dels minuts.

Després d'haver experimentat amb aquestes roques, i amb el sol a punt de sortir, vaig anar cap a unes altres roques properes que formen un petit passadís per on entren les onades. Un lloc impossible de fotografiar en dies de temporal de mar, a no ser que un vulgui convertir-se en menjar per als peixos.

Sembla que per la propera setmana s'esperen algunes pluges (i per tant, núvols!). Aviam què tal va la cosa.

Més Calella: la Roca Grossa

Just dos dies després de fer les fotos de l'anterior entrada, vaig tornar cap al mateix sector a provar més sort: tant em va agradar el lloc. Aquesta vegada ja hi vaig arribar amb una mica més de temps, o sigui que vaig poder mirar amb més calma els enquadraments. A més, hi havien alguns núvols (no gaires) que animaven una mica més el cel que el primer dia.

La Roca Grossa és una roca ben coneguda per la gent de Sant Pol i Calella. Per algú que conegui una mica la Costa Brava, clarament li semblarà que dir-li Roca "Grossa" a una pedra d'aquesta mida és una exageració, pero és de les més grans que tenim al Maresme. A més, té la gràcia que depenent dels temporals i els corrents marins, a vegades es troba aïllada uns quants metres enmig del mar, o bé unida a la costa per un banc de sorra; això últim es el que passa avui dia, però ves a saber com quedarà després del proper temporal.

 Aquesta no és la Roca Grossa; al fons, Sant Pol de Mar

La pedra de la primera foto, vista des de l'altre costat. Al fons, la Roca Grossa

En definitiva, el lloc és prou interessant, tot i que sigui un tros força petit. Almenys per a mi, té l'avantatge que només en un quart d'hora de cotxe ja hi soc, i a més, el fet que sigui un lloc petit t'obliga a pensar més, a treballar millor la composició. Com a entrenament pot ser un exercici interessant, i si a més les fotos surten bé, doncs encara millor. Caldrà seguir anant-hi en els propers dies, i sobretot desitjar que vinguin núvols.

Vaig estar molt agraït als avions, que van aportar uns quants "núvols" extra

Només uns segons abans que el sol començi a sortir. Al cap d'un minut, la llum era completament diferent

A mesura que passava l'estona la llum cada vegada era més dura... aviat caldrà plegar veles

Aqui ja tenia les sabates ben molles: és el que té acostar-se massa a l'aigua